Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amarat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amarat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 29 d’octubre del 2013

si aquest poema resulta una mica lasciu porc brut plujós humit amarat et puc assegurar que no ho és tant comparat amb el somni que aquesta nit tindré amb tu no hi haurà res que m'ho impedeixi


Autora: Anaïs Abreu D’Argence (Ciutat de Mèxic, 22 d'abril de 1982), poeta, narradora i exballarina. "Publicó sus poemarios artesanales ïsla perdida, ïsla del dragón y pelo corto en el 2008. Poemas y relatos suyos han aparecido en publicaciones nacionales y del exterior. Forma parte del colectivo las poetas del megáfono. En 2011 publicó Dualidad."



Font: "Sueño húmedo". Vist a Apostillas Literarias, que va veure el poema al bloc de l'autora, ara tancat.



Original:

tengo un antojo morboso de soñar contigo

de hacerte cosas que despierta no te hago
un poco por vergüenza
otro poco por quedarme con las ganas

mi madre se fue hoy al mediodía

¿quién va a hacer ahora
un análisis exhaustivo de mis sueños?

por otra parte Freud y mi madre
podían resultar bastante siniestros
demostrando que yo
como el resto de los seres humanos
soy una pervertida

admito que en efecto
este sueño que tengo ganas de soñar
no tiene ningún límite
ni siquiera en la cantidad imposible
de orgasmos que tendremos

yo me pregunto
si acaso estoy siendo
demasiado animal

no sé que sueñen los tigres
o los delfines
que según sé
son animales muy sexuales

papá dice que los pájaros sueñan
que lo leyó en una revista

yo no sé si eso sea cierto
o lo inventó
con la facilidad que inventa esos poemas

sin embargo
yo si sueño
y esta noche voy soñarte como yo quiera

voy a decirte esas cosas vulgares
que se me ocurren cuando no tienes ropa
y estas en mi cama
o en cualquier cama de cualquier parte

hoy te voy a gritar
esas palabras que guardo
en el bote de las cosas sucias
apenitas cierre los ojos

apenitas entre en ese mundo
donde una puede ser
lo que le venga en gana

voy a darte besos en el uyuyuy
y ayayay me vas a dar tú

te voy a morder hasta arrancarte un pedazo
que con esa maravilla que es soñar
no te va a doler
ni un poquito mañana por la mañana

ni te va quedar ninguna marca
que más adelante
cuestione tu mamá
o el fulano de la tienda
o la vieja cascarrabias del metro
que una vez que yo cierre los ojos
no van a existir

disculpa
pero no te pido ningún permiso

sin embargo
te doy toda mi autorización
de que en tu cama en tu sueño
o en la vida cotidiana
me hagas todo lo que tú quieras

si este poema resulta un tanto jarioso
cochino sucio
lluvioso húmedo empapado

puedo asegurarte que no lo es tanto
comparado con ese sueño
que esta noche voy a tener contigo

no habrá nada que me lo impida.



dilluns, 21 de gener del 2013

Des de l'any 1659 que els de l'altiplà no cessen de lamentar-se ni de donar als eixuts catalans mesells altes lliçons d'un amarat patriotisme


Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. 

Citació més llarga: I encara hi ha les temporades de repòs i de reptes a Horta de Sant Joan i a Gósol, a Cadaqués i a Ceret, i les estaries a Cotlliure i a Perpinyà. I advertim als qui desmemoriegen que aquestes tres darreres poblacions mai no han deixat de ser catalanes, gràcies a les llàgrimes, amb tant d'estoïcisme estalviades en un posterior afront, minúscul però igualment perdurable i que m'afecta, dels governants i dels governs espanyols, espanyols ultrancers, de Madrid. Trenca el cor en veure com ells i, en general, la gent de l'altre cantó de l'Ebre ploren la pèrdua definitiva, no remeiable, dels comtats, d'ençà de l'aclaparadora traça diplomàtica de Don Luis de Haro, a la gloriosa pau dels Pirineus. Des de l'any 1659 que els de l'altiplà no cessen de lamentar-se ni de donar als eixuts catalans mesells altes lliçons d'un amarat patriotisme.

Font: "Catalunya i Picasso", article inèdit de Salvador Espriu escrit el 26-28 d'abril de 1962. Vista al diari ARA (20/01/2013). Segons el mateix diari: "El text inèdit reproduït en aquesta pàgina, que formarà part del llibre Ocnos i el parat esglai, té l'origen en els 80 anys de Picasso i el fris que va fer aleshores per a la façana del Col·legi d'Arquitectes. A Espriu se li hauria demanat un text per a aquella ocasió -d'aquí la data de 26-28 d'abril del 1962-, text que deuria revisar posteriorment a la mort del Picasso, a què fa referència, esdevinguda el 8 d'abril del 1973."

Nota: El 2013 és l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement.