dilluns, 16 de febrer del 2009

Moltes vegades els músics toquen perquè és la seva feina, i creen bellesa mentre l'ànima els plora per dins


Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: L'ombra de l'eunuc, segona part, tercer moviment, 4. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, Barcelona, 2002.

Nota: Al diari de superreferència ABC he trobat aquest fragment de M. Moreira: "El compositor alemán Richard Wagner describió el «Cuarteto Opus 131» de Beethoven como «la cosa más triste jamás dicha con notas». Para otros músicos contemporáneos como el francés Hector Berlioz, la «Novena Sinfonía» era de una «majestuosidad sombría que mueve el alma hasta lo más profundo». Si les voleu escoltar...




1 comentari:

Anònim ha dit...

Sempre he admirat a en Jaume Cabré, perquè la seva escriptura no es pot separar del fet musical, crec que ambdues arts, escriptura i música, estan estretament lligades i potser és per això que la sensació després de llegir-lo és d'una intensa harmonia. El que m'agrada més és que pots mastegar els mots a poc a poc en qualsevol paràgraf i copsar-ne la bellesa intrínseca del ritme imposat a les paraules entrelligades en les seves històries.