Un federalisme atorgat a la castellana, a base d’una llengua única, és a dir, a base de desconèixer el fet de la personalitat d’aquest país, no és més que un expedient administratiu per a adormir un problema polític

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.


Font: Fragment del capítol VIII de Francesc Cambó (OC, vol. XXV). Vist al bloc Quadern de notes vistes i al Twitter del Bernat Dedéu.


Context: La finalitat és la reivindicació d’uns drets. Aquesta fórmula és feliç i ben trobada perquè engloba totes les nuances del moviment des de les més radicals fins a les més moderades. És una fórmula, en efecte, que ningú no pot deixar d’admetre, sigui quina sigui la seva posició en el moviment. Els únics que s’han exclòs voluntàriament de la fórmula són, naturalment, els federals de tendència castellanista. El cas és ben clar: suposeu que Espanya demà es doni una constitució federal a base de parlar castellà. ¿Quin catalanista acceptaria aquest federalisme? És per defensar aquesta posició que els estatuts són redactats d’aquesta manera. Un federalisme atorgat a la castellana, a base d’una llengua única, és a dir, a base de desconèixer el fet de la personalitat d’aquest país, no és més que un expedient administratiu per a adormir un problema polític. Comportant aquest federalisme –per més pura que sigui la seva base, diríem legal o si voleu de sufragi universal– una subestimació de la llengua, significa una solució extravagant, contrària a la reivindicació dels drets a què al·ludíem.

El consumisme consumeix qualsevol capacitat de qüestionament. El passat es fa obsolet. En conseqüència, la gent perd la personalitat, la identitat, i, llavors han de buscar i trobar un enemic per definir-se. L'enemic –al marge de quina sigui la seva ètnia o religió– sempre es troba entre els més pobres

Autor: John Berger (Londres, 5 de novembre de 1926), crític d'art, pintor i escriptor anglès. 


Context: Lo que distingue a la tiranía global actual es que no tiene rostro. No hay Führer ni Stalin ni Cortés. Su manera de funcionar varía de un continente a otro, y la historia local modifica sus modos, pero sus pautas generales son las mismas, una pauta de comportamiento circular.
La división entre los pobres y los relativamente ricos se transforma en un abismo. Se echan por tierra las limitaciones y recomendaciones tradicionales. El consumismo consume toda capacidad de cuestionamiento. El pasado se hace obsoleto. En consecuencia, la gente pierde su personalidad, su identidad, y entonces han de buscar y encontrar un enemigo a fin de definirse. El enemigo –al margen de cuál sea su etnia o su religión– siempre se encuentra entre los mas pobres. Ahí es donde esa pauta circular se transforma en un círculo vicioso.
Económicamente, el sistema produce, junto con riqueza, cada vez más pobreza, más y más familias sin techo, al tiempo que desde una perspectiva política promueve ideologías que articulan y justifican la exclusión y la eliminación posterior de las hordas de nuevos pobres.
Este nuevo círculo político-económico es el que fomenta esa constante capacidad humana para la crueldad que termina borrando la imaginación.


Font: El cuaderno de Bento, Madrid: Alfaguara, 2012, p. 85. Vist a Xiztoria.

Per una por a les clarors de l'espant, duem la mediocritat com unes ulleres de sol. La vida vertadera és com el migdia d'un estiu, és un enlluernament com una explosió. Viure forans a aquesta llum és no ser ni freds ni calents, i merèixer la mort per haver rebut persona i no haver retornat personalitat

Autor: Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 1926 - Santanyí, Mallorca, 21 de desembre de 1997), poeta i novel·lista.




Font: Haceldama (1959). Vist al bloc Exilis.

El dia que aquest país perdi la llengua passarà a ser una massa traduïda, sense personalitat, negligible, nul·la de dalt a baix

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.



Font: Vista al Twitter del Quim Torra, entre d'altres. No n'he trobat la font.

Mai els pobles no catalans d’Espanya no voldran ni podran reconèixer la nacionalitat, la personalitat catalana, tot i ser clara com l’aigua

Autor: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), periodista i escriptor català.

Font: Anotació del 13 de gener de 1951 al recull Meditacions en el desert 1945-1953 (Barcelona: La Magrana, 1999). Vista al Twitter del Francesc Canosa.

Creixem en la mesura que matisem la personalitat sense trencar-nos, amb els obstacles que la vida ens va posant. Per això es diu que una persona creativa és un infant que ha sobreviscut i que el valor d'un home no es mesura pels seus èxits sinó per les vegades que es torna a alçar després de caure

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "La rectitud de Mas", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta.