Autor: Poquipsi, "curioso en avanzado estado de estupefacción. Mi mayor virtud es el margen de mejora. Mediterráneo".
Font: Del seu Twitter.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris secret. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris secret. Mostrar tots els missatges
dijous, 21 de novembre del 2013
El meu secret consisteix a no explicar-ho als altres
Autor: Poquipsi, "curioso en avanzado estado de estupefacción. Mi mayor virtud es el margen de mejora. Mediterráneo".
Font: Del seu Twitter.
dilluns, 28 d’octubre del 2013
Durant tres segles, Espanya va guardar gelosament el secret de la Ineficàcia; sense haver-lo usurpat, havent-lo descobert pels seus propis mitjans, 'per introspecció', aquest secret el posseeix avui tot Occident
París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.
Font: Syllogismes de l’amertume. París: Editions Gallimard, 1952. Silogismos de la amargura. Barcelona: Tusquets Editores, 1990 (tercera edició, 1997).
Equivalent: Durante tres siglos, España guardó celosamente el secreto de la Ineficacia; sin haberlo usurpado, habiéndolo descubierto por sus propios medios, por introspección, ese secreto lo posee hoy todo Occidente. [ES]
dijous, 6 de juny del 2013
He arribat a la conclusió que el secret de l'èxit no és arribar a una conclusió sinó mantenir-s'hi. Inamovible
Font: Del seu Twitter.
dimarts, 23 d’abril del 2013
No ets secreta ni oferta; ets la deessa que, de sa verge, sola ventura armada, prova el mortal misteri
Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setmbre de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1959), escriptor i humanista català. Poema com déu mana:
No ets secreta
ni oferta; ets la deessa
que, de sa verge,
sola ventura armada,
prova el mortal misteri
Font: "Rosa". Vist a Articles amb cua, de Josep Pla. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 473.
dijous, 4 d’abril del 2013
Són molt diferents de les pageses del Principat i de les «llauraores» del País Valencià i qui sap si és aquí que rau el secret del fracàs de la Corona d’Aragó
Context: M’avorreixo: vet-ho aquí. Voldria ocupar-me en alguna cosa però ¿quina? Només n’hi ha una de possible en un cul de món com aquest i és passejar, però no trobo cap company capaç de caminar més enllà d’un quart. ¿Oi que sembla estrany en un batalló d’infanteria? Són xicots magnífics, sans i robustos, però incrustats a les faldilles com una mala cosa; no hi ha qui els arrenqui del poble. Haig de voltar tot sol a risc que em prenguin per un maniàtic i a mi no m’agrada ser diferent dels altres; més ben dit, no m’agrada semblar-ho. Em pregunto per què els ha de semblar una estranyesa que m’estimi més voltar per boscos i rius, per muntanyes i ermites —el país és molt bonic—, que no pas entretenir-me en llargues i insulses converses amb unes mosses de poble brutes i ignorants. Ho són, sí, i no vull amagar-t’ho per més que em requi mancar a la galanteria; són molt diferents de les pageses del Principat i de les «llauraores» del País Valencià i qui sap si és aquí que rau el secret del fracàs de la Corona d’Aragó.
Haig de voltar, doncs, solot i em fa pena perquè en el fons sóc molt sociable; m’agrada tenir al costat algú amb qui compartir sentiments i idees. La solitud, tan desitjable a certs moments, si dura massa em cau a sobre.
Font: Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 246-247. Carta a Mercè Figueres del 4 de juliol de 1937, des d'"Esterqüel" (Estercuel, Terol). Es pot llegir a Lletres.net.
dijous, 28 de març del 2013
No t’equivoquis d’orella quan contis secrets! És quasi tan greu com equivocar-se de cul quan hagis de llepar-ne!
dimecres, 2 de gener del 2013
Què és la veritat?/ La solitud de l'home/ i el seu secret esglai
Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.Poema complet:
Què és la veritat?
La solitud de l’home
i el seu secret esglai:
només, potser, aquest home,
el teu amagatall.
El poder sentencia
un reu lligat de mans.
Lluny, en la nit de fora,
sentim com canten galls.
S’estén remor de fasos,
els llums són apagats.
Font: Setmana Santa, XXIV (1971). Vist a Visat.cat (Obres completes – Edició crítica. Barcelona: Edicions 62 i Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 2006, vol. XIII).
divendres, 30 de novembre del 2012
El meu febrejant desig rabejant-se/ en la flonjor més secreta del teu cos,/ on tot secret és gaubança/ i el tacte, presagi de deliris
Autor: Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, Baix Llobregat, 30 de novembre de 1944), poeta i traductor. Poema complet:
i bo i dolent es tanca en cada cosa
condó ple d'escarabats negres
El meu febrejant desig rabejant-se
en la flonjor més secreta del teu cos,
on tot secret és gaubança
i el tacte, presagi de deliris
Font: Del recull de poemes Dues suites (1976). Vist a Wallorcaweb.com.
Nota: Avui Francesc Parcerisas fa 68 anys.
dimecres, 28 de novembre del 2012
Estar viu és guardar un secret,/ no sabem quin,/ ben embolicat amb les formes/ i les sedes de la llum,/ i segellat amb sang,/
Poema complet:
Estar viu és guardar un secret
no sabem quin,
ben embolicat amb les formes
i les sedes de la llum,
i segellat amb sang,
i sentir-lo
dins
que es regira
més i més pesant, com un fetus
creixent no expulsable,
o com una flor que s’obrís monstruosa
i saber,
que aquest home que el porta
no el coneixerà mai
sinó massa tard,
quan el veuria
i a les fosques no el veu.
Font: Poema "El Secret". Vista al seu Twitter i a El Club dels poetes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)