Sabem que un imbècil ha entrat a casa quan, després de mirar les prestatgeries de llibres, ens demana si els hem llegit tots

Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.



Font: Porta incògnita (reedició conjunta de Bosc endins i Matèria obscura. Barcelona, Destino, 2002, p. 196.



Foto: Carles Mercader.

Un llibre pot portar un títol que inciti a llegir-lo; encara més: un títol pot suggerir tants pensaments, pot ser tan expressiu que ens tregui el desig de llegir el llibre

Nota: Avui fa 158 anys que va morir l'autor.


Autor: Søren Kierkegaard (Copenhaguen, 5 de maig de 1813 - Copenhaguen, 11 de novembre de 1855), filòsof.

Font: Diccionari de citacions i frases cèlebres. Barcelona: Ed. Claret, 1997.

La foto d'una dona que llegeix és poc interessant, però la foto una dona que llegeix ensenyant les cuixes ja és més suggeridora i no només per les cuixes, sinó també per les expectatives que obre sobre l'ús que en farà

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.



Font: De les "Notes" del seu bloc.

El fenomen Hitler [és] el cas d'un xerraire impenitent, d'un analfabet de la pitjor espècie (la dels que saben llegir i escriure) fent-se l'amo de tot un poble només prometent-li que, gràcies a les seves virtuts i a les seves armes, seria molt aviat l'amo del món

Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 9 de desembre de 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.


Context: Ens havíem ficat en una foradada de la qual no sabíem ni podíem saber si seria més curta o més llarga. Però aquesta foradada només tenia una sortida i la seva sortida només tenia un nom: la guerra. La guerra de revenja covada pels reaccionaris alemanys des del dia 11 de novembre de 1918 i desitjada, obertament o secretament, una mica per tothom. Aquest fou el mèrit essencial de Hitler, canalitzar les aspiracions de revenja, cada dia més fortes i més nodrides, del poble alemany en general i del seu exèrcit en particular. Totes les teories econòmiques i socials del nacional-socialisme --racisme, superioritat nòrdica, supressió de l'interès, llei de la sang i de la terra, etcètera, etcètera-- eren pures bestieses, falòrnies que no interessaven a cap alemany amb cara i ulls. La revenja era tot un altre afer, puix que la derrota de 1918, una derrota que va deixar una pàtria físicament intacta, el poble alemany mai no se la va empassar. Però el poble alemany volia i dolia. L'esperit alemany és una barreja molt estranya de criticisme i de messianisme. Quan la seva intel·ligència juga, els alemanys poden ésser d'una gran lucidesa, però la seva intel·ligència és molt sovint ofuscada pel redemptorisme i confon els seus interessos amb el benestar de tot un continent o de tota la humanitat. Cal tenir presents totes aquestes coses si es vol comprendre el fenomen Hitler, és a dir, el cas d'un xerraire impenitent, d'un analfabet de la pitjor espècie (la dels que saben llegir i escriure) fent-se l'amo de tot un poble només prometent-li que, gràcies a les seves virtuts i a les seves armes, seria molt aviat l'amo del món. Hitler havia arribat al poder únicament i exclusivament per a preparar i fer la guerra. No calia ésser massa eixerit per endevinar-ho.


Font: Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret. Barcelona, Quaderns Crema, 2007. Vist a l'article "El xerraire Hitler i la set de revenja del poble alemany", de Jordi Badia i Pere Cardús (Vilaweb, 21/08/2013).

Hi ha poetes que, en llegir-los, sents com si estigueres reordenant la casa d'un altre

Autora: Alba Camarasa Baixauli (Guadassuar, 1987), "poeta d'anar per casa. Inventora en un pla imaginari d'un tren d'alta velocitat entre Reus i Guadassuar. Educadora d'ofici, entre molts altres desficis". I piuladora.



Font: Del seu Twitter.

Jo voldria llegir els pits de Magaly i trobar Déu entre les seves cames

Foto: "Annie", de Johannes Schwab. Habitual Grace series. Berlín, 2010.

Autora: Silvia Tomasa Rivera (El Higo, Veracruz, Mèxic, 7 de març de 1955), escriptora. 

Poema complet [la traducció és meva]:

Els pits de Magaly
són dos enormes gira-sols
que pengen del seu cos.
Atropellen desconeguts
i es desborden sense recel.
La cintura no és estreta,
però la corba dels seus malucs
és per entrar a la vida
i no sortir-ne sòbria.
El seu mont de Venus...
un immens clavell negre.

Jo voldria llegir els pits de Magaly
i trobar Déu entre les seves cames.

Poema original: 

Los pechos de Magaly
son dos enormes girasoles
que penden de su cuerpo.
Atropellan desconocidos
y se desbordan sin recelo.
La cintura no es estrecha,
pero la curva de sus caderas
es como para entrar en la vida
y no salir sobria.
Su monte de venus...
un inmenso clavel negro.

Yo quisiera leer los pechos de Magaly
y encontrar a Dios entre sus piernas.

Font: "Los pechos de Magaly", poema vist a De otros mundos (la foto, també).

A què s'assemblen les operacions de llegir i escriure? A posar-se al lloc de l'altre, vull dir, per exemple, a tenir cura d'una filla o un familiar malalt. Només descobrim el que hi ha en nosaltres mateixos quan ens desdoblem per tenir cura de l'altre

Autor: Luis García Montero (Granada, 4 de desembre de 1958), poeta i crític literari espanyol, professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada. 

Original i context: Cada lector se ha formado gracias a las palabras de muchos autores, que también llegaron a conocerse a sí mismos cuando organizaron sus palabras, sus ideas y sus sentimientos para establecer un diálogo con sus lectores. ¿A qué se parecen las operaciones de leer y escribir? A ponerse en el lugar del otro, quiero decir, por ejemplo, a cuidar a una hija o a un familiar enfermo. Sólo descubrimos lo que hay en nosotros mismos cuando nos desdoblamos para cuidar al otro. 

Font: De l'article "Teoría impertinente de la lectura" (El País, 16/08/2009). Vist a Un que passava. 

Imatge: Mural de Luis García Montero, obra del pintor Benvi Parrilla, al carrer de la Mel de Manresa. Autor: Josep Xicota.

El sordmut llegeix palíndroms als llavis dels miralls retrovisors

Autor: Vicente Luis Mora Suárez-Varela (Còrdova, 26 de setembre de 1970), escriptor, poeta, assagista i crític literari espanyol.

Original: El sordomudo lee palíndromos en los labios de los espejos retrovisores. [ES]

Font: "Aforismos urgentes" (El Cultural, 14/01/2011).

Foto: Ángel Migel.

Saps que algú no llegeix prou quan et diu "m'estic llegint un llibre". I és un esnob quan sempre diu "estic rellegint..."

Autor: Bukowski, sobrenom de Juan José Cerero, escriptor espanyol i piulador.

Original: Dos tuits. Primer: "Sabes que alguien no lee lo suficiente cuando te dice 'Me estoy leyendo un libro'. Segon: "Y es un snob cuando siempre dice 'estoy releyendo…'.  

Font: Del seu Twitter.

Un llibre és un bocí d’ànima que el creador, en un acte d’amor, s’arrenca i ofereix al lector. I si algú el llegeix és perquè ha acceptat el gest amorós del creador

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català. 

Citació més llarga: Un llibre és un bocí d’ànima que el creador, en un acte d’amor, s’arrenca i ofereix al lector. I si algú el llegeix és perquè ha acceptat el gest amorós del creador. Potser és per això que Steiner diu que la crítica literària i filosòfica s’origina en un deute d’amor. I l’amor no es basa ni en fotos, ni en modes, ni en res més que no sigui la veritat humana. A l’escriptor impacient li he de dir que costa una vida creure que si no és així, dedicar-se a escriure no té sentit. 

Font: "Carta a un escriptor que comença". Diari ARA, 16 d’abril del 2011, p. 27. Vist a Un que passava.

Si jo demà morís, aquest llibre mai no existiria. Llegeixes pur atzar

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 36.

Juga, salta, llegeix, neix, copula, vomita, aplaudeix, desdibuixa't, mossega, recrimina, escup, trasllada, pensa, plora, fes, divaga, dorm, accelera...; quan hagis acabat, un altre ocuparà el teu lloc

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 29.

Juego de azar Desde hace años, para distraer su ocio de jubilado, Miguel Rubilar juega el mismo número de la lotería. Cada miércoles lo pasa a recoger a la cigarrería del barrio. Lo guarda en un lugar secreto y nunca lo revisa. Si obtiene el premio mayor, no habría motivo para volver a jugar.

Autor: Walter Garib (Requínoa, Xile, 16 de març de 1933), escriptor xilè.


Original: Entre leer una novela tediosa o discutir con un necio, prefiero acariciar a mi perro. [ES]


Font: Vista al seu web.

Tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre és fàcil. El que és difícil és criar un fill, regar l'arbre i que algú llegeixi el llibre

Autora: Sor Lucía Caram, ‏dominica contemplativa que viu a Manresa. "Dicen que soy una monja inquieta e inquietante. Intento ser feliz y hacer felices a los demás."




Font: Del seu Twitter.

L'essencial de l'emoció, saps: llegir-la en uns altres ulls. Aquesta és una de les nostres falles més sensibles: que les nostres emocions, per ser-ho de debò, necessitin un còmplice

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Font: Incerta glòria (1956). Vista al bloc Miramelsmots.

Nota: Avui fa 29 anys que va morir Joan Sales.

penso que la Revolució Francesa va fer una França jacobina i amb futur, mentre que nosaltres ens vam quedar ancorats en els vells feus medievals. Tots aquests rabiosos fan que estiguem pagant ara el preu d'una història deformada i no resolta"."Com que jo sóc jacobí és un tema que hauria resolt al segle XVIII, txas, txas, txas, ara ja no té solucióentrevista a l'edició impresa de la revista cultural Jot Down.La part positiva de la cultura és que, quan arriben els bàrbars, tu ets a la teva biblioteca, recolzat a la finestra, veient com criden les matrones, com les violen, com crema Roma, i tothom cridant, i tu dius: "Però carallots, què esperàveu? Els bàrbars fan aquestes coses. Si haguéssiu llegit sabríeu que tard o d'hora passen aquestes coses."

Autor: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez (Cartagena, 25 de novembre de 1951), periodista i escriptor espanyol.

Original: La parte positiva de la cultura es que, cuando llegan los bárbaros, tú estás en tu biblioteca, apoyado en la ventana, viendo cómo gritan las matronas, cómo las violan, cómo arde Roma, y todo el mundo gritando, y tú dices: "Pero gilipollas, ¿qué esperábais? Los bárbaros hacen estas cosas. Si hubierais leído sabríais que tarde o temprano pasan estas cosas.

Font: D'una entrevista a l'edició impresa de la revista cultural Jot Down. Vista al bloc Cites.

La gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix

Autor: Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 22 de desembre de 1933 - Barcelona, 19 de juny de 2012), escriptor i pedagog català.

Font: La lectura i la vida (2007). Vista al bloc Amb la llengua fora. 

Foto: Pere Virgili.

Nota: Emili Teixidor va morir ahir, 19 de juny del 2012.

Darrere de tot aquest espectacle de paraules, tremola extraordinàriament l'esperança que em llegeixis, que no hagi mort del tot en la teva memòria

Autor: Julio Cortázar (Brusel·les, 26 d'agost de 1914 - París, 12 de febrer de 1984), escriptor argentí.

Original: Detrás de todo este espectáculo de palabras, tiembla indeciblemente la esperanza de que me leas, de que no haya muerto del todo en tu memoria. [ES]

Font: Papeles inesperados (Alfaguara, 2009) Vista al bloc Renombrando los días.

Els llibres són finits, les trobades sexuals són finites, però el desig de llegir i de follar és infinit, sobrepassa la nostra pròpia mort, les nostres pors, les nostres esperances de pau

Autor: Roberto Bolaño (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 - Barcelona, 15 de juliol de 2003), escriptor xilè que s’instal·là a Catalunya l’any 1977, després d’haver estat empresonat en els primers temps del cop d’estat i de la dictadura del general Augusto Pinochet.

Original: Los libros son finitos, los encuentros sexuales son finitos, pero el deseo de leer y de follar es infinito, sobrepasa nuestra propia muerte, nuestros miedos, nuestras esperanzas de paz.

Font: El gaucho insufrible (Barcelona: Anagrama, 2004). Vista a l'article "El libro colgado: Bolaño y la lectura", del bloc Archivo Bolaño.

Felicitats a les dones que van soles a prendre copes i a llegir als bars de vins i a les cocteleries

Autora: Empar Moliner i Ballesteros (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 1966), escriptor catalana.

Font: D'un article al diari ARA (08/02/2012).