Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara...

Nota: Avui fa 103 anys que va néixer Màrius Torres.




Meritxell Gené - Presència (Màrius Torres) from primavera on Vimeo.




Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Presència", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.

Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Presència", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres.


Foto: Del seu web.


Poema complet:

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

Cal recordar, cal evocar, no hi ha art més temporal que la literatura. Podem emmalaltir amb el record però potser, al final del llarg i lent procés de l'escriptura, descobrirem que hi ha alguna cosa, que hi ha algú, a l'altra banda, que encara batega, que encara existeix

Nota: Avui fa 67 anys que va néixer Montserrat Roig.

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Font: Del llibre Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 19. Vist a Escriptors.cat.

Sense més heretat patrimoni o pervindre/ que la llengua on perdura el record d’una terra/ que estim fins a la mort que vull plena de vida

Autor: Ponç Pons i Giménez (Alaior, Menorca, 20 de maig de 1956), escriptor. 


Font: "Crit Escrit". A: Nura. Barcelona: Ed. Quaderns Crema. Poesia dels Quaderns Crema, 47, 2006, 42 p. Citació vista al bloc del Pere Gomila. Context vist a Amics Arbres. 


Foto: Carles Domènec.



Context:

Aquest mar menorquí Macaret que m’acull
tan antic com el món tan bell com la mirada
pacífica de Déu en crear bondadós
els illots plens de vent on niuen gavians
i corren eixerides negres sargantanes
bressa al fons un homèric neguit pel futur
eixorquit de viltat que amenaça Les Illes
Si record els descalços estius de la infància
sent salobres olors de pinars i sivines
[...]
Aborígens mansuets que parlam en vernacle
donam color local formam part del tipisme
Hi ha nits que sent el pes del món i surt defora
m’assec devora el mar passeig en bicicleta
Salvats per la Bellesa som actors d’un text
que escrivim a pesar d’amargors i desfetes
[...]
Sense més heretat patrimoni o pervindre
que la llengua on perdura el record d’una terra
que estim fins a la mort que vull plena de vida
assegut agraït al turó del quadern
cant illòman un mar on es banya la lluna
M’he enfrontat rescrivint revoltat a l’absurd
He trobat entre els llibres essència i sentit
Com un vent que remou amorós el pinar
L’Esperit ompl el cel d’una dantesca llum
Cal fer versos que ens obrin als altres i al món
No es pot viure tancat dins l’espai d’un poema

Quan els dos haurem lligat, per fantasia, els records de la joventut, cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia i un doble paradís perdut

 

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.

Poema complet:

Tu que m'has descobert el corriol que mena

 al verd país dels teus records,

deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena

 és que jo també tinc records!

Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni

 pels meus camins no tan suaus.

Potser la teva passa tan manyaga assereni

 els gorgs, els erms i els afraus

i quan els dos haurem lligat, per fantasia,

 els records de la joventut,

cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia

 i un doble paradís perdut. 

Font: "Cançó a Mahalta" (Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947). Es pot llegir a BloBos.blog.

És curiós, però viure consisteix a construir futurs records; ara mateix, aquí davant el mar, sé que estic preparant records minuciosos, que alguna vegada em portaran la malenconia i la desesperança

Autor: Ernesto Sábato (Buenos Aires, 24 de juny de 1911 - Santos Lugares, Argentina, 30 d'abril del 2011), assagista i novel·lista argentí.


Original: Es curioso, pero vivir consiste en construir futuros recuerdos; ahora mismo, aquí frente al mar, sé que estoy preparando recuerdos minuciosos, que alguna vez me traerán la melancolía y la desesperanza. [ES].

Font: De la novel·la El túnel (1948). Vista a Bluette.

Encara que sembli una paradoxa, el dia que l'única llengua que estigui obligat a saber un català sigui el català (i un aranès, l'occità), tothom se sentirà obligat a saber altres llengües i el monolingüisme passarà a ser un mal record del passat

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA.

Citació més llarga: L'anglès permet sobreviure a Holanda o a Suècia però qui decideix viure-hi sap (sense que ho percebi com una imposició) que no hi viurà bé si no aprèn i fa servir l'holandès o el suec. Això, ara mateix, no passa a Catalunya i el gran obstacle que ho impedeix té un nom que tots sabem i que és l'horitzó que s'han posat la majoria dels nostres polítics: en diem bilingüisme.
Perquè, de fet, si alguna cosa fa possible i fomenta que a Catalunya hi hagi encara bosses de monolingües -si més no, de monolingües funcionals- és l'actual bilingüisme. Encara que sembli una paradoxa, el dia que l'única llengua que estigui obligat a saber un català sigui el català (i un aranès, l'occità), tothom se sentirà obligat a saber altres llengües i el monolingüisme passarà a ser un mal record del passat.

Font: "Contra el monolingüisme". Article publicat al diari ARA (21/05/2012).