Quan et mores, no saps que ets mort, no pateixes per això, però és dur per a la resta. El mateix passa quan ets imbècil

Autor: Anònim, desconegut.

Font: Vist al Twitter de la Su.

Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills

Autora: Núria Folch i Pi (Barcelona, 1916 - 23 de març del 2010), editora catalana. 


Citació més llarga: “Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills. Aquest terbolí de la lluita per la vida on els pobres joves ens trobem arrossegats, potser ens semblarà aleshores, vist de lluny, un riu ample i calmós. ¡Quines converses, quins silencis i quines becaines farem aleshores! Serà deliciós.”


Font: “Carta de la Nuri” (1941). A: Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Barcelona, Club Editor, 2007, p. 579-560. 


Foto: Vista a De casa al club.

Catalunya va patir tant, s'hi van coartar les llibertats, es va prohibir fer servir el català... una sèrie de falsedats totals

Autor: Albert Boadella i Oncins (Barcelona, 10 de juliol de 1943), mim, actor, dramaturg, caganer i botifler espanyol d'origen català.




Font: Vist a La Vanguardia (03/04/2013).

Com més s'ha patit, menys es reivindica. Protestar és una prova que no s'ha travessat cap infern

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès. 


Equivalent: Cuanto más se ha sufrido, menos se reivindica. Protestar es una prueba de que no se ha atravesado ningún infierno. [ES] 


Font: Aveux et anathèmes (Confessions i anatemes), 1987. De la versió en espanyol: "Parte 4: Frente a los instantes (I)". Vist al bloc Cioran.

aré una novel·la, jo, que posarà en escena un malvat, assassí, lladre, piròman i corsari, i que acabarà amb aquesta frase: I a l'ombra dels arbres que he plantat, envoltat d'una família que em venera, de criatures que em fan moixaines i d'una dona que m'adora, gaudeixo en pau del fruit de tots els meus crims.Ets tan alegre, que al teu costat patiria molt

Autor: Charles Baudelaire (París, 9 d'abril de 1821 - París, 31 d'agost de 1867), poeta francès.


Font: Segons Vicenç Pagès Jordà ("Els últims escrits de Baudelaire", 30/12/2012), "el 1857, quan es publica Les flors del mal, Charles Baudelaire espera la glòria, però topa amb la condemna i la tortura. El mateix any trenca relacions amb Madame Sabatier: «Ets tan alegre —li diu—, que al teu costat patiria molt.»". Vista al Twitter de Vicenç Pagès Jordà.

M'irrita la felicitat de tots aquests homes que no saben que són desgraciats. La seva vida humana és plena de tot el que constituiria un seguit d'angoixes per a una sensibilitat veritable. Però, com que la seva veritable vida és vegetativa, el que pateixen passa per ells sense tocar-los l'ànima

Autor: Fernando Pessoa (Lisboa, Portugal, 1888 - Lisboa, Portugal, 1935), poeta i escriptor portuguès.

Context: Me irrita la felicidad de todos esos hombres que no saben que son desgraciados. Su vida humana está llena de todo cuanto constituiría una serie de angustias para una sensibilidad verdadera. Pero, como su verdadera vida es vegetativa, lo que sufren pasa por ellos sin tocarles el alma, y viven una vida que se puede comparar únicamente con la de un hombre con dolor de muelas que hubiese recibido una fortuna, la fortuna auténtica de estar viviendo sin darse cuenta; el mayor don que los dioses conceden, porque es el don de ser semejante a ellos, superior como ellos (aunque de otro modo) a la alegría y al dolor.
Por eso, a pesar de todo, los amo a todos. ¡Mis queridos vegetales!

Font: Libro del desasosiego. (1982). Vista al bloc de Jesús Díaz Palma.

Compte amb el profeta: és algú que pateix una malaltia i que no està disposat a patir-la sol

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 18.