Al lector se li van omplir de sobte els ulls de llàgrimes, i una veu afectuosa li va dir a cau d'orella: —Per què plores, si tot en aquest llibre és de mentida? I ell va respondre: —Ja ho sé; però el que jo sento és de veritat.

Autor: Ángel González (Oviedo, 6 de setembre de 1925 - Madrid, 12 de gener del 2008), poeta espanyol.


Font: Nada grave. Madrid: Visor, 2008. Vist a La maga.


Original:

Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
—¿Por qué lloras, si todo
en ese libro es de mentira?
Y él respondió:
—Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.

—¿Plores d'impotència? —De la teva.

Autora: La Jamona, piuladora.




Font: Del seu Twitter.

Ningú no oblida mai la vegada que esclata a plorar caminant pel carrer sense importar-li que el vegin

Autor: Twittiritero, piulador.

Original: Nadie olvida nunca la vez que rompe a llorar caminando por la calle sin importarle que lo vean. [ES] 

Font: Del seu Twitter.

Jo només em permeto plorar i deprimir-me a casa. Al carrer se surt amb el cap ben alt, mirada de superioritat i llavis vermells. Sempre

Autora: Ele Menta, piuladora.

Original: Yo sólo me permito llorar y deprimirme en casa. A la calle se sale con la cabeza bien alta, mirada de superioridad y labios rojos. Siempre. [ES]

Font: Del seu Twitter.

Si plores perquè no has vist el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles

Autor: Rabindranath Tagore (Calcuta, Índia, 1861 - 1941), escriptor, poeta, compositor i filòsof indi, premi Nobel de Literatura el 1913.

Agraïment: Gràcies al Roger Vives, que ens l'ha feta arribar a través del formulari del Diccitionari.

Plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus

Autor: Proverbi persa.

Font: Vist al blog de Joan Barrios, Cada dia, pas a pas... fent camí.

No us diré que no ploreu, que no totes les llàgrimes són amargues

Autor: Gandalf, mag de la trilogia del Senyor dels Anells.

Font: Vist al darrer lliurament de la trilogia del Senyor dels Anells. Gandalf, el mag, s'adreça als quatre hòbbits per acomiadar-se, abans que aquests retornin a la Comarca.

L'home no plora pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol

Autor: Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 - Barcelona, 23 de febrer de 2008 ), escriptor català.

Poema complet:

LA SABATA

He donat el meu cor a una dona barata.
Se'm podria a les mans. Qui l'hauria volgut?
En les escombraries una vella sabata
fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora
no han tingut la virtut de donar-me el consol
que dóna una abraçada, puix que l'home no plora
pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:
Josep Palau no és àngel ni és un infant model.
Si tenien de mi una imatge bonica,
ara jo els ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida.
Aquella mascarada ha durat massa temps.
Com que us angunieja que us mostri la ferida,
per això deixo encara la sabata en els fems.

Totes les coses o ens poden fer riure o ens poden fer plorar

Autor: Luci Anneu Sèneca (Còrdova, 4 aC - Roma, 65 dC), escriptor, filòsof i polític llatí.

Equivalents: Aut ridenda omnia aut flenda sunt [LL].

Font: Llegida al llibre d'Antoni Peris (2001): Diccionari de locucions i frases llatines (Enciclopèdia Catalana, Barcelona).

Es pot plorar durant dos dies, però no es pot riure més de dues hores. I això és degut al fet que són els altres els qui ens fan riure. Mentre que...

Autor: Sacha Guitry (de nom complet Alexandre Georges-Pierre Guitry) (Sant Petersburg, 1885 - 1957), escriptor, comediògraf i director cinematogràfic francès.

Citació completa: Es pot plorar durant dos dies, però no es pot riure més de dues hores. I això és degut al fet que són els altres els qui ens fan riure. Mentre que es plora per un mateix.

Font: Llegida a l'article «L'insomni i la rialla», dins el llibre L'art de citar, de Néstor Luján, en edició a cura d'Enric Vila (Barcelona, Ara Llibres, 2004).

El qui es riu del què diran, plorarà el què li faran

Autor: Albert Llanas (Barcelona, 1841-1915), comediògraf català.

Font: Del llibre L'humor a la Barcelona del vuit-cents, Serveis de Cultura al Front, Generalitat de Catalunya, 1938.

Nota: Mantenim la seva ortografia prefabriana.