Autor: Raimon Casellas (Barcelona, 1855 - Sant Joan de les Abadesses, 1910), crític d'art i prosista català.Citació completa: I en sent un tros lluny, darrera uns pins, no es va poder estar de girar-se de cara a l'hostalet, i, entre una rialleta endimoniada, va remenar unes quantes voltes el puny clos, tot mormolant amb gaubança: La figo vus fai a tuts!
Font: Pertany al primer capítol ("L'Aleix de les Tòfones") de la novel·la modernista Els sots feréstecs (1901).
Nota 1: És la imprecació que sempre repeteix el personatge Aleix de les Tòfones, i que m'agradaria que algú s'atrevís a traduir.
Nota 2: "Fer la figa, és encara en alguns llocs un gest obscè que es fa tancant el puny i fent sortir la punta del polze entre els dits índex i cor. En castellà "dar una higa". Es fa servir per menysprear algú, per desitjar-li mala sort i també -antigament- per a trencar maleficis -malmirar, mal d'ull..." Comentari de Raúl Flores. Més informació, aquí.
24 comentaris:
la mare que us va parir??
Que us bombin a tots!
Que us donin pel sac a tots!
Us faig la botifarra a tots!
A la merda tots!
Aneu a pastar fang!
A pendre pel cul tots!
:))
Probablement el sentit etimològic el capta el Marc, però el sentit de la imprecació és més del Davit.
Jo tinc el llibre en una edició moderna (1981) i han optat, molt encertadament, a no modificar-ho. Excepte el "fay", crec, original.
'Els sots' passen a Puiggraciós, oi? Què és millor: puiggraciós oo puigmalet?
La culpa, com deia aquell, és del figo.
Qui ha enfosquit el fons del Diccio?
Demi, posa ordre, que aquí entre insults i català prefabrià ens tornarem bojos.
A Puiggraciós hi ha l'ermita. Passa a Montmany, als cingles de Bertí, on Casellas havia estat de petit. Potser amb algú de la teva família i tot, Davit.
¡La concha de tu madre!
Fer la figa no és alçar el dit del mig en sentit imprecatiu amb la resta de la mà closa?
Ara, això sí, va en la línia tot just encetada pel David. L'hi han anat bé els 10 minuts en la cambra dels herrors. :-)
He dit Marc quan volia dir Sala...
Això de "fer la figa" està documentat?
|| 8. Acció de cloure el puny i mostrar el dit polze sortint entre l'índex i el dit d'enmig, com a senyal grossera de burla i menyspreu; cast. higa. Fer la figa a qualcú: fer-li aquell gest per burlar-se'n o significar-li menyspreu. Li fon accusat que quand son senyor li menaçava, que ell li feya la figa dejús la mànega de la almexia, Eximenis, Dotzèn del Crestià, c. 356 (ap. Aguiló Dicc.). Manasant me fan les figues per gran menyspreu, Sermó Bisbetó 38. Per força o per grat ell passarà a vós, aprés vos farà tres figues e les vos posarà en la barba, Tirant, c. 200. Dins lo convent li fan les figues, Spill 5671.
Doncs així sembla aclarit tot menys el parentiu, Davit...
Això és del DCVB, imagino.
Sí, és clar, DCBV. Vaig pensar que les múltiples pistes no escaparien a la visió subatòmica del Gazophilaciador: l'encapálament de l'accepció (|| 8.); la traducció (cast. higa.); certes empremtes linguals (a qualcú); el tipus d'exemples, així com la manera de referenciar-los (Li fon accusat que quand son senyor li menaçava, que ell li feya la figa dejús la mànega de la almexia, Eximenis, Dotzèn del Crestià, c. 356 (ap. Aguiló Dicc.));...
Estic perdent pedigrí: el Gazo ja no se'n fia de les meves aportacions i demana documentació que ho confirmi. :-(
Recuperaràs el pedigrípal si ets capaç d'explicar l'analogia, que no capto, entre aquest gest i una "figa", sigui l'accepció que sigui.
¿Heu vist com el Davit Gálvez CASELLAS defuig explicar el seu parentiu amb en Raimon CASELLAS? Coses fosques i feréstegues s'hi amaguen, en aquests gens...
puigma, se't veu la intenció d'anar enfosquint el fons del diccio fins a fer-lo negre...
El Davit no diu res perquè ell és de la branca noucentista de la família. No es parlen.
A mi aquest color no em llame gens. Amfarfegue.
Demà me'l carregaré, Gazo.
Aviam si t'atreveixes, papa del pepe. Potser l'haurem de tornar a posar rosa, que aviat és sant Valentí...
Davit, al Puigma li has d'explicar les coses tal com feies abans, quan eres profe.
Encara ho és de profe, però això també ho oculta.
Bon dia. Em dic Davit Gálvez i sóc professor. [Hola, Davit!]. I això no és el pitjor... També comparteixo llinatge amb un tal Raimon Casellas. [Cares circumspectes dels companys de rotllana.] No us ho volia explicar en una primera trobada, però millor que els draps bruts ens els traguem de sobre de pressa. Un avi meu, Joan Casellas, sembla que era nebot del tal Raimon. El meu avi mai no ho va voler admetre, és cert. A casa l'estigma noucentista ens ha perseguit de sempre. L'hem patit, com les "morenes", en silenci. Quantes vegades no he volgut normalitzar la grafia del meu segon cognom! Que fàcil que hagués estat dir-me Caselles a Andorra, amb el prestigi que té l'església de Sant Joan d'Ídem. Ja la meva mare, Olga Casellas, va voler fugir de l'ombra d'aquesta errata i de la màcula que comportava. De fet, va veure's forçada a anar-se'n a acabar el batxillerat a Suïssa, on pensava que ningú no l'emprenyaria. Allí, després d'uns mesos tranquils en què tothom li deia "mademoiselle Caselás", la va acabar atrapant el destí.
Més tard va estudiar farmàcia a Limoges. A finals dels 1960 va tornar a BCN i es va casar amb el pare (auxiliar d'electricista sense cap noció de literatura i de cognom Gálvez). I ara, gairebé 40 anys més tard, que pensàvem que tot havia quedat oblidat, arriben els diccitionaristes i engeguen a remoure la merda...
Valga'm Déu, això sembla la història dels Buendia... Lamento profundament haver despertat els despietats fantasmes del passat.
Els diccitionaristes fem el jurament solemne de no tornar a encasellar-lo mai més, Sr. Gálvez. Un parell de rondes de Voll-Damm contribuiran a segellar el pacte de silenci, clar.
Està clar que tot és apòcrif, eh? No fotem ara, que ma mare ni té carrera ni ha viscut mai a Suïssa ni a França!!
Entenem que no ho tinguis superat, Davit, però pots comptar amb la complicitat del diccitionari per no esbombar aquest draps bruts modernistes.
1) El Dime More té raó: ja no es respecten les persones respectables. El que ell diu va a missa. No cal demanar d'on surt ni qui ho ratifica...
2) Tothom veu que l'he cagada (noucentista per modernista) i ningú gosa dir-me res. O us faif por (ho dubto) o llàstima (cabrons!).
3) Què c*llo*ns està passant amb les coloraines? Això sembla una casa de cites de veritat. Només faltaria que aquest fons fos envellutat...
Publica un comentari a l'entrada