dijous, 31 d’octubre de 2013

Però tot fou engany. Al cap d'un segle ens queda el sanglot dels vençuts, amb esteles punyents al cementiri, una aurora vermella, rere una nit amb vidres trencats, el suïcidi de Stefan Zweig o la ignomínia del gueto, que va dur a les cambres de gas. Al museu d'Alphons Mucha, haurem de tancar els ulls.



Autor: Jordi Pàmias i Grau (Guissona, 12 de febrer de 1938), poeta i assagista. 



Font: "Art Nouveau". A: Al cor del món. Barcelona: Edicions 62, 2013. Vist a La república poètica de l'Ernest Farrés.



Foto: De Lletra. 



Poema complet:

Cànon de l'elegància:
museu de l'Art Nouveau,
amb Alphons Mucha, com a adalil
d'una suprema gràcia fugaç.
El segle vint comença, a Europa,
amb la fascinació d'uns ulls de dona,
amb llargues vestidures, com salzes d'ombra verda,
amb volutes de fum als cartells, amb la porpra
d'una rosa a les copes i als gerros de cristall,
amb ondulades línies als retrats somiosos...

Però tot fou engany.
Al cap d'un segle ens queda el sanglot dels vençuts,
amb esteles punyents al cementiri,
una aurora vermella, rere una nit amb vidres
trencats, el suïcidi
de Stefan Zweig o la ignomínia
del gueto, que va dur a les cambres de gas.
Al museu d'Alphons Mucha, haurem de tancar els ulls.