Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn, aquesta inquieta tristesa d'estimar a soles, el cristall i la boira dibuixada en la finestra, l'herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada, el consol de saber que podíem haver estat feliços

Autor: Salvador Iborra i Mallol (València, 9 de juliol de 1978 - Barcelona, 29 de setembre del 2011), poeta, periodista i docent valencià.



Font: "Aquesta albada". A: Els cossos oblidats. València, Onada Edicions, 2009. Premi Jaume Bru i Vidal de poesia. ISBN: 978-84-96623-49-1. Vist a La mullena.

Marques de foc. Els poemes i els dies. Barcelona: Ara Llibres, 2012.

Autor: Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 22 de gener de 1942), poeta i pintor.


Context: Poemes tots que se’t queden a dins , que portes amb tu. I amb ell, l’experiència d’una vida que et va passar a prop, imperceptible en la seva autèntica i dolorosa veritat, com són imperceptibles, de fet, les vides de tothom. Naixem i morim sols, i també vivim sols. Però les experiències serioses de la solitud dels altres, formalitzades, és a dir, convertides en literatura, convertides en poemes, ens fan companyia.


Font: Marques de foc. Els poemes i els dies. Barcelona: Ara Llibres, 2012. Vist al bloc Tinta xinesa.

La solitud és una manera de ser: no pas la voluntat de ser un solitari per algun motiu trivial. I n'hi ha. És una mena de perversió, com un que camina rancallós, només perquè s'ha posat de moda

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear. 





Font: El canvi: Des de l'Eixample. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.

El sexe sempre és una forma d'amor. Sobrerot quan es viu en la més estricta solitud

Autor: Marlowe, piulador. 


Font: Del seu Twitter.

Davant del mirall/ em retrobo en la calma i en la solitud/ de retorn vers el mateix destí,/ el mirall de la solitud meva

Nota: Panyella fa avui 59 anys.


Autora: Vinyet Panyella i Balcells (Sitges, 15 de febrer de 1954), escriptora, llicenciada en Filologia Catalana i diplomada en Biblioteconomia.

Font: "Retrobament". Segons explica l'autora al seu bloc: "Vaig dedicar aquest poema, de Taller Cézanne (2007), a l'Adrià Chavarria. El vaig llegir al recital de 'Poesia i copes', que vaig compartir amb l'Helena Porteros, perquè ell m'hi va convidar. El recordo sovint ara que ja no hi és."

Què és la veritat?/ La solitud de l'home/ i el seu secret esglai

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.

Poema complet:
Què és la veritat?
La solitud de l’home
i el seu secret esglai:
només, potser, aquest home,
el teu amagatall.
El poder sentencia
un reu lligat de mans.
Lluny, en la nit de fora,
sentim com canten galls.
S’estén remor de fasos,
els llums són apagats.

Font: Setmana Santa, XXIV (1971). Vist a Visat.cat (Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2006, vol. XIII).

Nota: El 2013 és l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement.

El infierno y el paraíso me parecen desproporcionados. Los actos de los hombres no merecen tantoDel conte “El libro de arena” (1975). No em dol la solitud: bastant esforç és tolerar-se un mateix i les seves manies

Autor: Jorge Luis Borges (Buenos Aires, Argentina, 24 d' agost de 1899 - Ginebra, Suïssa, 14 de juny de 1986), escriptor argentí. 


Original: No me duele la soledad: bastante esfuerzo es tolerarse a uno mismo y a sus manías. [ES]


Font: Del conte “El libro de arena” (1975). Vista a Escribir y viajar.

La solitud és quan reprens els teus límits; i l'amor quan fas l'intent de trencar-los

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.

Font: D'una entrevista amb Anna Montero ("Daina" 3, 1987:83), segons el recull de les II Jornades d'Estudi, Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966: L'Escala, 20, 21 i 22 de setembre de 2001.  Vista al seu Twitter.

Nota: Avui fa 60 anys que va néixer l'autora.

Com creix la nostra solitud al llarg de la vida! Com creix la nostra ombra a mesura que el sol va declinant!

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 

Font: Incerta glòria (1956). Vista a l'article d'Antoni Puigverd "Memòria d'una glòria incerta" (La Vanguardia, 05/11/2012).


Nota: Antoni Puigverd diu: 'El pes enorme i insuportable de la història no deixa respirar els personatges. Ni deixa descansar Cruells, el qual, cansat de contemplar-se al mirall, impotent per alliberar-se de l'experiència de la guerra, arribat a la cinquantena, redescobrint la creu, diu: "Com creix la nostra solitud al llarg de la vida! Com creix la nostra ombra a mesura que el sol va declinant!"'