divendres, 29 de juny del 2012

Catalunya s’ha convertit en una versió d’aquella Espanya imaginada per tants catalans, que assumeix tot el seu patrimoni cultural i es nega a boicotejar-se a si mateixa. En el fons, Catalunya és una súper-Espanya, l’estat que podria haver existit i que probablement mai no serà

Autor: Jordi Bianciotto i Clapés (Barcelona, 8 d’octubre del 1964), periodista i crític musical català.

Citació més llarga: Espanya no ha completat la seva transició perquè no ha reconegut el que és, però Catalunya sí que ho ha fet: el franquisme podria haver-nos deixat moribunds o dividits, i no ha estat així. Malgrat tot caminem i ho fem més junts que abans. Missatge, doncs, per als qui porten anys sol·licitant obertures, pluralitats, toleràncies i multilingüismes mirant cap a l’oest: el vostre ideal és més a prop del que esperàveu; aquí mateix. Catalunya s’ha convertit en una versió d’aquella Espanya imaginada per tants catalans, que assumeix tot el seu patrimoni cultural i es nega a boicotejar-se a si mateixa. En el fons, Catalunya és una superEspanya, l’estat que podria haver existit i que probablement mai no serà, encara que tinc modestes esperances que l’expressió delecti els lectors d’aquesta columna.

Font: "Catalunya és aquella Espanya". Article publicat a El Singular Digital (29/06/2012).