dimecres, 14 d’abril del 2010

Plorava perquè no tenia sabates fins que vaig veure un home que no tenia peus

Autor: Proverbi persa.

Font: Vist al blog de Joan Barrios, Cada dia, pas a pas... fent camí.

4 comentaris:

Efrem ha dit...

Hahahah! La desgràcia dels altres ens fa agraciats. I sovint també gràcia.

Anònim ha dit...

Ja ho diuen que "sempre hi ha un pitjor". Aquest proverbi, però, em fa angúnia (sense peus?, ai!)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Els proverbis de l'antiguitat de vegades són així de bèsties.

Mira la Bíblia, si no... :-)

Met ha dit...

Sempre ens estem queixant sense adonar-nos de la sort que tenim.