Font: En una cambra i mitja. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013. Traducció: Anna Torcal i Salvador Company. Vist al Twitter del Pere Calonge.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris detall. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris detall. Mostrar tots els missatges
divendres, 5 d’abril del 2013
Allò que la memòria té en comú amb l’art és l’habilitat per a la selecció, el gust pel detall. La memòria conté precisament detalls, no la imatge completa; els moments culminants, si voleu, no l’espectacle sencer
Font: En una cambra i mitja. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013. Traducció: Anna Torcal i Salvador Company. Vist al Twitter del Pere Calonge.
dimecres, 6 de febrer del 2013
L'únic espectacle que no es permeten de donar completament és el de fer l'amor, que fan darrere vidres gruixuts d'aquells que entelen els detalls perquè el detall és el que compta
Autora: Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.
Font: Del conte "Viatge al poble de vidre" (Viatges i flors, 1980). Vist al Twitter de M. R. (Rodoregem).
dimarts, 5 de juny del 2012
Estima el teu ofici,/ la teva vocació,/ la teva estrella,/ allò pel que serveixes,/ allò en què realment/ ets un entre els homes,/ esforça't en el teu quefer/ com si de cada detall que penses,/ de cada paraula que dius,/ de cada peça que poses,/ de cada cop de martell que dónes,/ en depengués la salvació de la humanitat./ Perquè en depèn, creu-me
Poema complet:
Estima el teu ofici,la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dónes,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fesel seu deure amb amor,
a casa seva.
Font: "Elogi del viure". Vist al bloc d'en Jaume Jacomet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
