Estalvia gemecs i fes més ample el mar

Autor: Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984), poeta català.

Font: "El vell i el mar", dins Domini màgic. A: Domini màgic i Passeig d'aniversari. Barcelona: Empúries, 2009, p. 49.

Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret.

Autor: Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924), escriptor català.

Font: "Dóna'm la mà". A: L'irradiador del port i les gavines. Barcelona: Atenes, 1921.

Imatge: Retrat de Joan Salvat-Papasseit (1918), de Rafael Barradas.


Poema complet:

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera ta galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Sobre l'horitzó del mar, el vent s'emporta, cap al nord, nuvolades blanques i grisenques, en una processó inacabable i monòtona

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.




Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992.

El turisme popular no vingué a aquest país pels monuments i l'art que pot contenir, ni pel paisatge, ni pel mar, ni pel cel. Vingué perquè, en aquest país, s'hi havia produït una terrible guerra civil ¡Un país d'Occident que havia passat una guerra civil! ¿Es pot produir una cosa més sensacional, més fabulosa, més literalment fascinadora, que una guerra civil?

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.





Font: Articles amb cua. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 605.

Dins de les venes et corre un riu de roses per on navega el riure clar del bosc. Hi envie naus on el desig et cerca. En els teus pits s’alça un mar de campanes, d’illes nascudes al bell mig de la llum

Autor: Marc Granell Rodríguez (València, 19 d'abril de 1953), poeta i traductor.


 

Font: Versos per a Anna. Alzira: Bromera, 1998.




Poema complet:

Dins els teus ulls
s’obrin ponts i finestres,
s’encén un llac
ple de sol i respostes.
M’hi endinse nu
i em naix de sobte el món.
En els teus llavis
hi ha jardins de maduixes
i plomes verdes
que canten tot l’oblit.
M’hi perd i trobe
la font que sap i calla.
Dins de les venes
et corre un riu de roses
per on navega
el riure clar del bosc.
Hi envie naus
on el desig et cerca.
En els teus pits
s’alça un mar de campanes,
d’illes nascudes
al bell mig de la llum.
Hi passege a espai
els meus dits que floreixen.
Dins els teus ossos
nien flautes que saben
el so més alba
del somni i de l’estrella.
Hi repose exhaust
la veu ferida i sola.
En la teua pell
creix la neu i l’incendi,
la pluja blanca,
el desert i la flor.
Hi visc i em sé
viu només quan l’habite.



Foto: Escriptors.cat.

Aquest sol que menstrua no es vol pondre. Mira la folla roja com rebutja el llençol de muntanya que l'acotxa. Un altre dia exagerat. Un altre dia se't mor cregut que el seu color no tornarà mai més, no tornarà com la sang que es podreix. Eixuga llum, llença cotons de núvols, renta't, gira't, beu el més límpid gin de lluna i mar.

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 


Poema com déu mana:

Aquest sol que menstrua no es vol pondre.
Mira la folla roja com rebutja
el llençol de muntanya que l'acotxa.
Un altre dia exagerat. Un altre
dia se't mor cregut que el seu color
no tornarà mai més, no tornarà
com la sang que es podreix. Eixuga llum,
llença cotons de núvols, renta't, gira't,
beu el més límpid gin de lluna i mar.


Font: "El ponent excessiu". A: Les dones i els dies. Barcelona: Labutxaca, 2010. Edició definitiva del llibre del 1968 que inclou quatre poemes inèdits. Poema i foto vistos a Ma pitom!


Foto: Posta de sol a la Mola de Colldejou, de Ramon Aladern.

A tots els cargols se sent un mar, però el mateix mar

Autor: Vicente Luis Mora Suárez-Varela (Còrdova, 26 de setembre de 1970), escriptor, poeta, assagista i crític literari espanyol.

Original: En todas las caracolas se oye un mar, pero el mismo mar. [ES]

Font: "Aforismos urgentes" (El Cultural, 14/01/2011).

Foto: Ángel Migel.

La meva única ambició ara és morir com un riu al mar. Ja noto la sal

Autor: José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 - Madrid, 8 d'abril del 2013), escriptor, humanista i economista.

Nota: Sampedro ha mort avui a 96 anys.

Font: D'una entrevista amb Luz Sánchez-Mellado a El País Semanal, el juny del 2011.

Foto: Jordi Socías.

Prendrem la copa de terra i beurem àvidament tota la terra i el mar d'un lent got inacabable. Beurem el cel i la selva. Pujarem llargues escales, els extingits patrimonis, la queixa de les guitarres, i mirarem la finestra i enlairarem la bandera

Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: "Països Catalans". A: Assaig d'un adéu (1985). Vist a Llibertat.cat.


Com déu mana:

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.

Els meus pits són dos ocells engabiats/ quan els teus dits els cerquen/ per entre les fulles i les flors del vestit.// Però quan fulles i flors cauen a terra/ —que el desig porta dalla!—/ són dos peixos que et fugen de les mans/ en les crestes nevades de la mar.

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Font: Poema III de "Foguera Joana". A: Bruixa de dol (1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979. Barcelona: Edicions 62, 1998. Vist a Bruixa de dol.


Poema com déu mana:

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
—que el desig porta dalla!—
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

Terra —no somnis— i també mar immensa: coses tangibles. I una llengua comuna; i la gent que la parla.

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.


Poema com déu mana:

Terra —no somnis—
i també mar immensa:
coses tangibles.
I una llengua comuna;
i la gent que la parla.


Font: Poema 11 de L'àmbit de tots els àmbits (1981). Vist a InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana, butlletí número 791 (13/03/2013).


Imatge: Eulàlia Borrut Casas (1996).

El que necessitem són llibres que ens colpegin com una desgràcia dolorosa, com la mort d'algú a qui estimàvem més que a nosaltres mateixos, llibres que ens facin sentir desterrats a les jungles més remotes, lluny de tota presència humana, una cosa semblant al suïcidi. Un llibre ha de ser la destral per trencar el mar gelat que portem dins

Autor: Franz Kafka (Praga, 3 de juliol de 1883 - Viena, 3 de juny de 1924), escriptor en llengua alemanya.


Equivalent [ES]:

Context: En general crec que només hem de llegir llibres que ens mosseguin i ens s'esgarrapin. Si el llibre que llegim no ens obliga a despertar-nos com un cop al crani, per què molestar-nos a llegir-lo? Perquè ens faci feliços, com dius tu? Mare de déu!, seríem feliços igualment si no tinguéssim cap llibre! Els llibres que ens fan feliços podríem escriure'ls nosaltres mateixos si no ens quedés cap més remei. El que necessitem són llibres que ens colpegin com una desgràcia dolorosa, com la mort d'algú a que estimàvem més que a nosaltres mateixos, llibres que ens facin sentir-nos desterrats a les jungles més remotes, lluny de tota presència humana, una cosa semblant al suïcidi. Un llibre ha de ser la destral per al mar gelat que portem dins.


Font: D'una carta a Oskar Pollack (1904), segons diverses fonts. Per exemple: La metamorfosis, edició de Gonzalo Hidalgo Bayal. Madrid: Ediciones Akal, 2005. I aquí.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar –la nostra pàtria antiga–

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.

 

Font: "Cançó a Mahalta" (Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947). Es pot llegir a Rapsòdia.

Poema complet:

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau,

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.

                        30 de març, 1937

 

La poesia és com un nen que juga a la platja amb una galleda i una pala. Un savi que passeja meditant es fixa en ell i li diu: ¿Com pretens, criatura, treure tota l'aigua del mar amb una galleda de joguina? ¿No veus, fill, que és impossible? I el nen li respon: Jo no pretenc treure el mar, sinó treure una mica de set a la sorra. La poesia és com aquest savi, si s'hagués posat a tirar sorra al mar.

Autor: Ángel Crespo Pérez de Madrid (Ciudad Real, 18 de juliol de 1926 - Barcelona, 12 de desembre de 1995), poeta, assagista, traductor i crític d'art espanyol.

Original: La poesía es como un niño que juega en la playa con un cubo y una pala. Un sabio que se pasea meditando repara en él y le dice: ¿Cómo pretendes, criatura, sacar toda el agua del mar con un cubo de juguete? ¿No ves, hijo, que es imposible? Y el niño le responde: Yo no pretendo sacar el mar, sino quitarle un poco de sed a la arena.
La poesía es como ese sabio, si se hubiera puesto a echar arena al mar.

Font: Aforismos. Madrid: Huerga y Fierro, 1997, p. 28. Vista a Palabras mal dichas.

Defensarem la nostra illa al preu que sigui: lluitarem a les platges, lluitarem a les muntanyes, lluitarem al mar i als oceans, lliutarem a l'aire, i lluitarem als carrers i no ens rendirem mai

Autor: Winston Churchill (Oxford, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965), polític i escriptor. Nobel de literatura el 1953.

Font: Vista a l'article d'Enric Vila "Espelmetes a sant Churchill" (al web de la Fundació Catalunya Oberta, 18/12/2012).

És curiós, però viure consisteix a construir futurs records; ara mateix, aquí davant el mar, sé que estic preparant records minuciosos, que alguna vegada em portaran la malenconia i la desesperança

Autor: Ernesto Sábato (Buenos Aires, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Argentina, 30 d'abril del 2011), assagista i novel·lista argentí.


Original: Es curioso, pero vivir consiste en construir futuros recuerdos; ahora mismo, aquí frente al mar, sé que estoy preparando recuerdos minuciosos, que alguna vez me traerán la melancolía y la desesperanza. [ES].

Font: De la novel·la El túnel (1948). Vista a Bluette.

Carbó d'amor dins dels ulls/ i els ulls dins de la tristesa./ La tristesa dins la mar,/ la mar dins la lluna cega./ I la lluna al grat del vent/ com una trena negra

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.

Poema complet:
L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del vent
com una trena negra.

Font: Del poema "Cançó del bes sense port" (Sal oberta, 1982). Vista al Twitter de la Laura Borràs.

Nota: Avui fa 60 anys que va néixer l'autora.

Sempre estàs trist?, algú em va preguntar./ (Sempre és molt, molt temps.)/ No podria dir-ho. Però./ Si la tristesa fos un mar, m'hi ofegaria./ (Salada i càlida, així és la tristesa.)/ (Freda, també. A vegades.)/ I resulta que jo estimo el mar

Autora: Lydiane Augustinus, piuladora.

Original:
ALWAYS
Are you always sad? someone asked.
(Always is such a long, long time.)
I couldn’t say. But.
If sadness was a sea, I’d drown in it.
(Salty and warm, sadness is.)
(Cold, too. Sometimes.)
And I happen to love the sea.

Font: Vista a Tumblr.

Avís per a vells navegants:/ després de molta mar, que ningú no esperi/ l'abraçada d'un port

Autor: Carles Pujol i Jaumeandreu (Barcelona, 1936 - Barcelona, 16 de gener del 2012), crític literari, escriptor i traductor en castellà i professor universitari.

Poema complet: 
Aviso para viejos navegantes:
después de mucho mar, que nadie espere
el abrazo de un puerto, porque nunca
se vuelve a algún lugar ya conocido;
los regresos no existen, sólo son
empeños de fatiga y de nostalgia.
La explicación del agua es lo que esconde,
sus caminos sorpresas,
la derrota el misterio y su verdad.

Font: Del poemari Conversación (Granada: Comares, 1998). Vist a Revista Fábula i al Twitter del Bukowski.

Mes, si jo et tinc, per què m’enyoro?/ si tu em somrius, doncs, de què ploro?/ Lo cor de l’home és una mar,/ tot l’univers no l’ompliria; / Griselda mia, deixa’m plorar!”

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902), poeta i escriptor romàntic català.

Font: Canigó, cant VII. Vist al diari Avui (23/04/2002).

Nota: Avui fa 167 anys que va néixer Mossèn Cinto.