Aforisme de caràcter natural: el floc de neu que provoca finalment una allau

Autor: Manuel Neila Lumeras (Hervás, Càceres, 1950), escriptor, crític literari i traductor. 


Font: Pensamientos de intemperie. Sevilla: Renacimiento, 2012. Vist a Documenta minima.


Original: Aforismo de carácter natural: el copo de nieve que provoca finalmente una avalancha. [ES]

 

Ser natural és simplement una posa, i la més irritant que conec

Autor: Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre del 1854 - París, 30 de novembre del 1900), escriptor irlandès.




Equivalent: Ser natural es simplemente una pose, y la más irritante que conozco. [ES]


Font: El retrat de Dorian Gray. Barcelona: Quaderns Crema, 1998 i 2008. Traducció de Jordi Larios.

"Ballem el rock nazi". Article publicat a El Singular Digital (14/12/2012).Jordi BianciottoFrivolizar con el nazismo sólo puede estar al alcance de quienes la han sufrido y vencido, si es que esto es posible. Las heridas aún están frescas; no estamos hablando de la Guerra de los Cien Años. Por otra parte, quien tiene la acusación de nazi, siempre bien histérica, en la punta de la lengua tal vez es porque este mundo, el de los nazis, debe formar parte de su imaginario familiar más natural y secular, y él sabrá por qué . Gainsbourg podía hacer broma de todo aquello porque había mantenido su pulso con el monstruo y era aquí para contarlo. Los que ahora manejan la palabra criminal con la ligereza de la niña que escupiendo al suelo cáscaras de pipas son, sencillamente y esencialmente, un buen grupo de burros.Qui té l’acusació de nazi, sempre ben histèrica, a la punta de la llengua potser és perquè aquest món, el dels nazis, deu formar part del seu imaginari familiar més natural i secular, i ell sabrà per què

Nota: Avui és un dia adequat per recordar aquesta citació que ja vam publicar. 

Autor: Jordi Bianciotto i Clapés (Barcelona, 8 d’octubre del 1964), periodista i crític musical català.

Citació més llarga: Frivolitzar amb el nazisme només pot estar a l’abast dels qui l’han patit i vençut, si és que això és possible. Les ferides encara estan fresques; no estem parlant de la Guerra dels Cent Anys. D’altra banda, qui té l’acusació de nazi, sempre ben histèrica, a la punta de la llengua potser és perquè aquest món, el dels nazis, deu formar part del seu imaginari familiar més natural i secular, i ell sabrà per què. Gainsbourg podia fer broma de tot allò perquè havia mantingut el seu pols amb el monstre i era aquí per explicar-ho. Els que ara fan anar el mot criminal amb la lleugeresa de la nena que va escopint al terra closques de pipes són, senzillament i essencialment, una bona colla de burros.

Font: "Ballem el rock nazi". Article publicat a El Singular Digital (14/12/2012).

Il potere della stupidità Cada vegada que ens trobem un idiota sofisticat o adulterat, ens envaeix una certa mena de malenconia i pena. Ai, que deliciosos els ximples d'abans! Genuïns, naturals. Com el pa casolà

Autor: Leonardo Sciascia (Racalmuto, Agrigent, 8 de gener de 1921 - Palerm, 20 de novembre de 1989), escriptor sicilià.

Equivalent: Cada vez que nos encontramos con un idiota sofisticado o adulterado, nos abate cierta especie de melancolía y pesar. ¡Ay, qué hermosos los tontos de antaño! Genuinos, naturales. Como el pan casero. [ES]

Font: Il potere della stupidità (El poder de la estupidez), de Giancarlo Livraghi. Pescara: Monti & Ambrosini editori, 2008 (tercera ed. 2008). Vista a El Mundo.

Anomenem 'contra natura' el que és contrari al costum; i no hi ha res que no ocorri sinó segons la natura, sigui el que sigui. Que la raó universal i natural foragiti en nosaltres l'error i l'estupor que la novetat ens aporta

Autor: Michel de Montaigne, nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - 13 de setembre de 1592), moralista francès.

Font: Essais (Assaigs), llibre segon. Vista al bloc de l'Efrem.

Per a l’home primitiu no existeix el llenguatge poètic, ja que el seu llenguatge ja és en si mateix un poema natural en què reposa el valor dels mots

Autor: Pierre Clastres (París, 17 de maig de 1934 - Gabriac, Losera, 29 de juliol de 1977), antropòleg i etnòleg francès.

Font: Dins Baules i llenguatges, de Lluís Calvo (Edicions 3 i 4, 2011). Vista al bloc Tinta xinesa.

Context: "Clastres considera, d’acord amb el discurs naïf dels salvatges, que sols els poetes i els pensadors tenen en compte que el llenguatge no és un mer instrument. La nostra civilització, però, perd com més va més el sentit del valor lingüístic a causa de l’excés d’ús a què el sotmet. El llenguatge de l’home civilitzat es converteix en una cosa totalment exterior, en un simple mitjà de comunicació i d’informació. L’home primitiu manté, en canvi, un contacte amb el què és sagrat i una relació interior amb el llenguatge. Clastres conclou:
Per a l’home primitiu no existeix el llenguatge poètic, ja que el seu llenguatge ja és en si mateix un poema natural en què reposa el valor dels mots."