No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta

Autor: Rainer Maria Rilke (Praga, 4 de desembre de 1875 - Val-Mont, Vaud, 29 de desembre de 1926), poeta txec en llengua alemanya.

Font: "Carta quarta". A: Cartes a un jove poeta. Barcelona: La Llar del Llibre, 1984, p. 38. Vist a Lleixes i a Sa jungla i es bosc animat.

Context: M’agradaria demanar-li que no s’impacienti davant de tot allò que encara no està resolt en el seu cor, que miri d’estimar les preguntes com si fossin cambres tancades o llibres escrits en un idioma estrany. No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta. Potser porta en vostè la possibilitat de crear, de plasmar, com una forma de viure especialment feliç i autèntica: eduqui’s per aquesta tasca [...]

L'alcohol no és la resposta, pero m'ajuda a oblidar la pregunta!

Autor: Vyvyan Basterd, "ex-YoungOne, psicòpata, extremadament violent, canalla, punk metal, traficant de drogues, destraler, aficionat al joc de l'assassí i a la necrofília. BOOMSHANKA. Vinc del dipòsit de cadàvers."


Font: Del seu Twitter.

No hem heretat els mots per la joia i el cant/ tant com pel plany irat i la pregunta.

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.


Font:  Copiem de l'ARA (07/11/2013): "Martí i Pol és una persona diferent abans i després de 'Veu incessant', el poemari inèdit que s'ha rescatat d'entre el seu arxiu personal. El llibre documenta la llarga crisi existencial i religiosa del poeta i els primers passos cap a una poesia de caràcter més social. Entre els versos inèdits, els amants de la poesia i els admiradors de Martí i Pol n'hi trobaran de tan memorables com aquests:

1. "Si esbrineu d'un sol gest el secret dels meus versos
    els heu arrabassat la meitat de la vida."

2. "No hem heretat els mots per la joia i el cant
    tant com pel plany irat i la pregunta."

3. "Quan aprengueu d'estimar-vos
    més que tota altra cosa,
    s'haurà acomplert el gran manament
    i jo perduraré pels segles dels segles."

L'ARA oferirà aquest cap de setmana als seus lectors 'Veu incessant', que mai s'havia publicat en una edició completa, unitària i independent. L'edita Edicions 62 gràcies a la feina de recuperació dels investigadors Roger Canadell i Montserrat Caralt."


Imatge: Eulàlia Borrut Casas (1996).

Quan se li acabaren els llibres, començà amb l'Antic Testament: Adam i Eva, Samsó i Dalila, David i Goliat, Sodoma i Gomorra, i altres gestes brutals de moral enrevessada que la meva curiositat qüestionava amb tantes preguntes com les que després em plantejarien el sexe anal i la trigonometria

Autora: Llucia Ramis i Laloux (Palma, 23 d'abril de 1977), periodista i escriptora.





Font: Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes. Barcelona: Columna, 2013.
‏

 

Continuo sorprenent-me del món, continuo sent un nen. En la infantesa ens formem per a la resta de la vida. Les preguntes més transcendentals vénen de la infantesa. És el període en què passem de la fantasia a la realitat i en el qual ens resistim a acceptar aquest nou món. Crec que és el veritable moment en què som rebels, i també innocents. En la recerca de conservar aquest món és que podem convertir-nos en assassins, policies, lladres o escriptors

Autor: Harold Kremer (Buga, Colòmbia 1955), escriptor.


Font: "El sueño de la muerte", entrevista amb Harold Kremer, per Marcos Fabián Herrera Muñoz. Vist a e-Kuóreo.


Context: Yo sigo sorprendiéndome del mundo, sigo siendo un niño. En la niñez nos formamos para el resto de la vida. Las preguntas más trascendentales vienen de la niñez. Es el período en el que pasamos de lo fantástico a lo real y en el que nos resistimos a aceptar ese mundo nuevo. Creo que es el verdadero momento en que somos rebeldes, y también inocentes. En la búsqueda de conservar ese mundo es que podemos convertirnos en asesinos, policías, ladrones o escritores. Yo diría que el recurso de utilizar un narrador niño (en El prisionero de papá, por ejemplo) es contar un relato en el que ese personaje no tiene juicios o, si los tiene, son equivocados, o no son propios sino de los adultos. Esa carencia de competencia, esas limitaciones, le dan una carga semántica nueva al relato, convirtiéndolo, a veces, en un texto extraño (por ejemplo el comienzo de la novela de William Faulkner El sonido y la furia o la inocencia frente a la interpretación del narrador del cuento Es que somos muy pobres, de Rulfo). Esta focalización de una historia simple puede convertirse en un relato sugestivo, lleno de matices, de simbología y de candidez frente a la interpretación de un universo. 

La resposta és la desgràcia de la pregunta

Autor: Maurice Blanchot (Quain, Borgonya, 22 de setembre de 1907 - París, 20 de febrer del 2003), novel·lista, assagista i crític literari francès.

Font: Aquí, per exemple.