Retorno a tu/ la teva veu de lluna/ uns ulls d'on neixen callades flors de núvols/ i roses tènues

Autor: Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 16 de setembre de 1959), poeta, lingüista i polític català.


Font: Paisatges efímers. Barcelona: Columna, 1989. Vist a Llegim i piulem.



Retorno a tu/ la teva veu de lluna/ uns ulls d'on neixen callades flors de núvols/ i roses tènues

Les roses de paper no són veritat i cremen el mateix que un front pensatiu o el tacte d'una làmina de gel

Autor: Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 13 de novembre de 1929 - 8 de gener de 1990), poeta català.



Poema complet:

Las rosas de papel no son verdad
y queman
lo mismo que una frente pensativa
o el tacto de una lámina de hielo.

Las rosas de papel son, en verdad,
demasiado encendidas para el pecho.

Font: "Canción final". A:  Las personas del verbo. Barcelona: Galaxia Gutenberg / Círculo de Lectores, 2006.

Dins de les venes et corre un riu de roses per on navega el riure clar del bosc. Hi envie naus on el desig et cerca. En els teus pits s’alça un mar de campanes, d’illes nascudes al bell mig de la llum

Autor: Marc Granell Rodríguez (València, 19 d'abril de 1953), poeta i traductor.


 

Font: Versos per a Anna. Alzira: Bromera, 1998.




Poema complet:

Dins els teus ulls
s’obrin ponts i finestres,
s’encén un llac
ple de sol i respostes.
M’hi endinse nu
i em naix de sobte el món.
En els teus llavis
hi ha jardins de maduixes
i plomes verdes
que canten tot l’oblit.
M’hi perd i trobe
la font que sap i calla.
Dins de les venes
et corre un riu de roses
per on navega
el riure clar del bosc.
Hi envie naus
on el desig et cerca.
En els teus pits
s’alça un mar de campanes,
d’illes nascudes
al bell mig de la llum.
Hi passege a espai
els meus dits que floreixen.
Dins els teus ossos
nien flautes que saben
el so més alba
del somni i de l’estrella.
Hi repose exhaust
la veu ferida i sola.
En la teua pell
creix la neu i l’incendi,
la pluja blanca,
el desert i la flor.
Hi visc i em sé
viu només quan l’habite.



Foto: Escriptors.cat.

Oh, tu que portes una rosa bella al capdavall del pit! Aquesta rosa, per una clivella, ix del roser que amaga ton vestit.

Autor: Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970), poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.


Font: "Revelació". A: "De les profundes minucies". A: El Poble català, any 08, múm. 2174 (16 de febrer de 1911).


Foto: Rose Breast.

Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, al frec constant del teu bell rostre ardent, la rosa adreçarà totes ses fulles i es badarà desesperadament.

Autor: Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 - Barcelona, 20 de desembre de 1911), escriptor.

Font: "Enviant flors" (1891). Obres completes. Barcelona: Editorial Selecta, 1970.

Poema complet:

Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les

a tu pel dolç camí de cada dia;

que omplin d’aromes davant meu la via,

després a vora teu vindré a olorar-les.

Grat ens serà tenir-les davant nostre,

a l’hora de parlar de l’amor meu:

vers el gerro florit baixaré el rostre,

tot alçant els meus ulls al somrís teu.

Tu triaràs una poncella encesa,

al damunt del teu pit la clavaràs,

i, amb moviment de cígnia bellesa,

arquejant el teu coll l’oloraràs.

Al sentir l’alè tebi amb què la mulles,

al frec constant del teu bell rostre ardent,

la rosa adreçarà totes ses fulles

i es badarà desesperadament.

I encara em mig riuràs; mes quan me veges

de tu a la flor, mentres jugueu aixís,

moure l’esguard, guspirejant d’enveges,

fugirà en sec ton confiat somrís.

Les roses es desfullen i passen amb molta més facilitat que els deutes que hom ha contret, que les creus i honors que sobre el pit dels homes i de les dones s'han posat. De la constatació –elemental– que les coses agradables fugen i s'esfumen i que tot el que és desagradable i nefast resta, obsessiu i anquilosat, n'ha nascut un corrent poètic, en el qual les roses han arribat a tebir la màxima importància

Nota: Avui fa 32 anys que va morir Josep Pla.


Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: Articles amb cua. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 473.

Com que la bellesa és tan difícil i àvida i és de tan poc rendiment literari, tan abstracta i mental, els poetes han projectat, sobre les flors i sobretot sobre les roses, una idea moral: hi han projectat la malenconia que produeix la brevetat de les coses, la tristesa de la seva fugacitat. La moral és sempre molt productiva i d'una dialèctica inacabable

Nota: Avui fa 32 anys que va morir Josep Pla.


Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: Articles amb cua. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 473.

Per fer duradora la gràcia al jardí, atura la mà! No cullis la rosa! La que ara es desclosa mai més pot florir

Autora: Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913), escriptora i bibliotecària.


Font: "La rosa". A Concert de poesia (2004). Vist a Xtec.


Poema com déu mana:

Per fer duradora la gràcia al jardí,
atura la mà!
No cullis la rosa!
La que ara es desclosa
mai més pot florir.

¿Què hi ha en aquestes flors silencioses que s'esfullen tant? Cauen les fulles d'una a una, sense queixa, sense plany: immòbils, fredes, dolcíssimes, se van esfullant

Autor: Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 - Barcelona, 20 de desembre de

1911), escriptor.

Font: "Flors que s'esfullen". A: L'oda infinita (1888).

Poema complet:

 Què hi ha en aquestes flors silencioses

 que s'esfullen tant?

 Cauen les fulles d'una a una,

 sense queixa, sense plant:

 immovils, fredes, dolcíssimes,

 se van esfullant.

 Ni un alè d'aire les toca,

 ni un tremolor:

 s'esfullen sense rahó,

 sense remor.

Sense rahó? Què tenen eixes fulles?

Els calzers, van tornant més miserables!

 Oberts, buids, admirats,

 desconsolats.

 Les tiges són coll-tortes,

i al vol voltant del gerro hi ha les fulles mortes.

Què hi ha en aquestes flors? Se'n van sense dir res,

 sense'ls estremiments de l'agonia,

 sense perdre'l colô encès.

 Am tota cortesia,

 i poc a poc, s'esfullant,

 se'n van, se'n van,

 sense queixa, sense plant,

 no volent destorbar cap alegria.

Deixèm-les estâ, anem-se'n, i ans de gaire

trobarèm en el gerro les òrfanes verdors

i un suspir olorós sospès en l'aire...

  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·

i el camp tot estrellat de noves flors.

Tot el miracle en la gràcia es tanca del teu somriure. I ell serà per sempre el cant, el vers, la rosa.

Autora: Rosa Leveroni i Valls (Barcelona, 1 d'abril de 1910 - Cadaqués, 4 d'agost de 1985), poetessa. 

Poema com déu mana:

Tot el miracle
en la gràcia es tanca
del teu somriure.
I ell serà per sempre
el cant, el vers, la rosa.

Font: "Records de París". A: Presència i record (1952). Obra poètica completa. Girona: CCG, 2010. Vist a Mallorcaweb.

Mira més vida, més dolça i més perfecta, en l'acte tendre de perdre't en la rosa o en el nom que murmures

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setembre de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1959), escriptor i humanista català.


Poema com déu mana:

LIII

Mira més vida,
més dolça i més perfecta,
en l'acte tendre
de perdre't en la rosa
o en el nom que murmures.

Font: "Tannkas del retorn, LIII". A: Del joc i del foc (1947). Vist a Articles amb cua, de Josep Pla. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 488-489.

Quan despertà del somni on despertava, el llibre encara hi era. La rosa no

Autor: El llibreter.

Font: "Lleganyes". A: Sant brevíssim, recull de microrelats sobre la llegenda de sant Jordi (2007). Vist al bloc Flux.

Nota de l'editor: "El dia abans del dia SJ i ara que tants parlen de microrelats i literatura minimal, recuperem un experiment de set anys enrere, quan ben pocs havíem sentit a parlar de tuíter. Amb el meu agraïment, un cop més, a tots els que llavors van voler ser-ne còmplices: Biel Mesquida, Subal, Ramon Bassas, el Llibreter, Carles Torner, Sergi Seguí, Manel Marquès, Guillem d’Efak Fullana, Eva Piquer, Jaume Capó, Pau Vidal, Jon, Jordi Cervera, Emma Piqué, James Scorer, Ofelia Ros, Antònia Vicens, Carles Miró, Manel Ollé, Esteve Miralles, Oriol Izquierdo, Marc Romera, Marta Coll, David Figueres, Ester Andorrà, Tina Vallès, Genís Roca, Jordi Cos, emgiro, Josep M. Fonalleras, Josep Gerona, Jep Ferret, Màrius Serra, Albert Benzekry, Ignasi Pàmies, Jordi Llavina, Carles Mulet, Enric Gomà, Carles Bellver i Eduard Ribera."

I si el drac morí punxat per una rosa perduda?

Autor: Sergi Seguí.

Font: "I si...". A: Sant brevíssim, recull de microrelats sobre la llegenda de sant Jordi (2007). Vist al bloc Flux.

Nota de l'editor: "El dia abans del dia SJ i ara que tants parlen de microrelats i literatura minimal, recuperem un experiment de set anys enrere, quan ben pocs havíem sentit a parlar de tuíter. Amb el meu agraïment, un cop més, a tots els que llavors van voler ser-ne còmplices: Biel Mesquida, Subal, Ramon Bassas, el Llibreter, Carles Torner, Sergi Seguí, Manel Marquès, Guillem d’Efak Fullana, Eva Piquer, Jaume Capó, Pau Vidal, Jon, Jordi Cervera, Emma Piqué, James Scorer, Ofelia Ros, Antònia Vicens, Carles Miró, Manel Ollé, Esteve Miralles, Oriol Izquierdo, Marc Romera, Marta Coll, David Figueres, Ester Andorrà, Tina Vallès, Genís Roca, Jordi Cos, emgiro, Josep M. Fonalleras, Josep Gerona, Jep Ferret, Màrius Serra, Albert Benzekry, Ignasi Pàmies, Jordi Llavina, Carles Mulet, Enric Gomà, Carles Bellver i Eduard Ribera."

No ets secreta ni oferta; ets la deessa que, de sa verge, sola ventura armada, prova el mortal misteri

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setmbre de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1959), escriptor i humanista català. 


Poema com déu mana:

No ets secreta
ni oferta; ets la deessa
que, de sa verge,
sola ventura armada,
prova el mortal misteri


Font: "Rosa". Vist a Articles amb cua, de Josep Pla. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 473.

L'última rosa s'ha obert sobre l'espina: sembla una dama. No la cullis: guardem-la pels rossinyols de l'ombra

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setmbre de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1959), escriptor i humanista català. 


Poema com déu mmana:

L'última rosa
s'ha obert sobre l'espina:
sembla una dama.
No la cullis: guardem-la
pels rossinyols de l'ombra.


Font: "L'última rosa". A: Del joc i del foc (1947). Vist a Articles amb cua, de Josep Pla. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 473.

Perdre aquest temps mirant les roses, mirant com s'esfullen les roses —totes les coses de la vida s'esfullen com les roses—, és una meravella

Nota: Avui fa 32 anys que va morir Josep Pla.


Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: Articles amb cua. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 473.

Pètal sense rosa, drac sense castell,/ vine prest i clava-hi la sageta, Cupidell.

Autor: Albert Benzekry.

Font: "Invocació". A: Sant brevíssim, recull de microrelats sobre la llegenda de sant Jordi (2007). Vist al bloc Flux.

Nota de l'editor: "El dia abans del dia SJ i ara que tants parlen de microrelats i literatura minimal, recuperem un experiment de set anys enrere, quan ben pocs havíem sentit a parlar de tuíter. Amb el meu agraïment, un cop més, a tots els que llavors van voler ser-ne còmplices: Biel Mesquida, Subal, Ramon Bassas, el Llibreter, Carles Torner, Sergi Seguí, Manel Marquès, Guillem d’Efak Fullana, Eva Piquer, Jaume Capó, Pau Vidal, Jon, Jordi Cervera, Emma Piqué, James Scorer, Ofelia Ros, Antònia Vicens, Carles Miró, Manel Ollé, Esteve Miralles, Oriol Izquierdo, Marc Romera, Marta Coll, David Figueres, Ester Andorrà, Tina Vallès, Genís Roca, Jordi Cos, emgiro, Josep M. Fonalleras, Josep Gerona, Jep Ferret, Màrius Serra, Albert Benzekry, Ignasi Pàmies, Jordi Llavina, Carles Mulet, Enric Gomà, Carles Bellver i Eduard Ribera."

Amb pluja, roses i llibres celebrem la festa gran, que ningú no en quedi fora, ni els d'ara ni els qui vindran

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.


Font: "Abril". A: Per molts anys! Barcelona: Barcanova, 2003. Vist al Twitter de la Mireia Miquel i a Mallorcaweb.


Imatge: Eulàlia Borrut Casas (1996).


Poema complet:

Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran,
que ningú no en quedi fora,
ni els d'ara ni els qui vindran;
els d'ara, per fer patxoca
al costat de l'alt patró,
els qui vindran, per si toca
d'afegir-hi més saó,
perquè sant Jordi se senti
sempre ben acompanyat
i ens ajudi, als uns i als altres,
a poder guanyar el combat
que fa tants segles que dura
i encara no s'ha acabat.

Per això, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

L'he collida a l'aurora —com un soldat obscur que, marxant dia i nit, té per tota fortuna l’esperança, els camins llunyans, el vi, l’atzur... I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 



Font: "La rosa de Xàtiva". A: Cartes a Màrius Torres. Seguides de 'Viatge d'un moribund'. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 609.




Poema complet:

SECRETA —així un cilici dins l’ombra d’una túnica—
s’ha obert, tota sagnant, als peus d’un taronger.
L’he preferida als fruits il·lustres, perquè té
aquest perfum tan íntim i fort d’ànima única.

L’he collida a l’aurora —com un soldat obscur
que, marxant dia i nit, té per tota fortuna
l’esperança, els camins llunyans, el vi, l’atzur...
I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!

—Somni d’una alba, haurà perdut ben aviat
aquesta sang subtil que la va omplir d’esclat.
Fugaç també, l’amor veu perdre així la seva.

Però queda per sempre el perfum, que s’eleva
com el deix de l’encens en un temple oblidat...
Jo us dono aquesta rosa. ¿És això, amiga meva?

                                                                                           Xàtiva, 1937

—O mates el drac o em regales una rosa —digué la princesa. I ell fugí a la biblioteca

Autor: Subal Quinina.

Font: "La tangent". A: Sant brevíssim, recull de microrelats sobre la llegenda de sant Jordi (2007). Vist al bloc Flux.

Nota de l'editor: "El dia abans del dia SJ i ara que tants parlen de microrelats i literatura minimal, recuperem un experiment de set anys enrere, quan ben pocs havíem sentit a parlar de tuíter. Amb el meu agraïment, un cop més, a tots els que llavors van voler ser-ne còmplices: Biel Mesquida, Subal, Ramon Bassas, el Llibreter, Carles Torner, Sergi Seguí, Manel Marquès, Guillem d’Efak Fullana, Eva Piquer, Jaume Capó, Pau Vidal, Jon, Jordi Cervera, Emma Piqué, James Scorer, Ofelia Ros, Antònia Vicens, Carles Miró, Manel Ollé, Esteve Miralles, Oriol Izquierdo, Marc Romera, Marta Coll, David Figueres, Ester Andorrà, Tina Vallès, Genís Roca, Jordi Cos, emgiro, Josep M. Fonalleras, Josep Gerona, Jep Ferret, Màrius Serra, Albert Benzekry, Ignasi Pàmies, Jordi Llavina, Carles Mulet, Enric Gomà, Carles Bellver i Eduard Ribera."