Ara som en aquell moment genial quan l'onada sobirana de tan amenaçadora sembla aturada i mentrestant els profetes afirmen que la vella història de l'home polint-se la fruita del bé i del mal que li presenta la dona és ara, i no que fóssim a l'origen expulsats de cal sogre per una transgressió que estem fent ara i veredicte culpable l'espècia humana en pes, au, fes-te fotre, i de passada una serp també, que és l'únic detall versemblant de tota la història, per cert.

Autor: Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951), poeta.


Font: Poema de A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou. Barcelona, Tria Llibres, 2013, p. 24.


Nota 1: Segons l'editorial: "A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou és l'última proposta poètica d’Enric Casasses. Un autor consagrat que, tot i haver creat un segell tan personal, mai no deixa d'evolucionar ni de sorprendre. Lírica sense vers, prosa poètica, tot és poesia. Un refugi càlid per a la tempesta o un enfrontament indefugible amb les pròpies turbulències?"


Nota 2: Podeu fullejar el llibre aquí.

Tant se val que retorni una nit amb mil estels/ o un dia tebi i dolç com la fruita assolellada,/ que no trobaré pas el seient que fou per al meu pes/ en el tren del temps, sempre en marxa i sempre present…

Autor: Joaquim Amat-Piniella (Manresa el 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974), escriptor, intel·lectual, activista cultural i polític, supervivent del camp de concentració de Mauthausen.

Nota: Aquest any en fa 100 que va néixer l'autor. 

Poema complet: 

Ho deixí tot per anar amb les aigües lliures
i molta terra estranya ha precisat la meva absència.
Però el món distret no ha parat la seva dansa
i canvis hauran vingut, indiferents al meu parer…

Tant se val que retorni una nit amb mil estels
o un dia tebi i dolç com la fruita assolellada,
que no trobaré pas el seient que fou per al meu pes
en el tren del temps, sempre en marxa i sempre present…

Ho deixí tot per anar amb els vents indòmits
i núvols metàl·lics guarden el meu captiveri.

Font: Del poemari Les llunyanies. Poemes d'exili (1940-1946). Barcelona: Columna-L'Albí, 1999. Vist a Vilaweb.



Imatge: Capçalera del web de Joaquim Amat-Piniella. Hi podem llegir: "Foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi." (Montserrat Roig)

La tradició va ser navalla/ d'un traç turbulent/ va emmudir el meu grill/ la papallona va avortar el seu vol/ va desaparèixer la fruita/ la corol·la es va negar en la meva sang/ Ara tinc una mica de res/ morint-se entre les meves cuixes

Autora: Arabella Salaverry (Managua, Nicaragua, 1946), poeta, narradora i actriu costra-riquenya.


Font: "Canción de niña africana". Vist al seu bloc.


Poema original:
Yo tuve una corola
tuve una flor espléndida
yo tuve una anémona
que también fue fruta de la pasión

Tuve una flor de suculentos pétalos
yo tuve una sencilla mariposa
durmiendo entre los muslos

Tuve una golondrina
Yo tuve un grillo cantando
un abejorro
tuve una tórtola
soñando entre los muslos

Pero un día
Me latió un pájaro
de desconsolado vuelo

La tradición fue navaja
de un turbulento trazo
enmudeció mi grillo
la mariposa abortó su vuelo
desapareció la fruta
la corola se anegó en mi sangre

Ahora tengo un poco de nada
muriendo entre mis muslos