Citació més llarga: Un nen que té el català com a primera llengua —de Vic, Manresa o Reus— té clar que una cosa és la llengua formal i una altra la de casa seva; i que de vegades no coincideixen. El problema el té el nen castellanoparlant de l'Hospitalet o el xinès de Badalona o el pakistanès del Raval. Per a ell el català ja és una llengua irreal (allunyada de la quotidianitat). Esperar que faci l'esforç d'interioritzar formes diferents per al carrer i un teòric estàndard (qui diu li ho o li'n a TV3?) sembla clarament esperar i demanar massa.
Font: Això del català (Columna, 2010), pàg. 50.
