Un federalisme atorgat a la castellana, a base d’una llengua única, és a dir, a base de desconèixer el fet de la personalitat d’aquest país, no és més que un expedient administratiu per a adormir un problema polític

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.


Font: Fragment del capítol VIII de Francesc Cambó (OC, vol. XXV). Vist al bloc Quadern de notes vistes i al Twitter del Bernat Dedéu.


Context: La finalitat és la reivindicació d’uns drets. Aquesta fórmula és feliç i ben trobada perquè engloba totes les nuances del moviment des de les més radicals fins a les més moderades. És una fórmula, en efecte, que ningú no pot deixar d’admetre, sigui quina sigui la seva posició en el moviment. Els únics que s’han exclòs voluntàriament de la fórmula són, naturalment, els federals de tendència castellanista. El cas és ben clar: suposeu que Espanya demà es doni una constitució federal a base de parlar castellà. ¿Quin catalanista acceptaria aquest federalisme? És per defensar aquesta posició que els estatuts són redactats d’aquesta manera. Un federalisme atorgat a la castellana, a base d’una llengua única, és a dir, a base de desconèixer el fet de la personalitat d’aquest país, no és més que un expedient administratiu per a adormir un problema polític. Comportant aquest federalisme –per més pura que sigui la seva base, diríem legal o si voleu de sufragi universal– una subestimació de la llengua, significa una solució extravagant, contrària a la reivindicació dels drets a què al·ludíem.