Diccitionari: cementiri

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cementiri. Mostrar tots els missatges

dijous, 31 d’octubre del 2013

Però tot fou engany. Al cap d'un segle ens queda el sanglot dels vençuts, amb esteles punyents al cementiri, una aurora vermella, rere una nit amb vidres trencats, el suïcidi de Stefan Zweig o la ignomínia del gueto, que va dur a les cambres de gas. Al museu d'Alphons Mucha, haurem de tancar els ulls.

Autor: Jordi Pàmias i Grau (Guissona, 12 de febrer de 1938), poeta i assagista.

Font: "Art Nouveau". A: Al cor del món. Barcelona: Edicions 62, 2013. Vist a La república poètica de l'Ernest Farrés.

Foto: De Lletra.

Poema complet:

Cànon de l'elegància:
museu de l'Art Nouveau,

amb Alphons Mucha, com a adalil
d'una suprema gràcia fugaç.
El segle vint comença, a Europa,
amb la fascinació d'uns ulls de dona,
amb llargues vestidures, com salzes d'ombra verda,
amb volutes de fum als cartells, amb la porpra
d'una rosa a les copes i als gerros de cristall,
amb ondulades línies als retrats somiosos...

Però tot fou engany.
Al cap d'un segle ens queda el sanglot dels vençuts,
amb esteles punyents al cementiri,
una aurora vermella, rere una nit amb vidres
trencats, el suïcidi
de Stefan Zweig o la ignomínia
del gueto, que va dur a les cambres de gas.
Al museu d'Alphons Mucha, haurem de tancar els ulls.

Déu, que és el més brutal de tots els mites, no em salvaria ni de mi mateix, perquè és un carreró sense sortida: atribuint-li sentiments es perd el misteri, la seva única força. Me l'imagino com un cementiri de cotxes, el de Déu. Restes, carcasses, un escampall de peces metafísiques.

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.

Poema complet:

Déu, que és el més brutal de tots els mites,
no em salvaria ni de mi mateix,
perquè és un carreró sense sortida:
atribuint-li sentiments es perd
el misteri, la seva única força.
Me l'imagino com un cementiri
de cotxes, el de Déu. Restes, carcasses,
un escampall de peces metafísiques.

Els mites són aquesta claredat
rere la qual tanquem tot el que és fosc.
Vénen d'algun profund error de la memòria.
Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.
No era lluny ni difícil. No era més
que aquest poema èpic sense èpica.
Nietzsche s'equivocava:
som més forts quan els mites són més febles.

Font: "L'origen de la tragèdia". A: No era ni lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010.

Universitat: El que en sap, en sap, i si no, a la universitat. Cementiri

Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.

Font: Brevíssim diccionari d'idees rebudes. Vist al seu web.

Foto: Pema Maymó.