La felicitat reposa en mans d'altri, la infelicitat la duem a dins. [La felicitat s'atorga, la infelicitat sorgeix.]

Nota: Em pensava que això del Dia internacional de la felicitat era broma.

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia. 

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 48.

Jutgem la nostra 'felicitat' pel nostre estat d'infelicitat, i els nostres èxits pels símbols i les foteses que el sistema ha decretat que són els elements necessaris de l''èxit'

Autor: David Vaughan Icke (Leicester, 29 d'abril de 1952), escriptor i conferenciant britànic; segons la Viquipèdia, "conegut per les seves investigacions sobre 'qui i què controla realment el món'. Anteriorment va ser jugador de futbol, reporter, presentador de programes esportius i portaveu del Partit Verd del Regne Unit".

Equivalent: Juzgamos nuestra 'felicidad' por nuestro estado de infelicidad, y nuestros logros por los símbolos y baratijas que el sistema ha decretado que son los elementos necesarios del 'éxito'. [ES]

Font: Vista a la Wikipedia.

La infelicitat es pot controlar, la felicitat es pot aprendre

Autor: Sebastià Serrano i Farrera (Bellvís, Pla d'Urgell, 8 de juliol de 1944), lingüista.




Font: D'una entrevista al diari ARA (12/12/2012).

En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes

Autor: Robert Robert (Barcelona, 1830 - Madrid, 1873), escriptor i polític català.


Citació una mica més llarga:
La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes, i si
l'home en tingués la clau, en el més fondo de la mar la
llançaria.
Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i
neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber
perquè, té fam de llàgrimes.
L'ànima no entén el llenguatge de la raó, ni la raó és senyora
dels moviments interiors que, sense causa explicable, fan
espurnar els ulls, inspirant enyorament de coses que mai han
sigut posseïdes, ni tampoc anomenades ni vistes.
Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so
d'instruments tristos i els hòmens d'aquells pobles, fora de sa
pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència, i sols s'atura sa
pena escoltant les tristes notes que oprimeixen l'esperit dels
altres que no les entenen.
En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau
recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica
amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui
ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.
[...]

Font: "De la tristesa". Article de la revista Un tros de paper, publicació literariohumorística en català publicada a Barcelona del 16 d'abril de 1865 al 16 de setembre de 1866, a partir d'una idea d'Albert Llanas.

Nota: Avui fa 146 anys que va sortir el primer número de la revista Un tros de paper. La xarxa en va plena.

Imatge: Portada del primer número d'Un Tros de Paper - © Fototeca.cat.