divendres, 6 de febrer del 2009

Una vida s'encén a cada sacrifici./ Potser ni tu mateixa no pots morir del tot

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942), poeta català.

Poema complet:


Font: Vista en aquesta pàgina sobre Màrius Torres.

Nota: Dedicada a la meva padrina Ramona de Barbens, que ha mort aquesta matinada a 91 anys. Dedicatòria i un agraïment profund.

7 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Ho sento, Marc.

La padrina pot estar orgullosa, allà on sigui ara, de tenir un fillol tan dedicat.

reflexions en català ha dit...

Gràcies, Víctor.

No era pas el seu fillol. Era la meva àvia, però jo tenia dos avis (del Bages) i dos padrins (del Pla d'Urgell). Ara ja no en tinc cap.

Puigmalet ha dit...

Una abraçada, Marc. Amb la mateixa edat que la meva enyoradíssima iaia de casa. Però no es mor del tot.

Anònim ha dit...

És veritat. La gent a qui hem estimat, encara que mori, sempre es manté viva mentre els recordem.

Un record ben gran, doncs, per la Ramona.

elbokabulari ha dit...

Una abraçada, marc.

David Gálvez Casellas ha dit...

Molts ànims!

Gran poema.

Ja parlarem aquest cap de setmana.

reflexions en català ha dit...

Gràcies a tots!

Una gran persona, la Ramona. Avui l'hem enterrat. El meu germà li ha fet aquest poema que que acompanya el recordatori:

"Per dir-te adéu
t'agafo les mans tremoloses
que s'adormen.
Per dir-te fins sempre
cerco entre les arrugues
i plecs de la seva pell,
com solcs en la terra llaurada,
els records de les hores passades.
El testimoni, l'herència, el fruit."