La posteritat mai no presenciarà / una tomba més noble que aqueixa. / Jauen aquí els ossos de Castlereagh / Atura't, viatger, i pixa

Autor: Lord Byron o George Gordon Byron (Londres, Anglaterra, 22 de gener del 1788 - Missolonghi, Grècia, 19 d'abril del 1824), sisè baró de Byron, fou un poeta anglès (considerat un dels escriptors més versàtils i importants del romanticisme).

Equivalent: Posterity will ne'er survey / a nobler grave than this. / Here lie the bones of Castlereagh / Stop, traveler, and piss [EN].

Nota: El Castlereagh a qui va dirigit el punyent epitafi (i que, pel que sembla, mai no va ser usat) fou el vescomte Robert Stewart Castlereagh, un polític anglo-irlandès competent i productiu que va representar el Regne Unit al Congrés de Viena. Malgrat el seu èxit i múltiples encerts, o precisament a causa d'això, Castlereagh tenia molts enemics. Va començar a mostrar signes clars de paranoia el 1821. Coneixem una de les preocupacions que el turmentaven (que va tenir durant molt de temps i que era totalment infundada) perquè li va confiar al rei Jordi IV (George IV): la por de ser extorsionat per haver mantingut contacte homosexual amb un soldat en un pub. El rei li va aconsellar que el visités un metge. En lloc d'acceptar tractament, Castlereagh va tornar a les seves terres, on va recloure's per finalment acabar suïcidant-se tallant-se el coll amb un obridor de cartes. Els habitants de Londres van celebrar la processó funerària i van aplaudir quan el taüt fou entrat a Westminster Abbey per ser enterrat. Lord Byron, com mostra l'epitafi que va composar, era entre els seus detractors.

Font: Vista a LastWords.