Ella el desfarga mentre ell fa lliscar les mans per sota el jersei. Un veritable univers de passió s’amaga sota els texans. Per uns instants tremola com Lolita, com Lulú o tantes altres. Mai una nit d’octubre havia estat tan càlida. Plou. I 'sota les voltes diu Marta que es mulla'.

Autor: Iñaki Rubio (Barcelona, 1974), llicenciat en Humanitats i escriptor. I piulador.


Font: "Històries prohibides de la biblioteca", conte vist al seu web.


Context: Surten a fora. És fosc. Tornen a uns jardins quiets, oblidats de la ciutat, un paradís aïllat del soroll de cotxes, del brogit de la gent i que el vespre enfonsa en un univers íntim, allunyat dels milers de llums que tremolen a les finestres i que a Barcelona dibuixen un horitzó esquitxat d’aquella mena d’estels artificials. S’abracen, es besen, les mans intenten dir el que els llavis no aconsegueixen expressar. Ella olora els seus cabells, sent que les mans d’ell, vigoroses, recorren la seva esquena i sent un calfred. Comença a ploure, senten que la nit els ha donat un edèn particular i que són el centre d’aquell univers que orbita al seu voltant.

És una història secreta i prohibida. Massa per poder repetir-la. La pluja és més intensa i es refugien sota un porxo gòtic. Xops, protegits per la fosca en un racó, es lliuren al moment de plenitud. Ella el desfarga mentre ell fa lliscar les mans per sota el jersei. Un veritable univers de passió s’amaga sota els texans. Per uns instants tremola com Lolita, com Lulú o tantes altres. Mai una nit d’octubre havia estat tan càlida. Plou. I sota les voltes diu Marta que es mulla.

Només aquesta feina i aquesta tristesa de respirar i respirar mentre canvien les coses de tendres a seques i de noves a velles i aquesta lluna de nit que s'aprima i s'infla i aquest sol que sense foc s'encén i el gemec del vent que porta i trenca i ajunta i s'enduu els núvols i aixeca i aplana la pols

Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autora. 



Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana. 



Font: La mort i la primavera (1986). Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 1997, p. 386.

Havia passat l'equinocci. Hom reprenia la vida normal. El sol encara tenia força; tot, però, havia canviat i tenia un altre color, una altra olor, una forma més densa dins d'un aire més transparent i clar. La tardor és immediata. En l'aparença dels inicis tardorals tot sembla igual, però tot ha canviat. A la nit els cels són més profunds, d'un blau més profund, com si els haguessin esteranyinats. Les nits es refreden i l'aire es torna fi. El canvi es nota sobretot quan un bon dia sentiu que us heu refredat. Els refredats de tardor són desagradables, perquè és difícil de saber-ne la causa. Us sentiu refredat i llavors descobriu que ha arribat l'hora de tancar les portes, de fer una mica de foc, de buscar una racó amable, recollit

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.





Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 234.

Jo estimava les galtes fresques, les gropes turgents, la mels dels pits, les cuixes de color d'aurora, els peus de neu i de nacre... Els llibres que donen saviesa, les postes incendiades des dels meus finestrals, la claror perlada de l'astre de la nit

Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autora. 


Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana. 



Font: Quanta, quanta guerra... Barcelona: Club Editor, 1981, p. 100. Col·lecció El club dels novel·listes, 85. Vist a Lleixes.


Context: No em planyis. No provis de salvar-me. Potser tinc el càstig que em mereixo per la meva lascívia, per haver-me sentit més poderós que Déu. S'ha fet amo del meu saber, s'ha fet amo de mi. Visc d'ell i per ell. Sóc ell. Sóc la seva maldat, la seva crueltat. La meva presó no són aquestes parets: és la meva carn i els meu ossos. No et deixis abatre mai... va callar un moment i va seguir amb la veu canviada. Mira i admira l'ordre perfecte de les estrelles, el pas del temps amb el seguici de les estacions: les portes de l'estiu, les portes de l'hivern. Mira les onades, escolta la grandesa dels vents que bufen quatre àngels des de les quatre puntes dels cels palpitants. El llamp que tot ho ratlla de foc, el tro que s'arrossega... Jo estimava les galtes fresques, les gropes turgents, la mels dels pits, les cuixes de color d'aurora, els peus de neu i de nacre... Els llibres que donen saviesa, les postes incendiades des dels meus finestrals, la claror perlada de l'astre de la nit. La meva vida havia estat un diamant. ¿Què són els meus ossos trencats sinó una manera de lligar-me al reialme dels records, a tot el que havia tingut i no ha fugit perquè viu en el recer més negre del meu cor? ¿On són, digues, les nimfes antigues voltades de lliris i d'aigua que corre per les obagues dels meus boscos teixint garlandes de dulcamara, adormides per les grutes d'ombra ressonants de crits d'amor perdut? Tinc la carn cansada, la pell resseca com vidre. Dormo per terra voltat d'aranyes tranquil·les, de pols que mastego i que sóc i seré jo quan en el país dels purs, lluny del crit blau de les sirenes, seré rebut per la llum que encega. Demana, demana sempre que l'home pugui contemplar aquest gran bé de Déu que ens ha estat donat perquè no el desfem ni el precipitem als abismes de l'esglai on tot es glaça...

Cap vent no mou el bri d'una esperança, de cada núvol només cau neguit, el destí s'enfondeix en malaurança, potser la nit serà cent anys de nit

Nota: Avui fa 43 anys que va morir Josep Carner.


Autor: Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970), poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.


Font: Dins El tomb de l'any. Barcelona: Proa, 1986.


Poema complet:

            Cap vent no mou el bri d'una esperança,
            de cada núvol només cau neguit,
            el destí s'enfondeix en malaurança,
            potser la nit serà cent anys de nit.
            El fat, però, no minva la frisança
            pel que tant he volgut i beneït,
            i ma feblesa diu que ja s'atansa
            l'adéu-siau del cos i de l'esprit.
            Potser ja massa dies he comptat
            i en un recolze inconegut m'espera
            la fi. Pugui jo caure incanviat
            tot fent honor, per via dreturera,
            amb ulls humits i cor enamorat
            a un esquinçall, en altre temps bandera.

L'he collida a l'aurora —com un soldat obscur que, marxant dia i nit, té per tota fortuna l’esperança, els camins llunyans, el vi, l’atzur... I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 



Font: "La rosa de Xàtiva". A: Cartes a Màrius Torres. Seguides de 'Viatge d'un moribund'. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 609.




Poema complet:

SECRETA —així un cilici dins l’ombra d’una túnica—
s’ha obert, tota sagnant, als peus d’un taronger.
L’he preferida als fruits il·lustres, perquè té
aquest perfum tan íntim i fort d’ànima única.

L’he collida a l’aurora —com un soldat obscur
que, marxant dia i nit, té per tota fortuna
l’esperança, els camins llunyans, el vi, l’atzur...
I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!

—Somni d’una alba, haurà perdut ben aviat
aquesta sang subtil que la va omplir d’esclat.
Fugaç també, l’amor veu perdre així la seva.

Però queda per sempre el perfum, que s’eleva
com el deix de l’encens en un temple oblidat...
Jo us dono aquesta rosa. ¿És això, amiga meva?

                                                                                           Xàtiva, 1937

'Les estrelles adornament de la nit' és ingenu. 'Les estrelles que adornen la nit' no és ingenu i Colometa és ingènua; us en heu adonat?

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana. 


Font: Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008, p. 99. Vist a cal rèflex. 


Nota 1: Al final queda «...estrelles adornament de la nit». 


Nota 2: El mes passat va sortir al mercat a Londres In Diamond Square, la segona traducció de l'obra al Regne Unit i la tercera a l'anglès.

Diuen que a les bruixes/ ens afecta la nit/ diuen que a les putes/ ens afecta el silenci/ diuen que a les mares/ ens afecta l'absència/ que a les amants/ ens afecta l'oblit/ I que a les femelles/ ens afecta la lluna

Autora: Arabella Salaverry (Managua, Nicaragua, 1946), poeta, narradora i actriu costra-riquenya.


Font: "Qué dicen". Del llibre Chicas malas (Editorial URUK, 2009). Vist al seu bloc.


Poema original:

Dicen que a las brujas
nos afecta la noche
dicen que a las putas
nos afecta el silencio
dicen que a las madres
nos afecta la ausencia
que a las amantes
nos afecta el olvido
Y que a las hembras
nos afecta la luna
Dicen que a las mujeres
nos evade la lógica
transcurrimos dicen
empapando pañuelos
Dicen que estas lágrimas
son un aguacero
se precipitan
nublan lo cercano
velan lo lejano
Dicen más
dicen que esas nuestras lágrimas
son de cocodrila
las enjuga el viento
las lava el olvido
Suelen decirlo otros
Dicen tantas cosas
Qué es lo que decimos
aún me lo pregunto
vive un nuevo siglo
Y no lo escucho claro
Arabella Salaverry

"Què és el que realment volen els poetes?", em va preguntar una vegada un d'aquests brillants professors de filosofia. La nit ja estava molt entrada i havíem begut molt vi, de manera que vaig dir el primer que em va venir al cap: "Volen saber sobre les coses que no poden expressar-se amb paraules."

Autor: Dušan Charles Simić (9 de maig de 1938), escriptor serboestatunidenc.

Equivalent: “¿Qué es lo que realmente quieren los poetas?”, me preguntó una vez uno de esos brillantes profesores de filosofía. La noche estaba ya muy entrada y habíamos bebido mucho vino, de modo que dije lo primero que se me vino a la cabeza: “Quieren saber acerca de las cosas que no pueden expresarse con palabras.” [ES]

Font: El flautista en el pozo (Cal y Arena, 2011). Vist a Akantilado.

Crec en el poder de la imaginació per refer el món, per alliberar la veritat que duem dins, per frenar la nit, per transcendir la mort, per embruixar les autopistes, per congraciar-nos amb els ocells, per aconseguir les confidències dels bojos

Credo de J. G.Ballard (cat), vídeo promocional de l'exposició "J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni" from CCCB on Vimeo.

Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto. En català, a Cibernauta Joan.

Per negocis rivals/ de cantonada,/ estrategs de la nit/ ara combaten

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.


Poema complet:
Per negocis rivals
de cantonada,
estrategs de la nit
ara combaten.
Un inútil fanal
il·luminava
aquell odi brutal
de mans i plagues
blanquinoses dels
ulls sense mirada.
S’escometen tots dos,
garrots enlaire:
ferocitat atroç
de brontosaures.
Aguditzen sentits
d’oïda i tacte,
cautelosos, subtils,
per situar-se
en el terreny potser
més favorable
al resultat final
de la topada.
No falla ni un sol cop
l’endevinada
de l’ombra contra l’ombra.
S’esbotzaven
els cranis afaitats
—pedra picada—
i fins el moll de l’os
de l’espinada.

Després de llarga estona
de baralla,
un d’ells cau fent un crit
als peus de l’altre
i no es belluga més.
Tot ple de nafres,
el vencedor
s’ajup orientant-se
per la sang que s’escola
del cadàver.

La roba va palpant
amb molta pausa,
davalla vers l’infern
de les butxaques
i el buida del pecat
de la xavalla.


Font: "Baralla de dos cecs captaires" (Les cançons d'Ariadna, 1949). Vista al Twitter del Francesc Bellmunt i al bloc Els temps grisos. 


Nota: El 2013 és l'Any Espriu, amb motiu del centenari del seu naixement.

Es trobaven nit rere nit al llit. Quan ella arribava, ell ja dormia i, sense encendre el llum, s'ajeia d'esquena a ell. Una nit, a ella la va despertar un malson. Es va asseure al llit i va encendre el llum. Es van mirar, i es van descobrir tan vells que van preferir tancar els ulls i continuar somiant

Autora: Evelyn Aixalà (barcelona, 1974), periodista, professora de castellà i escriptora,


Original:
   Se encontraban noche tras noche en la cama. Cuando ella llegaba, él ya dormía y, sin encender la luz, se tumbaba de espaldas a él.
   Una noche, a ella la despertó una pesadilla. Se sentó en la cama y encendió la luz.
   Se miraron, y se descubrieron tan viejos que prefirieron cerrar los ojos y seguir soñando.


Font: "El tiempo también pasa de noche", microrelat que va quedar en tercer lloc al primer Certamen MundoPalabras, i inclòs al libre 63 claves para escribir buenos microrrelatos (Antología del I Certamen Internacional MundoPalabras de Microrrelatos). Madrid: El desván de la memoria, 2012. Vist a Documenta nimima.

Arriben la nit i el teu èxtasi/ I el meu cos profund/ Aquest pop sense pensaments/ Engoleix el teu sexe agitat/ Durant el seu naixement

Autora: Joyce Mansour [Joyce Patricia Adès] (Bowden, Anglaterra, 25 de juliol de 1928 - París, 27 d'agost de 1986), escriptora surrealista egípcia.

Equivalent:
Llegan la noche y tu éxtasis.
Y mi cuerpo profundo.
Ese pulpo sin pensamientos.
Engulle tu sexo agitado.
Durante su nacimiento.

Font: Poema del recull Déchirures. París: Les Éditions de Minuit, 1955. Vist a Jot Down.

Em vaig deslligar,/ em vaig abandonar del tot/ i me'n vaig anar/ cap als plaers,/ que mig reals,/ mig imaginats,/ eren al meu cervell.// Hi vaig anar/ en la nit il·luminada,/ i vaig beure licors forts,/ com els que beuen/ els temeraris de la voluptuositat

Autor: Constantino Petrou Cavafis (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933), poeta grec.

Equivalent:
Me desaté,
me abandoné del todo
y fui
hacia los placeres,
que medio reales,
medio imaginados,
en mi cerebro estaban.

Fui
en la noche iluminada,
y bebí licores fuertes,
como los que beben
los temerarios de la voluptuosidad.

Font: Poema "Fui". Vist a Antihéroe letrado.

Hi ha nits en què, si no fos per la maleïda gravetat, jo em llançaria al cel

Autor: Manuel Lombardo Duro (Jaén, 1944), poeta espanyol.


Original: Hay noches que si no fuese por la maldita gravedad, yo me arrojaría al cielo. [ES]


Font: Vista a 24 veces por segundo.

Aquella mirada et segueix d'un costat a l'altre, d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra. En efecte, la Gioconda es va quedar amb el tic de vigilar dia i nit el seu adúlter marit

Autor: Marcial Fernández, filòsof i escriptor mexicà.

Original: Esa mirada te sigue de un lado a otro, de izquierda a derecha, de derecha a izquierda. En efecto, la Gioconda se quedó con el tic de vigilar día y noche a su adúltero marido. [ES]

Font: Andy Watson, contador de historias. Mèxic: Ficticia, 2005, p. 91. Vista a Palabras mal dichas.

Com més fosca la nit, més gloriosa l'albada per venir

Autor: Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), antropòleg i escriptor català.

Font: Victus. Barcelona: La Campana, 2012. Vista al Twitter del Miquel Pérez, que diu: "He acabat ara mateix #Victus: record d'un poble heroic! Darreres paraules: "com més fosca la nit, més gloriosa l'albada per venir."

Foc d'inquisició i purificació encendrà la nostra revolució sobre la Catalunya conquerida. Un foc alegre i violent de festa en la nit clara d'aquella clara ribera

Autor: Desconegut (de moment).

Article complet: 
Fuego de inquisición y purificación encenderá nuestra revolución sobre la Cataluña conquistada. Un fuego alegre y violento de fiesta en la noche clara de aquella clara ribera. Echaremos en ese fuego todas las mentiras fin de siglo que ahogaron a Cataluña Que hermosa hoguera de llamas altas y ruidosas, en cuyo término llegará el Alba.... Echaremos al fuego la Cataluña orfeónoca y ripiosa de los coros de Clavé y los Juegos Florares con reinas feas, municipales con casco y poetas de barriada. Quemaremos en esa hoguera la Cataluña naturista, filantrópica y roussiniana de Palestra y la biblioteca Helios. Quemaremos la Cataluña ridícula del momento a Casanovas lleno de discursos y citas y la Cataluña de los domingos con desfiles de horteras con barretina y alpargatas. Y la Cataluña asquerosa del Paralelo y de la literatura de suburbio y la Cataluña ambiciosa y fría de Cambó. Quemaremos las arquitecturas de Gaudí y del Paseo de Gracia, asilo de los últimos límites de lo feo en trance de locura: las casas en forma de grutas, las torres en forma de puro y los gasómetros en forma de árbol . Quemaremos la Cataluña abogadil, disminuida, egoísta y chillona del Estatuto y de aquella Generalidad de contables que jugaban a ministros y de escritores de quiosco metidos a diputados de un Parlamento ridículo. Quemaremos los últimos restos del separatismo mediterráneo, el que empezó en Nápoles con Masnaiello y acaba en la fuga de Companys. Quemaremos los papeles de Els Segadors y de la Santa Espina y las letras catalanas que no sabían el idioma imperial y rotundo y otra vez el Mediterráneo oirá las sonoras voces castellanas hechas para hablar con Dios. Y quedará la alegre y hermosa Cataluña de siempre, la Cataluña artesana y navegante que daba al imperio capitanes, virreyes, poetas y navíos; la que era sede de la española cortesía y puerto de nuestras empresas universales. Volverá la Cataluña que dictaba las leyes del Consulado de Mar y tenia una clásica serenidad de vieja estirpe. La Revolución del espíritu devolverá a Cataluña el espíritu que había olvidad a fuerza de agobios de una mala literatura. Y si retoña cualquier intento separatista será extirpado de raíz donde quiera que se esconda y esté donde esté, aunque sea bajo especies de regionalistas o folklóricas o sentimentales, porque sembrando aquellos vientos se han recogido estas tempestades de ahora. Y sería crimen de traición a España empezar el mismo juego. Cataluña tendrá el honor de juntarse en el yugo de nuestra doctrina donde solo caben las entidades naturales; la familia, el sindicato, el municipio y el estado para la unidad absoluta e irrevocable de una irrevocable España.

Font: De l'article "Fuego" (Arriba España – Pamplona – 29 de gener de 1939). Vist pel Quim Torra al "fons de Ventura Gassol"; "una d'aquelles perles que justifiquen un matí a l'Arxiu Nacional de Catalunya".

Declina el diumenge. Una minyona,/ i les deu de la nit que estan per tocar-li./ Els seus darrers instants de portal. La mà,/ sense carícia ni esma, s’arrapa/ a la galta del xicot. Consternat,/ un caragol al mig d’un mur eixut

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català.

Font: "Caragol", poema de Les dones i els dies (1968). Vist al bloc Tinta xinesa. 

Nota: Avui fa 40 anys que va morir Gabriel Ferrater. 

A la cruïlla / dels camins de la nit, la veu ressona: / hem escollit, en l’espera de l’alba / els dards de la veritat, o un dur silenci

Autora: Maria Àngels Anglada (Vic, 9 de març de 1930 - Figueres, 23 d'abril de 1999), filòloga i escriptora catalana.

Poema complet:
No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d’uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l’espera de l’alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.  

Font: "No sé jugar amb màscares". A: Poesia completa (Bellcaire d'Empordà, Edicions Vitel·la, 2009). Vista al web Quadern d'Anglada.

Nota: Avui fa 82 anys que va néixer Maria Àngels Anglada.