Ella va amenaçar-me de trencar l’amistat si tornava a malparlar de l’amant, que disposava de les dues virtuts cardinals masculines: la follava bé i li feia la declaració de la renda

Autora: Anna Punsoda (Concabella, 1985), llicenciada en Periodisme per la URL i en Filosofia per la UB. Tuitaire.




Font: "Rentar-se les mans" (El Singular Digital, 20/09/2013).

Follar despert deu ser l'hòstia

Autor: Garbell.


Original: Lo que debe molar follar despierto. [ES]

Font: Del seu Twitter.

—Follem? —Podries ser una mica més romàntic… —T’agraden les estrelles? —Sí. —Doncs conec un hotel que en té tres

Autor: Anònim.






Font: Vist a Lo Mejor de FB.

—¿Amb quina freqüència folles? —Europa FM.

Autor: Señor Erecto, piulador, que diu: "La tengo como un negro. Vendedor profesional de pañuelos en los semáforos. En resumen: mitad negro, mitad tonto. No pago por sexo, tengo un gato."



Font: Del seu Twitter.

A veure quan quedem per follar, que haig de parlar amb tu

Autor: Popular.


Font: Vista aquí, per exemple.

Tinc una vida sexual tan pobra, que en les meves fantasies folla un altre

Aurtor: Martinrockets, piulador.

Font: Del seu Twitter.

Si avui fem verema, demà follarem

Autor: Pau Riba i Romeva (Palma, 1948), músic i cantant català.

Cançó completa:
Pugeu a la barca, que naufragarem,
anirem mar endintre fins a perdre el món
sobre l'aigua verda, sota el blau del cel,
amanyagats de dia pels esclats del sol,
embriacs de lluna i silenci d'estels,
arribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,
trencarem la barca i ens enfonsarem.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
tothom pensarà que ens haurem ofegat
però ja podeu riure perquè no ho farem,
si hom no ho desitja, hom no es nega mai,
anirem sota l'aigua amb els ulls ben oberts
buscant per la història morta el rei dels mars,
algun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents
—No fotem candela, tros de rei vellet,
que l'absolutisme se l'ha endut el vent.
El rei de les barbes veurà bé on anem
—M'agradeu, grans brètols! —dirà astutament
—Teniu bona fusta i sabeu què voleu.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
farem la república amb jo president,
vosaltres ministres i el rei res de res,
omplint-li la bossa ja el tindrem content.
Amb les mars unides sota un sol govern
en tindrem de sobres per fer el què farem,
tindrem més força que el món de l'Oest.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
crearem un déu i farem tempestats,
llençarem en terra mig mar tot sencer
amb grans maremàgnums nodrirem l'espant,
sobre cada onada un gran cartell imprès:
'Tots els calés vostres llenceu-los al mar
que el gran déu de l'aigua ja té el misto encès'.

Pugeu a la barca, que naufragarem,
quan tots els diners del món siguin al fons
tornarem la calma i no els recollirem,
agafarem els peixos i tant sí com no
farem que se'ls mengin del primer al darrer.
Després tornarem a les terres d'on som:
si avui fem verema, demà follarem.

Font: "Simfonia núm. 2 (d'uns déus d'uns homes)". A:  Dioptria II (1971).

Follar no és difícil, ara,/ el que és complicat és explicar-ho/ sense caure en una taca de mel/ o en una piscina sense aigua

Autora: Roser Amills Bibiloni (Algaida, 1974), escriptora mallorquina.

Poema complet:
Gràcies per jugar al soroll, abans,
de voler explicar-ho tot sense embuts.

Podríem ser tan feliços
si ara mateix et sabés dir tot just
una paraula a cau d'orella rera l'altra,
a poc a poc com baixen les velles de l'autobús,
una paraula humida, sorrenca, entusiasta
que estrenyés l'eco fins a morir
entre la meva boca i la teva orella
com un petit orgasme paraula.

Però no m'entens, no encara,
i cal escriure més de sexe,
de les formes de mutació,
exhibició i transgressió dels límits
que permetin elaborar
una variant pròpia d'un mateix,
una que no panteixi ressagada
o per a que senzillament sembli que no són
sempre els mateixos
el que estan parlant del mateix.

Té a veure amb la possibilitat
d'assumir el problema
la diferència
el problema
la nostra època.

Follar no és difícil, ara,
el que és complicat és explicar-ho
sense caure en una taca de mel
o en una piscina sense aigua,
cal parlar de tot això amb naturalitat
amb la teva mare, amb la veïna,
amb un fill adolescent
o un vell desconegut que no parla,
cal vèncer els tabús de la paraula que tremola
i, en el seu desequilibri,
enxampar el ritme de cop,
trobar un acord estètic i morrejar-lo
al terra de l'habitació
mentre m'encules amb tota l'ànima
cal ser una interlocutora còmoda
quan l'altre no vol dir què li passa,
jugar a tots els jocs de tot o res,
menjar-te i tòrcer i abandonar el diccionari
cada matinada de gats suaus en l'aire,
cada hora de perfum fresc, d'asfalt,
cada harmonia dintre de cada cotxe
del pell funambulita i trempada
i per sobre de tot

cal no perdre de vista el morbo
de provar de dir d'allò que no comprenem
la milionèsima diferencial que és
per a cada un de nosaltres.

Font: Poema "Soroll i paraules". A: Morbo (Cossetània, 2012).

Els llibres són finits, les trobades sexuals són finites, però el desig de llegir i de follar és infinit, sobrepassa la nostra pròpia mort, les nostres pors, les nostres esperances de pau

Autor: Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 - Barcelona, 15 de juliol de 2003), escriptor xilè que s’instal·là a Catalunya l’any 1977, després d’haver estat empresonat en els primers temps del cop d’estat i de la dictadura del general Augusto Pinochet.

Original: Los libros son finitos, los encuentros sexuales son finitos, pero el deseo de leer y de follar es infinito, sobrepasa nuestra propia muerte, nuestros miedos, nuestras esperanzas de paz.

Font: El gaucho insufrible (Barcelona: Anagrama, 2004). Vista a l'article "El libro colgado: Bolaño y la lectura", del bloc Archivo Bolaño.

Pinto i follo

Autor/a: Anònim/a.

Font: Si voleu saber d'on ve, llegiu aquest article de Txema Martínez al diari Segre (12/10/2010).

Folleu, folleu que el món s'acaba!

Autor: Un visionari anònim.

Font: Enviada per Galderich a través del formulari. Gràcies Galderich!

Nota del formulador: Tradició oral, i mai tant ben dit!

Lluitar per la pau és com follar per la virginitat

Autor: Anònim

Equivalents: Pelear por la paz es como coger (follar) por la virginidad [ES].

Font: Vista a Sabidurias.com.

Conèixer, posseir, dominar, admirar. La ment, Hache. Jo faig l'amor amb les ments. Cal follar-se les ments!

Autor: Adolfo Aristarain (Buenos Aires, 1943), director cinematogràfic argentí.

Citació completa:

HACHE
—¿Te gustan más los hombres que las mujeres?

DANTE
—¿En general dices? No. De que sexo sean en realidad me da igual, es lo que menos me impota. Me puede gustar un hombre tanto como una mujer. El placer no está en follar, es igual que con las drogas. A mí no me atrae un buen culo, un par de tetas o una polla así de gorda. Bueno, no es que no me atraigan, claro que me atraen, me encantan. Pero no me seducen. Me seducen las mentes, me seduce la inteligencia, me seduce una cara y un cuerpo cuando veo que hay una mente que los mueve que vale la pena conocer. Conocer, poseer, dominar, admirar. La mente, Hache, yo hago el amor con las mentes. ¡Hay que follarse a las mentes!

Font: Martín (Hache) (1997). Vista al web Cinematical.

Vídeo: Un fragment de la pel·lícula.