dimarts, 5 de juny de 2012

Estima el teu ofici,/ la teva vocació,/ la teva estrella,/ allò pel que serveixes,/ allò en què realment/ ets un entre els homes,/ esforça't en el teu quefer/ com si de cada detall que penses,/ de cada paraula que dius,/ de cada peça que poses,/ de cada cop de martell que dónes,/ en depengués la salvació de la humanitat./ Perquè en depèn, creu-me

Autor: Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911), poeta català.

Poema complet:
Estima el teu ofici,
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel que serveixes,
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses,
de cada cop de martell que dónes,
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.
Si oblidant-te de tu mateix
fas tot el que pots en el teu treball,
fas més que un emperador que regeix
automàticament els seus estats;
fas més que el qui inventa teories universals
només per satisfer la seva vanitat,
fas més que el polític, que l’agitador,
que el que governa.
Pots desdenyar tot això
i l’adobament del món.
El món s’adobaria bé tot sol,
només que cadascú
fesel seu deure amb amor,
a casa seva.

Font: "Elogi del viure". Vist al bloc d'en Jaume Jacomet.

1 comentari:

S.N. ha dit...

Síiiiiiii, hi estic absolutament d'acord, és el q ens fa sentir part d'aquest món i de la humanitat!! Jo adoro la meva vocació!