No podem celebrar que un ocell s'enamori de la seva gàbia

Autor: Juan Carvajal (1935-2001), escriptor mexicà. "Poeta erudito y traductor brillante de entrañable recuerdo. Fue miembro de una generación de escritores mexicanos que se dieron a conocer en los años cincuenta y sesenta gracias a su voraz curiosidad por la literatura y el arte cosmopolitas (Juan García Ponce, Tomás Segovia, Salvador Elizondo, Huberto Batis, entre otros). Actualmente, Ediciones sin nombre prepara la publicación de algunos de los textos que Juan Carvajal dejó inéditos, de entre los cuales ofrecemos aquí un poema, una crónica y varios aforismos como adelantos."


Font: Aphorismytos. Mèxic: Juan Pablos editor / Ediciones sin nombre, 1998. Vist a La Tarea.


Original: No podemos celebrar que un pájaro se enamore de su jaula. [ES] 

Els meus pits són dos ocells engabiats/ quan els teus dits els cerquen/ per entre les fulles i les flors del vestit.// Però quan fulles i flors cauen a terra/ —que el desig porta dalla!—/ són dos peixos que et fugen de les mans/ en les crestes nevades de la mar.

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Font: Poema III de "Foguera Joana". A: Bruixa de dol (1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979. Barcelona: Edicions 62, 1998. Vist a Bruixa de dol.


Poema com déu mana:

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
—que el desig porta dalla!—
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

Crec en el poder de la imaginació per refer el món, per alliberar la veritat que duem dins, per frenar la nit, per transcendir la mort, per embruixar les autopistes, per congraciar-nos amb els ocells, per aconseguir les confidències dels bojos

Credo de J. G.Ballard (cat), vídeo promocional de l'exposició "J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni" from CCCB on Vimeo.

Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto. En català, a Cibernauta Joan.

Crec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocells

Credo de J. G.Ballard (cat), vídeo promocional de l'exposició "J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni" from CCCB on Vimeo.

Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto. En català, a Cibernauta Joan.

Així és el cor: als ocells lliures no els agrada que els mirin

Autor: Miguel Veyrat (València, 1938), escriptor, traductor i periodista.

Poema complet:
He roto ya el silencio
porque
se marcharon todos.

Y ahora la amapola
en el cráneo
es una herida
que escucha
la oscura canción.

Así es el corazón:
a los pájaros
libres no les gusta
que les miren.

Font: Poema “Le dormeur du val”. Vist a A media voz.

Les seves faltes d'ortografia eren encantadores. Signes radiogràfics del seu caparró ple d'ocells

Autor: César Brañas (Antigua Guatemala, l3 de desembre de 1899 - 22 de febrer de 1976), escriptor, periodista i crític literari guatemalenc.

Original: Sus faltas de ortografía eran encantadoras. Signos radiográficos de su cabecita llena de pájaros. [ES]

Font: Un blog sin amor.

Hi ha escriptors que adjectiven per comparació. És un procediment fàcil. Diuen que aquell home és un gall en garbera, matinal i cridaner, i que aquella senyoreta és una nimfa d'una font grega. Tot és fals. Els homes i les dones són limitats, en general limitadíssims. I no hi ha res més. Els meus escrits m'han permès d'enfrontar-me amb les coses que m'agraden: descriure un paisatge, l'enigma del mar, espiar la insensatesa de la vida dels homes i les dones, trobar l'adjectiu al vol d'un ocell, a les corbes d'una noia jove, què dir davant de la petulància d'una flor

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Font: Per passar l'estona (Destino, 1979). Vista a l'article "Josep Pla i la natura", de Martí Domínguez (Vilaweb, 28/02/2012).