Font: Del seu Twitter.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fill de puta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fill de puta. Mostrar tots els missatges
dimecres, 30 d’octubre del 2013
Moriré sense saber si civilització és aguantar-se la necessitat de cridar 'fill de puta' quan en tens moltes ganes
Font: Del seu Twitter.
dimarts, 28 de maig del 2013
Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls i vaig copsar, per les sangs carnoses, un crit que em deia: crida! I ara crido, ara que ho sé tot del sexe i dels fills de puta, quan més fonda la mort, més endins de la terra!
Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.Font: Poema inèdit vist a Tinta xinesa.
Poema complet:
Com m'ha agradat llegir-te en una llengua
que diuen que es mor.
Quina sensació d'avinença i ablaniment
portar-la de pujada cap els espadats,
l'espluga, la carranxa, la puta merla
de les darreres foscors.
Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls
i vaig copsar, per les sangs carnoses,
un crit que em deia: crida!
I ara crido, ara que ho sé tot
del sexe i dels fills de puta,
quan més fonda la mort, més endins de la terra!
dilluns, 4 de març del 2013
—Ja he demanat permís a l'ajuntament per muntar l'associació de daltònics. —I? —M'han donat llum verda. —Que fills de puta...
Font: Del seu Twitter.
dimecres, 13 de febrer del 2013
Als documents mai no hi ha fills de puta. I Déu sap que són incomptables
Font: Campo de los almendros (1968). Segons la Eikipedia: "En México, en efecto, escribió la mayor parte de sus obras, entre las cuales destaca la serie de seis novelas —una cumbre narrativa sobre la Guerra Civil Española— que lleva el título general de El laberinto mágico. Está formada por Campo cerrado (1943), Campo de sangre (1945), Campo abierto (1951), Campo del Moro (1963), Campo francés (1965) y Campo de los almendros (1968)."
Context:
—Es una revancha —apunta Cuartero, que, quién sabe por qué, empezando por él mismo, está de buen humor— del Norte contra el Sur, de Aragón y Cataluña contra Castilla la Nueva. No me miréis así. Los castellanos y los andaluces prohibieron durante siglos a los catalanes ir a América, ahora se vengan...
—No hagas chistes.
—No los hago. Lo que sucede es que así se escribe la Historia: a base de recuerdos e ideas, tan faltos de base, o tan falseados los unos como las otras.
—Los documentos no mienten —dice Templado.
—Sólo se refieren a lo económico. Y también mienten. O a la alcurnia. Y ahí, ¡para qué os cuento! Que si fulano fue hijo de perengano... En los documentos nunca hay hijos de puta. Y Dios sabe que son incontables.
—¿Entonces?
—Los únicos documentos fehacientes: las novelas.
—¡Pero si son cosas inventadas! —aduce, candoroso, Juanito Valcárcel.
—Por eso: por lo menos tienen como base una cosa real: la imaginación.
dimecres, 16 de gener del 2013
La unitat no té destí, l'univers no és cap llimona. Tinc un passaport que diu: "ha nascut a Barcelona i per tant és espanyol." Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol
Original:
Versió de Marc Parrot:
Autor: Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), cantautor.
Cançó completa:
Si algú se sent al·ludit
i té ales, que no voli!
El refrany que cantaré
és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Al camp la fruita es podreix,
hi ha massa intermediaris.
"No hi ha planificació",
això diuen els diaris,
i així ho resa el camperol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A Suïssa han ingressat,
milers de milions a cabassos.
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos
i la manca de control.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix tot falla.
Ja no podem respirar,
tothom més o menys la balla,
de l'agost fins al juliol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Surten al carrer, estan
cansats de falses promeses.
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Heu d'oblidar, si podeu,
aquests 40 anys de Glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memòria
i el cap dur com un pinyol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
La unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona.
Tinc un passaport que diu:
"ha nascut a Barcelona
i per tant és espanyol".
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
El tribunal, dit Suprem
era en mans de falangistes
varen apartar el Garzón
vaja merda de juristes
que els agrada el "cara al sol".
Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa.
Hem après aquest proverbi,
i amb mútua complaença
cantem com un home sol.
Si els fills de puta volessin
no veuríem mai el sol.
Font: "Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol", dins el disc A Madrid. EMI-Odeon, 1977.
dimarts, 20 de novembre del 2012
Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill/ pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra/ sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill/ del clar de lluna? El brau prepara la guitarra
Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se) català.Poema complet:
Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill
pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra
sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill
del clar de lluna? El brau prepara la guitarra
per les portes i els cràters. Trist cabdell de cordill,
avar de les ortigues, tanques el cel amb barra
i degolles els bous. ¿Per què no marxes, fill
de puta? ¿Per ventura la tenebra t’amarra
damunt de tu mateix? ¿O potser el teu gran cul
troba el món tosc i gruny i amaga l’arma bruta?
Oh poble, salta el mar! Rebat aquest insult
tan sinistre, amor meu. Escorxa el qui et disputa
la paret de la platja. Ah, tant d’odi insepult,
suma de res! Per què no marxes, fill de puta?
Font: "La pau de l'abisme". Poema vist al bloc del Josep Bargalló, que diu: "Temps abans, Brossa havia dedicat a Franco un altre sonet, que uneix l’elegància mètrica de l’alexandrí amb la contundència dels continus encavalcaments -i l’encara més contundent inici, que esdevé, amb el compliment tòpic del sonet com a forma circular, l’epifonema final- i que, d’una manera o altra, és l’antecedent evident del del 20N. El crit desesperat de tants anys de dictadura."
Nota: Avui fa 37 anys que va morir el dictador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)