Hom ho experimenta més o menys tot fins a complir quaranta, quaranta-cinc anys, pensava. A aquesta edat ja se sap alguna cosa definitiva, alguna cosa veritable; no és un saber profund ni satisfactori, però hom ja ha vist els vius i els morts

Autor: Sándor Márai (Kassa, 11 d'abril de 1900 - San Diego, 22 de febrer de 1989), escriptor i periodista hongarès. 


Foto: Estàtua de Sándor Márai a Kassa (Viquipèdia).


Equivalent: Uno lo experimenta más o menos todo hasta cumplir cuarenta, cuarenta y cinco años, pensaba. A esa edad ya se sabe algo definitivo, algo verdadero; no es un saber profundo ni satisfactorio, pero uno ya ha visto a los vivos y a los muertos. [ES]


Font: Válás Budán (1935). Divorci a Buda. Barcelona: Empúries, 2002.

La pena de mort potser és un bon exemple… per al mort. Si pogués ressuscitar li serviria d’experiència. Als vius no els serveix de res, perquè tots pensen: “No va per tu.”

Nota: Avui fa 152 anys que va néixer Rusiñol. 


Autor: Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, Espanya, 13 de juny de 1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català.


Font: Màximes i mals pensaments (L'Avenç, 2006). Vista al bloc El café de Ocata.

Tinc una llengua tan viva com les més vives que hi ha. Si quan parlo s'esparveren, jo que sí, em poso a cantar

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.


Poema complet:
Tenia quatre banderes,
tres les vaig perdre en combat;
La bandera que fa quatre l'he desada en un calaix.
No la'n trauré fins que bufi
ben fort el vent de llevant
i s'endugui aquest mal aire
que ens toca de respirar.
Tenia quatre banderes ,
tres les vaig perdre en combat.

Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.
Amb el jardí ple de fulles
no fa de bon caminar.
El mal vent encara bufa;
Jo no em canso d'esperar:
Per cada fulla caiguda
als arbres hi neix un tany.
Tenia un jardí amb tres arbres,
un mal vent me'ls ha esfullat.

De dos amors que tenia
l'un en terra, l'altre en mar,
el de terra l'empresonen,
l'altre viu exiliat .
Jo ni ploro pel de terra
ni em lamento pel de mar.
Plor i laments de què serveixen?
Gent que lluiti és el que cal.
De dos amors que tenia,
l'un en terra , l'altre en mar.

Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.
Si quan parlo s'esparveren,
jo que sí, em poso a cantar.
Canto i canto i cantaria
si pogués més fort i clar.
Quan les cançons fossin pedres,
vinga fones i al combat!
Tinc una llengua tan viva
com les més vives que hi ha.

Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
Qui n'aprèn la cantarella
mai més no l'oblidarà.
Si de cas no l'heu apresa
no us canseu de preguntar,
que si els mots són com la pluja
la terra som tots plegats.
Amors, arbres i banderes
són mots de bon recordar.
 


Font: "Les quatre banderes". Vist a Mallorcaweb.com.

Tota cosa viva forma una atmosfera al seu voltant

Autor: Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), escriptor alemany i funcionari de la cort de Weimar. 

Traducció: Raül Garrigasait. 

Font: Vista al bloc La casa en obres.

Un dels errors més greus de la naturalesa és la terrible desproporció que hi ha entre el temps que passem morts i el temps que passem vius

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Original: ERROR DE LA NATURALEZA. Uno de los más graves errores de la naturaleza es la terrible desproporción que existe entre el tiempo que pasamos muertos y el tiempo que pasamos vivos.

Font: Autopista. Barcelona: Crítica, 2012, 192 p. Vista a Documenta minima., ons ens diuen: "Publicado originalmente en 1970 como una parodia de la obra Camino de Escrivà de Balaguer, como explica Antonio Fraguas Forges en el Prefacio (pp. 7-8), mantiene en la actualidad la misma mordacidad que elogiaba Luis Carandell en el Prólogo a la primera edición (pp. 9-13), también incluido. El diseño editorial dispone el libro en doce secciones, que toman su título de cada signo del zodíaco."

Estar viu és guardar un secret,/ no sabem quin,/ ben embolicat amb les formes/ i les sedes de la llum,/ i segellat amb sang,/

Autor: Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928), poeta català.

Poema complet: 
Estar viu és guardar un secret
no sabem quin,
ben embolicat amb les formes
i les sedes de la llum,
i segellat amb sang,
i sentir-lo
dins
que es regira
més i més pesant, com un fetus
creixent no expulsable,
o com una flor que s’obrís monstruosa
i saber,
que aquest home que el porta
no el coneixerà mai
sinó massa tard,
quan el veuria
i a les fosques no el veu.

Font: Poema "El Secret". Vista al seu Twitter i a El Club dels poetes.

¿Quin plaer pot procurar-nos la poesia tan viu com aquest de trobar-hi expressat pel poeta allò que nosaltres sentim sense saber dir-ho?

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 

Font: Cartes a Màrius Torres (Club Editor, 2007). Vista al seu Twitter.

Nota: Avui fa 29 anys de la mort de Joan Sales.



 

L'Onze de Setembre és també una jornada de profunda alegria, de celebrar que som vius, que hem resistit, que som catalans i volem ser-ho

Autor: Quim Torra. (Blanes, 1962), advocat, editor i escriptor. Ha treballat durant 20 anys a l’empresa privada, dos dels quals a Winterthur (Suïssa). És autor de: Ganivetades Suïsses (2007) i Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008). I ha coeditat El Bibliobús de la LLibertat (2008).

Font: Vista al seu Twitter.