Autor: Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), lingüista català.Font: Pertany a Lleures i converses d'un filòleg (Club Editor, Barcelona, 1971), pàg. 91.
Autor: Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), lingüista català.
9 comentaris:
I com deia el Sales:
"AFORTUNADAMENT, UNA COSA ÉS EL CATALANISME I UNA ALTRA CATALUNYA. Procurem ser catalans. Procurem escriure en català, no en catalanista. Estimem la llengua dels catalans tal com és; tota altra cosa és fariseisme."
Llegeixo això de ser "procatalans a ultrança" i em crea una mena de rebuig la radicalitat de l'expressió "a ultrança".
Sóc catalana i prou. Visc en català, escric en català.
Però si ho haig de ser "a ultrança" em sembla que no estic vivint en un "país" normal.
I potser no ho és un país normal.
Però necessito viureu-ho amb naturalitat. Per tant, com diu el marc, procuro ser catalana, no catalanista. I és que els -ismes i els -istes llueixen una radicalitat que m'allunya del diàleg, de la comprensió de l'altre, de l'entesa, camps on em trobo més còmoda.
No tots els -istes tenen aquest component de radicalitat que apuntes, Eulàlia.
Jo vull ser documentalista, perquè ja sóc lingüista i potser algun dia m'agradaria arribar a ser periodista.
Em sona a les excuses que cerquen els qui es diuen no nacionalistes, però només volen una bandera, una nació, una selecció i els nacionalistes sempre són els altres.
D'acord. No tots els -istes ni ni -ismes tenen aquest component.
Però convindràs amb mi que molts si que el tenen i "catalanista" n'és un. I "separatista" n'és un altre i "independentista" un altre. Ho sentom no m'identifico amb aquests -istes i -ismes.
Catalunya és més rica que tot això. Més quan aquests independentists es fixen tan sols en una idea romantica-medieval creada al segle XIX, sobre que és Catalunya. I burgesa.
La cosa és bastant més complexa. Però hi ha també una altra Catalunya.
Sóc catalana, visc en català però no vull ser "procatalana a ultrança". Amb ser catalana en tinc prou.
Viurem en un país normal el dia que ens permetin no ser nacionalistes, sinó simplement catalans. El que demana el Sales és que siguem normals, exactament el mateix que diu el Coromines.
Diu l'Eulàlia:
«Però convindràs amb mi que molts si que el tenen i "catalanista" n'és un. I "separatista" n'és un altre i "independentista" un altre».
I espanyolista?
Han estigmatitzat i ciminalitzat determinades idees en pro d'altres tan -istes com aquestes, però d'ells, és clar.
Ho sento, però això no m'ho empasso.
Mentre no entenguin que nosaltres parlem català perquè és la nostra llengua i no pas per fastidiar-los, no hi haurà gaire vies de diàleg.
Només apunto (ja que aquestes citacions també deuen ser 'apunts' del nostre bloc) que la frase d'en Coromines és purament lingüística. S'ha acusat a Fabra, per exemple, de ser massa pro-francès en la seva normalització lingüística. Aquest 'a ultrança' crec que es refereix a anar a cercar les expressions 'genuïnes' de la llengua. Fàcil d'escriure però difícil de fer, com tantes coses...
VPèmies! És clar: espanyolista també!!!
El problema són els nacionalismes!!
Fa poc en Lluís que escriu en el nostre bloc compartit (Riell Bulevard) va escriure que "allò que més s'assembla a un nacionalista català és un nacionalista espanyol". Hi estic completament d'acord.
Eulàlia, aquesta mena de generalitzacions són molt injustes. Jo sóc nacionalista però ho sóc perquè no em deixen cap més remei. Per exmeple, jo no vull que es parli català a tot Espanya; en canvvi, un nacionalista espanyol vol que el castellà sigui la llengua predominant a tot Espanya. Saps veure-hi la diferència? El dia que els catalans siguem lliures, que puguem decidir el nostre futur, aquell dia no seré nacionalista.
Si generalitzéssim, també podria dir que la gent que no aspira a ser lliure és o és esclava o molt radical.
La teva afirmació que "aquests independentists es fixen tan sols en una idea romantica-medieval creada al segle XIX, sobre que és Catalunya. I burgesa" és simlpement delirant. A veure si ens actualitzem una mica. Jo no sóc romàntic ni burgès, només aspiro a la llibertat del meu país. Aquesta és la centralitat política, mentre que la teva és la més acomodatícia, reaccionarària i burgesa.
Publica un comentari a l'entrada