Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 00 Jaume Cabré. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 00 Jaume Cabré. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de febrer del 2013

Un llibre és un bocí d’ànima que el creador, en un acte d’amor, s’arrenca i ofereix al lector. I si algú el llegeix és perquè ha acceptat el gest amorós del creador


Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català. 

Citació més llarga: Un llibre és un bocí d’ànima que el creador, en un acte d’amor, s’arrenca i ofereix al lector. I si algú el llegeix és perquè ha acceptat el gest amorós del creador. Potser és per això que Steiner diu que la crítica literària i filosòfica s’origina en un deute d’amor. I l’amor no es basa ni en fotos, ni en modes, ni en res més que no sigui la veritat humana. A l’escriptor impacient li he de dir que costa una vida creure que si no és així, dedicar-se a escriure no té sentit. 

Font: "Carta a un escriptor que comença". Diari ARA, 16 d’abril del 2011, p. 27. Vist a Un que passava.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir


Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català.

Citació més llarga: Assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per a treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que la protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense els complexos que els porten a l’autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació. Vull que la meva llengua sobrevisqui amb salut en aquest món de la globalització uniformadora i no vull haver d’estar parlant constantment d’aquest tema.

Font: Discurs amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el dia 16 de juny del 2010. Vist al web del president Pujol.

dijous, 1 de juliol del 2010

La llengua és la meva pàtria i la vull lliure


Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: Vista al butlletí RodaMots d'ahir dimecres, 30 de juny de 2010. Fa referència al discurs que va fer en el lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Moltes vegades els músics toquen perquè és la seva feina, i creen bellesa mentre l'ànima els plora per dins


Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: L'ombra de l'eunuc, segona part, tercer moviment, 4. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, Barcelona, 2002.

Nota: Al diari de superreferència ABC he trobat aquest fragment de M. Moreira: "El compositor alemán Richard Wagner describió el «Cuarteto Opus 131» de Beethoven como «la cosa más triste jamás dicha con notas». Para otros músicos contemporáneos como el francés Hector Berlioz, la «Novena Sinfonía» era de una «majestuosidad sombría que mueve el alma hasta lo más profundo». Si les voleu escoltar...




dimarts, 27 de maig del 2008