Mai cap amant no ha gosat arribar al lloc extrem des d'on tu m'acarones. De dins enfora, amor, sento les ones i em faig areny i duna i penyalar

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Poema complet:

VIII
Mai cap amant no ha gosat arribar
al lloc extrem des d'on tu m'acarones.
De dins enfora, amor, sento les ones
i em faig areny i duna i penyalar.

Sorra i record de demà, mans enceses
pel risc, mirall de l'ombra de l'ahir

que et congrià i et feu hoste de mi,
jo visc en tu, en les teves escomeses.

Tu vius en mi i et mous pel clos comú
-aigua a l'aguait de les veus de la terra
que esborra amb sal el rastre de la guerra-

¿Sents el llevant com tempta, cor dejú,
els molls remots on l'urc se'm desaferra?
Creixent en tu, la mar i jo som u.


Font: Poema de Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982. Vist a Obstinacions.

Acaricio les teves formes suaus com dunes que no hi ha; beso els teus mugrons drets i rosats com una albada

Autor: Pedro Shimose (Riberalta, 30 de març de 1940), escriptor i compositor bolivià.

Poema complet:
Acaricio tus formas
suaves
como dunas
que no hay;
beso tus pezones
enhiestos y rosados
como un amanecer.
Tu cuerpo, emblema
crepitante.
Mi alma tiembla
al puro estado de belleza.
Tus ojos,
reposa en ti el impulso
de una corriente azul.
Desciende a mí
tu voz.
La armonía
conquista los espacios
del tiempo
inasequible.

Font: "Mecánica de los cuerpos", poema vist a A media voz.