Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 llenguatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 11 llenguatge. Mostrar tots els missatges

dissabte, 12 d’octubre del 2013

carta d'Antoni Rovira i Virgili a Claudi Ametlla,Qui comença per disfressar el llenguatge acaba canviant de pensament. I al capdavall s'enganya ell mateix

Autor: Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), escriptor, historiador i polític català. 

Font: D'una carta d'Antoni Rovira i Virgili a Claudi Ametlla, des de Montpeller (1944). Dins Rovira i Virgili, Antoni (2002): Cartes de l'exili. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Edició de Maria Capdevila (Carta 35)

Nota: A Verkami, Xarxa de Mots i Acontravent Editors volen reeditar aquesta obra i fer-ne un blog, perquè les edicions anteriors són exhaurides i no es troba disponible. Si voleu participar de la campanya i reservar el vostre exemplar, seguiu l'enllaç de la imatge següent:


dimarts, 4 de juny del 2013

Qualsevol cosa que no existeix i té un nom acaba existint; en canvi qualsevol cosa que existeix i no té un nom acaba no existint



Autora: Silvina Ocampo (Buenos Aires, 28 de juliol de 1903 - Buenos Aires, 14 de desembre de 1993), escriptora argentina. 


Font: Ejércitos de la oscuridad. Buenos Aires, Sudamericana, 2008. Segons la Wikipedia: "Notas publicadas post mortem, el libro consta de 4 secciones: Inscripciones en la arena, Ejércitos de la oscuridad, Epigramas y Analectas." Vist a Cartografías Desplegadas. 


Original: Cualquier cosa que no existe y tiene un nombre termina por existir; en cambio cualquier cosa que existe y no tiene un nombre termina por no existir. [ES]






divendres, 3 de maig del 2013

L'acceptació acrítica de la 'neollengua' del govern i els seus mitjans de propaganda públics i privats és pitjor que si fos imposada a la força perquè és comprada, acceptada voluntàriament, com la convicció dels 'esclaus feliços'


Autor: Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943), catedràtic de Ciència Política i de l'Administració a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, piulador i blocaire. "Harto de escribir mi bio en cada red social. Si alguien quiere verla la encuentra en Palinuro. Gracias mil. Madrid, España."



Context: Telemadrid ha emitido un reportaje en el que se tacha a los nacionalistas vascos y catalanes de nazis y estalinistas. Quizá para algunos la amalgama no tenga sentido, pero su justificación no es difícil de entender. Se trata de encontrar una posición de neutralidad, de centro equidistante entre nazismo y estalinismo que permita criticarlos por igual. Pero no sé yo si el autor o autora del reportaje está muy puesto/a en su contenido. De entrada, la invocación del nazismo cae en la jurisdicción de la celebérrima Ley de Godwin. Que se le añada el estalinismo solo quiere decir que quizá convenga formular una Ley de Godwin II.

La justificación, sin embargo, está en la búsqueda del punto medio. El reportaje utiliza una perspectiva orwelliana. Lo que tienen el nazismo y el estalinismo en común es la perversión del lenguaje. No hay inconveniente en admitirlo si se precisa qué se entiende por perversión del lenguaje. Parece que por tal, según el reportaje, se entiende la práctica de los nacionalistas catalanes de utilizar eufemismos, perífrasis, circunloquios. Si esto es así, se queda uno perplejo, preguntándose si los de Telemadrid han escuchado alguna vez un discurso de Mariano Rajoy, que se niega a pronunciar el nombre de Bárcenas; de Ana Mato, que llama "copago" al "repago"; de Gallardón, quien cobra tasas para garantizar la gratuidad de la Justicia, etc.

¿Y no será que todos los políticos tienden a manipular el lenguaje? No es lo mismo, dicen los de TeleMadrid porque los nazis catalanistas lo imponen a la fuerza, como hacían lo nazis y los estalinistas. No me parece que esto sea cierto. No veo violencia del lado catalanista. Sí veo, en cambio, que la aceptación acrítica de la neolengua del gobierno y sus medios de propaganda públicos y privados es peor que si fuera impuesta a la fuerza porque es comprada, aceptada voluntariamente, como la convicción de los esclavos felices.



Font: Del seu bloc.



Foto: TV3.cat.


Els esdeveniments necessiten una mica de temps per tornar-se paraula. Com si el seu sentit, i fins i tot la seva forma, haguessin de recórrer un llarg camí interior abans de trobar la seva cohesió


Autor: Julio Cortázar (Brussel·les, 26 d'acost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984), escriptor argentí, i Carol Dunlop (1946-1982), escriptora, traductora, activista i fotògrafa.
 


Original: Los acontecimientos necesitan un poco de tiempo para volverse palabra. Como si su sentido, e incluso su forma, debieran recorrer un largo camino interior antes de encontrar su cohesión. [ES]


Font: Los autonautas de la cosmopista (1983). Es pot llegir aquí.














dimarts, 6 de març del 2012

Per a l’home primitiu no existeix el llenguatge poètic, ja que el seu llenguatge ja és en si mateix un poema natural en què reposa el valor dels mots

Autor: Pierre Clastres (París, 17 de maig de 1934 - Gabriac, Losera, 29 de juliol de 1977), antropòleg i etnòleg francès.

Font: Dins Baules i llenguatges, de Lluís Calvo (Edicions 3 i 4, 2011). Vista al bloc Tinta xinesa.

Context: "Clastres considera, d’acord amb el discurs naïf dels salvatges, que sols els poetes i els pensadors tenen en compte que el llenguatge no és un mer instrument. La nostra civilització, però, perd com més va més el sentit del valor lingüístic a causa de l’excés d’ús a què el sotmet. El llenguatge de l’home civilitzat es converteix en una cosa totalment exterior, en un simple mitjà de comunicació i d’informació. L’home primitiu manté, en canvi, un contacte amb el què és sagrat i una relació interior amb el llenguatge. Clastres conclou:
Per a l’home primitiu no existeix el llenguatge poètic, ja que el seu llenguatge ja és en si mateix un poema natural en què reposa el valor dels mots."

diumenge, 29 de gener del 2012

Saber narrar en llenguatge vigorós | deler i desig, i plers, i, sense esforç | rimar bells mots amb el ritme dels cors

Autor: Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià, Catalunya 1893 - Barcelona 1987), poeta, periodista i assagista català.

Citació completa: 
“Saber narrar en llenguatge vigorós
deler i  desig, i plers, i, sense esforç
rimar bells mots amb el ritme dels cors” 


Nota: Ens adherim a l'homenatge conjunt de la catosfera pels 25 anys de la mort del poeta de Sarrià.

Logo de Josep Porcar

dissabte, 6 de febrer del 2010

Tots els homicides legals comencen robant a un home el seu llenguatge en nom del mateix llenguatge

Autor: Roland Barthes (Xerburg, 1915-París, 1980), escriptor i teòric de la literatura francès.

Equivalent: Voler son langage à un homme au nom même du langage tous les meurtres légaux commencent par là [FR].

Font: Vista a Paremiologia de Maria Conca (València: Universitat de València, 1987).

divendres, 22 de gener del 2010

El llenguatge és més que sang

Autor: Franz Rosenzweig (Kassel, 1887 - Frankfurt, 1929), pensador jueu establert a Alemanya.

Equivalent: El lenguaje es más que sangre [ES].

Font: Vista a l'inici del llibre LTI. La lengua del Tercer Reich de Víctor Klemperer.

Nota: LTI fa referència a Lingua Tertii Imperii, la llengua del Tercer Reich. L'obra de Klemperer (publicada el 1947) analitza com la propaganda nazi va pervertir la llengua alemanya.

dijous, 2 de juliol del 2009

La teva ànima és la teva llengua. Tot escriptor ha de tenir un llenguatge. Això [...] vol dir utilitzar el llenguatge amb capacitat creadora. [...]

Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol del 2009), escriptor balear.

Citació completa: La teva ànima és la teva llengua. Tot escriptor ha de tenir un llenguatge. Això no vol dir escriure bé. Això vol dir utilitzar el llenguatge amb capacitat creadora. En segon lloc, hi ha d'haver uns personatges, una història: la figura humana i el seu destí. Després, aquests personatges i aquesta història han de respondre a una societat, a una factors ideològics de fons. I finalment, tot això ha d'anar i ha de venir d'una filosofia. Això és el que tenen totes les grans obres.

Font: De l'entrevista feta per Pere Antoni Pons dins el llibre Tot són veus, tot són mons. Vista a l'Avui d'avui.
Foto: Barceló /Arxiu (treta de l'Avui).
Nota: Descansi en pau.

dissabte, 27 de juny del 2009

El verb, diuen, és l'ànima del llenguatge

Autor: Cèsar August Jordana i Mayans (Barcelona, 1893 - Buenos Aires, 1958), escriptor català.

Font:
Llegida a El català i el castellà comparats (1933) (Barcelona: Ed. Barcina, 1980).

Nota: Aquestes postals les repartien a l'exposició "Literatures de l'exili. Retorn a Catalunya", que es va poder visitar al Palau Moja de Barcelona des del 21 d'abril al 21 de juny de 2009.

dijous, 16 d’abril del 2009

La major part dels esdeveniments conflictius del món ho són per causes gramaticals

Autor: Michel de Montaigne, nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - 13 de setembre de 1592), moralista francès.

Font: Del llibre Essais (Assaigs), llibre segon. Vista al bloc de l'Efrem.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Crec que vam desenvolupar el llenguatge a causa de la nostra íntima i profunda necessitat de queixar-nos

Autora: Lily Tomlin (Detroit, 1939), comediant i actriu estatunidenca.

Equivalent: It's my belief we developed language because of our deep inner need to complain [EN].

Font: Vista a Wikiquote.

Nota: Torno a proposar (a mode d'esmena i de genolls, tingueu pietat!) això d'encetar una petita història alternativa de l'evolució. No em rendiré!

dilluns, 7 d’abril del 2008

Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món

Autor: Ludwig Wittgenstein (Viena, 1889 - Cambridge, 1951), filòsof austríac.

Equivalents: Die Grenzen meiner Sprache bedeuten die Grenzen meiner Welt [DE].

Nota: Corregeixo la versió de l'Eixamplèdia ['Els límits de la meva llengua són els límits del meu món'] per la que ens facilita en Puigmalet, del Tractatus Logico-Philosophicus, 5.6.

Font: Vista a Eixamplèdia, s. v. 'llengua'.