dimecres, 14 d’abril de 2010

Plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus

Autor: Proverbi persa.

Font: Vist al blog de Joan Barrios, Cada dia, pas a pas... fent camí.

4 comentaris:

Efrem ha dit...

Hahahah! La desgràcia dels altres ens fa agraciats. I sovint també gràcia.

montsellado ha dit...

Ja ho diuen que "sempre hi ha un pitjor". Aquest proverbi, però, em fa angúnia (sense peus?, ai!)

vpamies ha dit...

Els proverbis de l'antiguitat de vegades són així de bèsties.

Mira la Bíblia, si no... :-)

Met ha dit...

Sempre ens estem queixant sense adonar-nos de la sort que tenim.