Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills

Autora: Núria Folch i Pi (Barcelona, 1916 - 23 de març del 2010), editora catalana. 


Citació més llarga: “Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills. Aquest terbolí de la lluita per la vida on els pobres joves ens trobem arrossegats, potser ens semblarà aleshores, vist de lluny, un riu ample i calmós. ¡Quines converses, quins silencis i quines becaines farem aleshores! Serà deliciós.”


Font: “Carta de la Nuri” (1941). A: Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Barcelona, Club Editor, 2007, p. 579-560. 


Foto: Vista a De casa al club.

Un ésser humà hauria de ser capaç de canviar un bolquer, planejar una invasió, esquarterar un senglar, pilotar un vaixell, dissenyar un edifici, escriure un sonet, quadrar un balanç, aixecar una paret, arreglar un os trencat, confortar un moribund, obeir ordres, donar ordres, cooperar, actuar en solitari, resoldre equacions, analitzar un nou problema, adobar un camp amb fems, programar un ordinador, cuinar un plat saborós, lluitar amb eficàcia i morir amb gallardia. L’especialització és per als insectes

Autor: Robert Heinlein (Butler, Missouri, 7 de juliol del 1907 - Carmel, Califòrnia, 8 de maig del 1988), escriptor estatunidenc.

Font: Time Enough for Love (1973). Vist a Llibres i més llibres.

Original: A human being should be able to change a diaper, plan an invasion, butcher a hog, conn a ship, design a building, write a sonnet, balance accounts, build a wall, set a bone, comfort the dying, take orders, give orders, cooperate, act alone, solve equations, analyze a new problem, pitch manure, program a computer, cook a tasty meal, fight efficiently, die gallantly. Specialization is for insects. [EN]

Equivalent: Un ser humano debe ser capaz de cambiar pañales, planear invasiones, carnear cerdos, navegar barcos, diseñar edificios, escribir sonetos, contabilizar saldos, levantar paredes, tratar fracturas, dar consuelo a moribundos, recibir órdenes, dar órdenes, cooperar, actuar solo, resolver ecuaciones, analizar nuevos problemas, palear estiércol, programar computadoras, cocinar bien, luchar eficientemente, morir con gallardía. La especialización es para los insectos. [ES]

Defensarem la nostra illa al preu que sigui: lluitarem a les platges, lluitarem a les muntanyes, lluitarem al mar i als oceans, lliutarem a l'aire, i lluitarem als carrers i no ens rendirem mai

Autor: Winston Churchill (Oxford, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965), polític i escriptor. Nobel de literatura el 1953.

Font: Vista a l'article d'Enric Vila "Espelmetes a sant Churchill" (al web de la Fundació Catalunya Oberta, 18/12/2012).

Vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català.

Citació més llarga: Assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per a treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que la protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense els complexos que els porten a l’autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació. Vull que la meva llengua sobrevisqui amb salut en aquest món de la globalització uniformadora i no vull haver d’estar parlant constantment d’aquest tema.

Font: Discurs amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el dia 16 de juny del 2010. Vist al web del president Pujol.

Lluitar no és agafar les armes. Lluitar és unir-se per uns ideals

Autora: Neus Català Pallejà (els Guiamets, Priorat, 6 d'octubre de 1915), membre de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) durant la Guerra Civil Espanyola, única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück.

Font: Del programa El convidat (TV3, 08/10/2012). Vista al Twitter de Ràdio Igualada.

Qui va passar els anys lluitant contra el franquisme, es va tornar franquista

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català. 

Citació una mica més llarga: “Qui passa la vida lluitant contra el drac, acaba tornant-se drac.” Aquesta la va deixar dita Nietzsche. Com que és en alemany, la traduirem: “Qui va passar els anys lluitant contra el franquisme, es va tornar franquista.” I com que és una sentència intel·ligent, a fer punyetes els qui s’escandalitzin.

Font: "El franquisme dels antifranquistes". A: El Món, 24 de juny de 1983. Vista al bloc Softly, as in a morning sunrise.

Nota: Dilluns que ve farà deu anys que ens va deixar el mestre Barnils. Recordem-lo a la Xarxa.