dimarts, 29 d’octubre de 2013

Què en diria, de la vida? M’ha semblat més llarga del que toca. Que no em solidaritzo amb res, només amb el lament. Però fins al dia en què m’omplin de fang la boca d’ella en sortiran només mots d’agraïment









Autor: Joseph Brodsky (Sant Petersburg, 24 de maig de 1940 - Nova York, 28 de gener de 1996), poeta estatunidenc d'origen soviètic. Premi Nobel de Literatura l'any 1987.



Font: "24 de maig de 1980". A: Poemes escollits. Barcelona: Edicions de 1984, 2013. Traducció: Judit Díaz. Vist al Fecebook de l'editorial.




Poema complet:

Jo he entrat a la gàbia en el lloc de la fera,
i he marcat amb clau roent la paret d’aquell forat,
he viscut vora el mar, he jugat a la ruleta,
he sopat amb no sé qui vestit de frac.

Mig món he contemplat des de dalt d’una glacera,
dos cops m’han recosit dels tres que m’he enfonsat.
He marxat del país que em va veure néixer.
Amb els qui ja no em recorden n’ompliria una ciutat.

M’he passejat per estepes on ressonen crits dels huns,
m’he vestit amb roba que ja torna a estar de moda,
he plantat sègol, he cobert l’era amb cartrons gruixuts,
i, excepte aigua seca, he begut qualsevol cosa.

He obert els meus somnis a la pupil·la del guàrdia sibil·lí,
he menjat el pa de l’exili sense deixar-ne ni una engruna,
he permès tots els sons a les meves cordes, a més del crit;
i vaig decidir-me pel mormol. Ara en faig quaranta.

Què en diria, de la vida? M’ha semblat més llarga del que toca.
Que no em solidaritzo amb res, només amb el lament.
Però fins al dia en què m’omplin de fang la boca
d’ella en sortiran només mots d’agraïment.