L'aparició, en aquestes primeres nits d'octubre, d'aquestes lleugeres, blaves, boirines que floten amorosament sobre la superfície de la terra sembla tenir la virtut d'aquietar l'esperit, d'envair-lo d'intimitat passiva, de voltar-lo de silenciosa companyia

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.



Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 239-240.

El miracle és com la màgia, amb la diferència que el miracle s'atribueix a l'esperit i la màgia a la matèria

Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.


Font: Del llibre d'Artur Bladé i Desumvila Francesc Pujols per ell mateix. Barcelona, Pòrtic, 1967. Vist a Viquidites.



Nota: El llibre és "fruit de les llargues converses que van mantenir [Bladé i Pujols] durant l'exili a Montpeller."

La letargia, la tarda, la pluja, la pena, l'esfondrament general, el neguen tant a un, que un s'aferra, a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor, brufada d'esperit

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: "Si una tarda...". A Una bella història. Els llibres de l’Óssa Menor 48. Barcelona: J. Pedreira, 1962. (2a.ed.) Felanitx: Editorial Ramon Llull, 1975. Premi Joan Salvat-Papasseit de poesia. Vist al bloc Si dubto és que sóc, si penso és que sóc.

Poema complet:


    Si una tarda
    plou la tristesa i lluen sota el baf
    les carrosseries dels cotxes, tot creuant
    els semàfors, el fang i el fàstic
    de la ciutat humida;
    si una tarda
    un surt cansat de fer feina i plou,
    i plou la tristesa i plou tant que els cecs
    s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa,
    com pot un aguantar els ulls de les nines
    boges, els ulls de les nines lletges!
    La letargia, la tarda, la pluja, la pena,
    l'esfondrament general,
    el neguen tant a un, que un s'aferra,
    a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor,
    brufada d'esperit.

Pel que fa a les malalties del cos, segurament hi ha més malalts imaginaris que malalts reals, però pel que fa a l'esperit, hi ha, sens dubte, molts més sans imaginaris que sans reals

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.


Equivalent: En lo que se refiere a las enfermedades del cuerpo, existen seguramente más enfermos imaginarios que enfermos reales, pero en lo que concierne al espíritu hay, sin duda, muchos más sanos imaginarios que sanos reales. [ES] 


Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez. També a Aforismos. Barcelona: Edhasa, 2006. ISBN 8435091589. Traduccció: Juan del Solar. 

El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest moment transcendental: Visca Catalunya Lliure!

Nota: Avui fa 75 anys que Carrasco i Formiguera va ser afusellat a Burgos pels feixistes espanyols.


Autor: Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona,  3 d'abril de 1890 - Burgos, 9 d'abril de 1938), polític i advocat. 


Context: La pitjor desgràcia que pot sofrir col·lectivament un poble és la manca de l’ideal; i si aquest poble es troba com el nostre sotmès a l’esclavatge i amb el seu esperit ofegat i malmès pels dogals de l’opressor, sols amarant-se en la puresa dels ideals més enlairats, pot mantenir la confiança d’assolir l’esforç necessari per a trencar els grillons i fruir amb dignitat la vida independent i lliure que son esperit col·lectiu reclama.
Per això ens esborrona pensar en el pervenir de la nostra Pàtria catalana, si en ella haguessin de perdurar i créixer els vents de materialisme embrutidor i eixorc que avui la descomponen, degut al fals i viciós concepte del patriotisme propalat per tots aquells que combreguen en la doctrina suara públicament defensada que redueix i limita totes les aspiracions col·lectives a la prosperitat material i que arriba a definir el catalanisme, com el moviment que es proposa aconseguir que els catalans s’ho passin bé.
La traducció d’aquest sofisme en la vida pràctica i en l’actuació política de nostres prohoms i de nostres partits, és la que ens ha dut a la gran crisi política que sofreix la causa nacional de Catalunya, és la que ha fet possible que es malaguanyés durant un quart de segle l’esforç de tota una generació de patriotes, per a que sense produir-se un avenç sensible en la causa nacional, es portés el desengany al cor del poble, mentre s’agabellaven fortunes fortunes personals fabuloses o s’asseguraven posicions econòmiques, financeres, o senzillament professionals, de les que cap profit sensible podia arribar a la Pàtria oblidada...
Cercant aquest benestar material, sacrificant-ho tot a la conveniència, a l’oportunitat del moment s’ha anat colgant amb llot la veritable ànima de la Pàtria.
Mes fou la joventut aquesta, joventut suara també públicament acusada de perillosa per a la Pàtria, la que tingué esment del veritable perill, la que llençà el crit de rebel·lia girant els ulls i aixecant el cor vers la puresa de l’ideal, abominant de l’oportunisme suïcida, la que marcarà el camí del menyspreu al materialisme embrutidor, al benestar enervant, la que assenyalarà el sacrifici com a únic mitjà de salvació...
I és per tot això que nostres cors s’eixamplen de goig i d’esperança en celebrar anyalment la festa nacional de l’esperit i de l’ideal, en la diada del Gloriós Sant Jordi triomfador de l’obscur drac, alliberador de la gentil donzella; en la diada del cel enlluernador i de les sagnants roses vermelles, quan la terra tota es desvetlla amb l’esclat primaveral de nova vida, de nova saba, de fermança nova.
I és per això, encara, que havem trobat avui, en tractar de resumir nostres afanys i inquietuds, la cristal·lització de nostre pensar i sentir, en uns versos de l’etern jove de la Pàtria, de l’altíssim poeta en Joan Maragall, que avui ens han sigut recordats per un bon amic, i que volem dir-los devotament amb frisança d’oració, bo i encomanant-los a la inspiració de nostres músics perquè puguin esdevenir l’himne nacional de nostres joventuts...

Cant dels joves
L’hora nostra és arribada,
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d’una altra albada.
I esperem que surti el sol
per cantar-ne l’alegria;
quan veurem que s’alça el dia
alçarem, cantant, el vol.
Com aucells ens alçarem
movent l’aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.
I en les serres avials
remourem la gran tempesta
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de testa.
I per l’aire, llavors pur,
de la Pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada.
Joan Maragall

¡Tant de bo que nostre Patró gloriós ens concedeixi la gràcia de purificar l’aire de nostra Pàtria, després de la tempesta que ja és prop, i que amb el triomf d’aquest nostre ideal pur, puguem fruir les resplendors d’aquella alba enyorada de nostra independència!


Font: "Sols l'ideal pot dur-nos al triomf". A: L’Estevet, núm. 68, del 20 d’abril de 1923. Vist a Racó Català. Podeu sentir-ne l'àudio aquí.

La literatura no ens ensenya ètica, no ens ensenya política, no ens ensenya lingüística. Ens ensenya la gimnàstica de l’esperit

Autor: Gabriel Josipovici (Niça, 8 d'octubre de 1940), escriptor, crític, teòric literari i guionista britànic.


Font: Moo Pak. Raig Verd Editorial, 2012. Traducció: Ferran Ràfols. Vist al Twitter del Pere Calonge.


Nota: Podeu llegir un extracte de l'obra aquí.

La llengua que havem mamat juntament amb la llet de la mare té la propietat de despertar l'esperit ensopit, il·luminant-lo i escalfant el cor

Nota: Avui és el Dia internacional de la llengua materna. 

Autor: Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916), eclesiàstic i escriptor.

Font: La tradició catalana, llibre primer, capítol VII (1892). Vist a Obres completes, volum I. Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984.

Foto: © Fototeca.cat.

L'esperit dels homes està perpètuament treballant per una malaltia que s'anomena amor de la independència; i l'esperit dels pobles per una malaltia bastant semblant, és la mania de la llibertat

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Pensaments (Proa, 2009), p. 476.

La tendència als diminutius és pròpia dels esperits febles, quelcom atuïts

Nota 1: Avui fa 146 anys que va néixer Prudenci Bertrana.  

Nota 2: Suposo que el senyor Arthur Schnitzler no se sentirà al·ludit. 

Autor: Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, 17 de gener de 1867 - Barcelona, 21 de novembre de 1941), escriptor català.

Font: "Una signatura suggestiva". A: El meu amic Pellini i altres contes (Barcelona: Editorial Catalana, 1923). Vista al Diccionari de citacions catalanes. Barcelona: Edicions 62, 2002.

Foto: A Pedres de Girona diuen: "Bust de Prudenci Bertrana realitzat el 1902 per Ricard Guinó, una còpia en bronze del qual fou instal·lada el 1975 a la Plaça de Catalunya."

Amant sóc de l’estació, benvolgut lector,/ esplèndida és la seva bellesa calmada./ Amb els seus colors d’adéu, l’esperit m’alegra

Autor: Alexandr Serguèievitx Puixkin (Moscou, 26 de maig de 1799 - Peterburg, 10 de febrer de 1837), poeta rus.

Font: Vista al bloc La serp blanca.

Foto: Gustav Klimt. Vista al mateix bloc.

"El cos i l'esperit". A: El Món (25 de novembre de 1983). una ocasió, un prohom exiliat va dir que el cos de la nostra pàtria era a Catalunya, però que l'esperit era a l'exili. Sales, amb la seva contundència acostumada, va replicar-li que la separació entre el cos i l'esperit significa la mort, i que Catalunya era viva precisament allà on li calia d'ésser-ho: a Catalunya. Va insinuar que els moribunds érem nosaltres, els qui ens n'havíem allunyat

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català.

Font: "El cos i l'esperit". A: El Món (25 de novembre de 1983). Vista a la guia de lectura elaborada per Biblioteques de Barcelona per "commemorar el centenari del naixement de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener (Tísner), autors catalans que van viure de prop la Guerra Civil espanyola i van sofrir un exili forçós a Mèxic. La guia recull els documents d'aquests autors presents a les Biblioteques de Barcelona".