Això no és exacte. Quan els "petits" països bàltics (Lituània) eren dins l'òrbita russa, els seus representants oficials assistien cada any a les celebracions de l'onze de setembre fent costat a les reivindicacions dels "petits" partits catalans. Des que vàren aconseguir la independència, continuen essent "petits" països lliures que ja no els interessa fer-se malveure en determinades companyies i ignoren aquesta solidaritat que abans manifestaven. La hipocresia no té mesura!
D'acord amb el que dius, però em sembla que el Bakunin no volia dir que els estats petits són virtuosos, sinó que no són tan malparitrs com els grans precisament perquè són petits.
En David hi toca una mica més, encara que ser petit o gran no és circumstancial sinó moltes vegades fruit del triomf de la burgesia. Encara que jo diria que en Bakunin parla clarament de grans i petits i potser se li'n fotien les minories nacionals. Tenir un estat, ara com ara, segurament és l'única manera de salvar els trastos. Si no, ja em direu com. El que no pot ser és que de bones a primeres la gent es torni insolidària d'aquesta manera.Què hem de fer, doncs?
5 comentaris:
no podríem dir el mateix dels homes i la corrupció?
Els homes només són virtuosos quan no tenen poder...
Això no és exacte. Quan els "petits" països bàltics (Lituània) eren dins l'òrbita russa, els seus representants oficials assistien cada any a les celebracions de l'onze de setembre fent costat a les reivindicacions dels "petits" partits catalans. Des que vàren aconseguir la independència, continuen essent "petits" països lliures que ja no els interessa fer-se malveure en determinades companyies i ignoren aquesta solidaritat que abans manifestaven.
La hipocresia no té mesura!
Hola, Vicenç,
D'acord amb el que dius, però em sembla que el Bakunin no volia dir que els estats petits són virtuosos, sinó que no són tan malparitrs com els grans precisament perquè són petits.
Salut.
Jo més aviat diria que no és que siguin malparits per ser ni petits ni grans (que això és circumstancial), sinó pel fet de ser estats.
En David hi toca una mica més, encara que ser petit o gran no és circumstancial sinó moltes vegades fruit del triomf de la burgesia. Encara que jo diria que en Bakunin parla clarament de grans i petits i potser se li'n fotien les minories nacionals. Tenir un estat, ara com ara, segurament és l'única manera de salvar els trastos. Si no, ja em direu com. El que no pot ser és que de bones a primeres la gent es torni insolidària d'aquesta manera.Què hem de fer, doncs?
Publica un comentari a l'entrada