dijous, 28 de febrer del 2013

El truc per recuperar la màgia en una parella és començar una altra relació


Autora: Iorine, blocaire i piuladora, que diu: "Soy muy de aprender cosas inservibles.Y ya, sólo eso. I'm shitting rainbows."




Font: Del seu Twitter.

El nostre rancor prové del fet d'haver quedat per sota de les nostres possibilitats sense haver pogut arribar a nosaltres mateixos. I això mai no ho perdonarem als altres



Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès. 

Equivalent: Nuestro rencor proviene del hecho de haber quedado por debajo de nuestras posibilidades sin haber podido alcanzarnos a nosotros mismos. Y eso nunca se lo perdonaremos a los demás. [ES] 

Font: Silogismos de la amargura. Caracas: Monte Ávila Editores, 1980. Vist a Adagios Perdidos.





La mort i els somnis són les úniques coses belles que produeix l'Univers, que jo conegui


Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear. 

Font: El canvi: Des de l'Eixample. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.

Foto: Carles Fargas.


El lector llegeix la novel·la com un text inevitable, mentre que per l’autor és tan sols una de les nombroses hipòtesis, la que s’acaba concretant a partir de fases com l’atzar, la troballa, l’insomni, la paperera. […] Sovint els autors que gaudeixen d’una certa aurèola de facilitat expressiva són els que reescriuen més vegades els seus llibres


Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.


Font: Un tramvia anomenat text, de Vicenç Pagès Jordà (Barcelona: Ed. Empúries, 1998 i 2002). Vist a La ludoteca de Ilium.


Tot és una cortina de fum per tapar el futbol


Autor: Jofre Llombart "és santcugatenc des que va nèixer (a Barcelona) el 1975. És sotsdirector d'El món a RAC-1 després de 12 anys a Catalunya Ràdio. En aquesta emissora ha estat coordinador d'El matí de Catalunya Ràdio, cap de redacció d’Informatius, corresponsal a Madrid i redactor especialitzat en política catalana. És llicenciat en periodisme i postgraduat en Comunicació Política de l’ICPS. Ha donat classes de locució de ràdio a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull".


Font: Del seu Twitter.

Era un despatx que cap decorador no havia tingut oportunitat d’efeminarSempre estic llegint articles d’altres escriptors que expliquen que ells mai no esperen la inspiració; s’asseuen davant l’escriptori cada matí a les vuit, tant si plou com si fa sol, encara que tinguin ressaca i un braç trencat, i posen fil a l’agulla. Encara que tinguin la ment en blanc o l’enginy afeblit, a ells que no els vinguin amb ximpleries sobre la inspiració. Els declaro la meva admiració i procuro manternir-me allunyat dels seus llibres






Autor: Raymond Thornton Chandler (Chicago, 23 de juliol de 1888 - La Jolla, Califòrnia, 26 de març de 1959), escriptor estatunidenc.


Font: Chandler por sí mismo (Debate, 1990). Citació extreta del llibre Un tramvia anomenat text, de Vicenç Pagès Jordà. (Barcelona: Ed. Empúries, 1998 i 2002). Vista a La ludoteca de Ilium.





Jo voldria llegir els pits de Magaly i trobar Déu entre les seves cames





Foto: "Annie", de Johannes Schwab. Habitual Grace series. Berlín, 2010.


Autora: Silvia Tomasa Rivera (El Higo, Veracruz, Mèxic, 7 de març de 1955), escriptora. 




Poema complet [la traducció és meva]:

Els pits de Magaly
són dos enormes gira-sols
que pengen del seu cos.
Atropellen desconeguts
i es desborden sense recel.
La cintura no és estreta,
però la corba dels seus malucs
és per entrar a la vida
i no sortir-ne sòbria.
El seu mont de Venus...
un immens clavell negre.

Jo voldria llegir els pits de Magaly
i trobar Déu entre les seves cames.


Poema original: 

Los pechos de Magaly
son dos enormes girasoles
que penden de su cuerpo.
Atropellan desconocidos
y se desbordan sin recelo.
La cintura no es estrecha,
pero la curva de sus caderas
es como para entrar en la vida
y no salir sobria.
Su monte de venus...
un inmenso clavel negro.

Yo quisiera leer los pechos de Magaly
y encontrar a Dios entre sus piernas.


Font: "Los pechos de Magaly", poema vist a De otros mundos (la foto, també).





Les paraules m'han salvat sempre de la tristesa


 Autor: Truman Capote (Nova Orleans, 30 de setembre de 1924 - Los Angeles, 25 d'agost de 1984), pseudònim del novel·lista estatunidenc Truman Streckfus Persons.

Font: Música para camaleones. Buenos Aires: Emecé, 1981. Vist a De otros mundos.

Foto: Irving Penn.




Tot és qüestió d’amor. Com més estimes un record, més fort i estrany es tornaLolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes —va escriure Nabokov...— però ho va esborrar ràpidament en sentir els passos de la seva dona, que s'acostava


 

 Autor: Joaquín Collantes.

Font: "Breverismos". Oviedo: Clarín, maig-juny, 2010, p. 38-40.

Original: Lolita, luz de mi vida, fuego de mis entrañas —escribió Nabocov...— pero lo borró deprisa al oir los pasos de su mujer, que se aproximaba. [ES]

Jutgem la nostra 'felicitat' pel nostre estat d'infelicitat, i els nostres èxits pels símbols i les foteses que el sistema ha decretat que són els elements necessaris de l''èxit'



Autor: David Vaughan Icke (Leicester, 29 d'abril de 1952), escriptor i conferenciant britànic; segons la Viquipèdia, "conegut per les seves investigacions sobre 'qui i què controla realment el món'. Anteriorment va ser jugador de futbol, reporter, presentador de programes esportius i portaveu del Partit Verd del Regne Unit".

Equivalent: Juzgamos nuestra 'felicidad' por nuestro estado de infelicidad, y nuestros logros por los símbolos y baratijas que el sistema ha decretado que son los elementos necesarios del 'éxito'. [ES]

Font: Vista a la Wikipedia.

L'observació és una forma d'estar del costat del silenci. I el silenci a molts els resulta ofensiu



Autor: Luigi Amara (Ciutat de Mèxic, 1971), escriptor mexicà.



Original: La observación es una forma de estar del lado del silencio. Y el silencio a muchos les resulta ofensivo [ES]



Font: Del seu bloc.




Canvia les teves paraules, canvia el teu món






Font: Purple Feather. Vist al Youtube gràcies a l'enllaç del Twitter de Més Recursos Educatius.


Original: Change your words, change your world. [EN]


Nota: No us perdeu el curt. 



Fa un dia esplèndid i no puc veure'l







Font: Purple Feather. Vist al Youtube gràcies a l'enllaç del Twitter de Més Recursos Educatius. 

Original: It's a beautiful day and I can't see it. [EN]

Nota: No us perdeu el curt. 

dimecres, 27 de febrer del 2013

Sortir per la porta d'arribades en un aeroport amb cara d'artista de Hollywood


Autor: Posturero, piulador.



Font: Del seu Twitter.

Estranyament algunes persones se senten orgulloses de dir i fer notar que són un desastre


Autora: Marcela Noriega (Guayaquil, 1978), periodista i poeta. Ella diu que és una "pensadora independent i ciutadana lliure de la república de les lletres. Autora de la novel·la Pedro Máximo y el círculo de tiza.

Font: Vist al seu Twitter.









Tenir ideologia no és tenir idees. Aquestes últimes no són com les cireres, sinó que vénen soltes, fins al punt que una mateixa persona en pot ajuntar diverses que es troben en conflicte les unes amb les altres. Les ideologies són, en canvi, com paquets d'idees preestablerts, conjunts de tics fisionòmicament coherents, com trets classificatoris que es copertanyen en una taxonomia o tipologia personal socialment congelada


Autor: Rafael Sánchez Ferlosio (Roma, 4 de desembre de 1927), escriptor espanyol. 


Context original: (Usos.) A ninguna palabra se le pide ya ningún otro orden de verdad que el que pueda pedírsele a la hora. La verdad que se pide a los relojes consiste en que cada uno de ellos diga la hora que están diciendo los demás. Cuál tiene que ser ésta, es algo arbitrariamente convenido. Pero en la misma medida en que la exigencia de verdad se ha reducido a esto, tanto más poderosa y prepotentemente se afana en exigirlo. Por eso a lo que se atiende es a la fisonomía y el aspecto externo de una frase, al aire de familia de un decir, a su valor de gesto en un determinado código de convenciones, como las caracterizaciones del vestido, por las que cada cual suele vestirse —o disfrazarse— de aquello por lo que quiere ser tomado, del tipo por el que quiere pasar, del personaje que desea representar. El que no quiere ser tomado por algo que desprecian o reprueban aquellos a quienes quiere agradar o por quienes desea ser aprobado y aceptado se guardará muy bien de decir una palabra que sea característica de aquellos por los que no desea ser tomado. Tener ideología no es tener ideas. Estas no son como las cerezas, sino que vienen sueltas, hasta el punto de que una misma persona puede juntar varias que se hallan en conflicto unas con otras. Las ideologías son, en cambio, como paquetes de ideas preestablecidos, conjuntos de tics fisionómicamente coherentes, como rasgos clasificatorios que se copertenecen en una taxonomía o tipología personal socialmente congelada. Sólo hay unos cuantos tipos de persona, y cada cual desea ser reconocido por aquellos a quienes pertenece. Esta es la única función de las ideologías; y las ideas, encerradas en paquetes tales, se ven supeditadas a ese único y tristísimo papel. 


Font: Vendrán más años malos y nos harán más ciegos. Barcelona: Destino, 1993, p. 80-81. Vist a Señales al margen.



Em va caure la forquilla i me'n van portar una altra, em va caure el pa i me'n van portar un altre... ara no puc deixar de mirar la meva xicota


Autor: Miguel Esteban, còmic i guionista. La seva biografia completa: "Autoproclamado el vigésimo segundo mejor cómico del mundo (“Aunque lo mismo se me ha escapao alguno”, añade honestamente), este cómico lleva siete años recorriendo bares, teatros y platós de TV con relativo éxito (“Que los excesos no son buenos”, suele comentar al respecto). Tras superar una depresión causada por la accidental escucha del último disco de El canto del loco (“El ser humano me ha decepcionado”, declaró en su momento), ha vuelto con más ganas que nunca y con una barbita descuidada que le sienta de muerte. Además de varios monólogos para el programa Nuevos Cómicos de Paramount Comedy, Miguel Esteban ha trabajado como guionista en El Intermedio y Sabías a lo que venías. Es, posiblemente, el cómico más romántico del circuito (“Para mí la vida es amor, y, en menor medida, necrofilia”) y sus actuaciones son el equivalente humorístico a un concierto de Kenny G."

Font: Del seu Twitter.

dimarts, 26 de febrer del 2013

A què s'assemblen les operacions de llegir i escriure? A posar-se al lloc de l'altre, vull dir, per exemple, a tenir cura d'una filla o un familiar malalt. Només descobrim el que hi ha en nosaltres mateixos quan ens desdoblem per tenir cura de l'altre




Autor: Luis García Montero (Granada, 4 de desembre de 1958), poeta i crític literari espanyol, professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Granada. 

Original i context: Cada lector se ha formado gracias a las palabras de muchos autores, que también llegaron a conocerse a sí mismos cuando organizaron sus palabras, sus ideas y sus sentimientos para establecer un diálogo con sus lectores. ¿A qué se parecen las operaciones de leer y escribir? A ponerse en el lugar del otro, quiero decir, por ejemplo, a cuidar a una hija o a un familiar enfermo. Sólo descubrimos lo que hay en nosotros mismos cuando nos desdoblamos para cuidar al otro. 

Font: De l'article "Teoría impertinente de la lectura" (El País, 16/08/2009). Vist a Un que passava. 

Imatge: Mural de Luis García Montero, obra del pintor Benvi Parrilla, al carrer de la Mel de Manresa. Autor: Josep Xicota.





Cambrers que es diuen Quanpuguis


Autor: Juaneckel, piulador que diu que veu "el vas mig doble".



Font: Del seu Twitter.

Em va agradar més l'arbre que el llibre


Autora: Erinia, piuladora.





Font: Del seu Twitter.

És clar que vull que refacis la teva vida després de la nostra ruptura. L'únic que demano és que la teva nova vida sigui una mica pitjor


Autor: Miguel Esteban, còmic i guionista. La seva biografia completa: "Autoproclamado el vigésimo segundo mejor cómico del mundo (“Aunque lo mismo se me ha escapao alguno”, añade honestamente), este cómico lleva siete años recorriendo bares, teatros y platós de TV con relativo éxito (“Que los excesos no son buenos”, suele comentar al respecto). Tras superar una depresión causada por la accidental escucha del último disco de El canto del loco (“El ser humano me ha decepcionado”, declaró en su momento), ha vuelto con más ganas que nunca y con una barbita descuidada que le sienta de muerte. Además de varios monólogos para el programa Nuevos Cómicos de Paramount Comedy, Miguel Esteban ha trabajado como guionista en El Intermedio y Sabías a lo que venías. Es, posiblemente, el cómico más romántico del circuito (“Para mí la vida es amor, y, en menor medida, necrofilia”) y sus actuaciones son el equivalente humorístico a un concierto de Kenny G."

Font: Del seu Twitter.



Una dona que té bona ortografia també sap besar bé


Autor: To Imagine, piulador.





Font: Del seu Twitter.

Les piràmides són la prova que l'ésser humà comença les coses amb ganes però tendeix a treballar cada vegada menys


Autor: Dani Alés, il·lusionista i còmic d'stand-up. Piulador i blocaire




Font: Del seu Twitter.





Itàlia és el meu país, l’italià és la meva llengua, la pasta el meu menjar i el chianti el meu beure. Si puc passaré mitja vida a Itàlia


Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Context: I fou a Florència on vaig descobrir que hi ha hagut persones en aquest món que tractaren de fer les coses bé, intel·ligentment i sensiblement bé, pensant que l’estada en aquest món fos agradable a través de l’habilitat de l’art. [...] I pel demés, Itàlia és el meu país, l’italià és la meva llengua, la pasta el meu menjar i el chianti el meu beure. Si puc passaré mitja vida a Itàlia.

Font: Carta de Josep Pla a Josep Maria de Sagarra, Florència, 1922. Vist al catàleg "Les ciutats europees de Josep Pla" (Espai Catalunya Europa, 30/11/2010 - 15/02/2011).

Els esquimals tenen prop de 300 paraules per descriure el color blanc, com les dones per no dir "grassa" a la seva amiga grassa


Autor: Sergio Alonso, piulador que diu: "No quiero morir sin cicatrices. Växjö, Suecia."

Original: Los esquimales tienen cerca de 300 palabras para describir el color blanco, igual que las mujeres para no llamar “gorda” a su amiga gorda. [ES] 

Font: Del seu Twitter.


La memòria és el gos més estúpid, li tires un pal i et porta qualsevol cosa


Autor: Jorge Loriga Torrenova, conegut com Ray Loriga (Madrid, 5 de març de 1967), escriptor, guionista i director de cinema espanyol.

 
Original: La memoria es el perro más estúpido, le lanzas un palo y te trae cualquier cosa. [ES]


Font: De la novel·la Tokio ya no nos quiere (1999). Vist a Wikiquote.




Diuen que a les bruixes/ ens afecta la nit/ diuen que a les putes/ ens afecta el silenci/ diuen que a les mares/ ens afecta l'absència/ que a les amants/ ens afecta l'oblit/ I que a les femelles/ ens afecta la lluna

Autora: Arabella Salaverry (Managua, Nicaragua, 1946), poeta, narradora i actriu costra-riquenya.


Font: "Qué dicen". Del llibre Chicas malas (Editorial URUK, 2009). Vist al seu bloc.


Poema original:

Dicen que a las brujas
nos afecta la noche
dicen que a las putas
nos afecta el silencio
dicen que a las madres
nos afecta la ausencia
que a las amantes
nos afecta el olvido
Y que a las hembras
nos afecta la luna
Dicen que a las mujeres
nos evade la lógica
transcurrimos dicen
empapando pañuelos
Dicen que estas lágrimas
son un aguacero
se precipitan
nublan lo cercano
velan lo lejano
Dicen más
dicen que esas nuestras lágrimas
son de cocodrila
las enjuga el viento
las lava el olvido
Suelen decirlo otros
Dicen tantas cosas
Qué es lo que decimos
aún me lo pregunto
vive un nuevo siglo
Y no lo escucho claro
Arabella Salaverry



Quan fa vent, tothom sembla més pobre



Autor: Ferran Sáez Mateu (la Granja d'Escarp, Segrià, 1964), escriptor, periodista i filòsof català.

Font: Les ombres errants. Barcelona: La Magrana
Barcelona, 2012, p. 152. Vist a Ofici de lector. 

Foto: Daniel Llobet.





dilluns, 25 de febrer del 2013

La solitud és una manera de ser: no pas la voluntat de ser un solitari per algun motiu trivial. I n'hi ha. És una mena de perversió, com un que camina rancallós, només perquè s'ha posat de moda


Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear. 





Font: El canvi: Des de l'Eixample. Barcelona: Editorial Empúries, 2010.






L'home que diu sentències, per esguerrades que les digui, troba tanta gent que se les creuen per no tenir-les de pensar



Nota: Avui fa 152 anys que va néixer Rusiñol. 




Autor: Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, Espanya, 13 de juny de 1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català.

Imatge 1: L'auca del senyor Esteve, al carrer Cremat de Terrassa. "El naixement de l'Estevet". Vista a la Viquipèdia.

Imatge 2: L’auca del senyor Esteve. Dramatúrgia: Pablo Ley i Carme Portaceli. Sala Gran del TNC. Del 3 de febrer al 21 de març del 2010. © David Ruano / TNC.




Font: L'auca del senyor Esteve, tercera part, capítol II (1907).
,


Dues persones que intercanvien compliments s'estovarien si sabessin el que pensen l'una de l'altra


Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Font: Quadern de notes. Barcelona: Edicions de la ela geminada, 2012, 322 p. Edició i traducció: Amadeu Viana. ISBN: 978-84-940467-1-1. Vist a "Aforismes a pler", article de Jordi Llovet a El País (19/02/2013).

Nota: A la fitxa del llibre que es pot llegir a l'editorial: «A part dels escrits de Goethe, ¿què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg.» F. Nietzsche, El caminant i la seva ombra.


Els qui no hem cregut en l’obligació de moltonejar darrere interessos que els interessats volien fer passar per patriòtics, hem estat –devem estar-ho encara– mal conceptuats pel catalanista primari (i el catalanista primari, com la filla de la portera àvida de fulletons, pertany a totes les classes socials)


Nota: Avui fa 52 anys que va morir Just Cabot.

Autor: Just Cabot (Barcelona, 4 d emaig de 1898 - París, 25 de febrer de 1961), escriptor i periodista català, director de la revista Mirador. 

Context: Per un catalanisme mal entès, no era possible de fer reserves a res català, per atrotinat que fos. Per exemple, calia creure en certes glòries, sota perill de ser titllat de mal patriota; era mal vist malparlar dels Pomells de Joventut o de l’arquitectura del senyor Puig i Cadafalch, etc. [...] Els qui no hem cregut en l’obligació de moltonejar darrera interessos que els interessats volien fer passar per patriòtics, hem estat –devem estar-ho encara- mal conceptuats pel catalanista primari (i el catalanista primari, com la filla de la portera àvida de fulletons, pertany a totes les classes socials). 

Font: Indignacions i provocacions / Just Cabot, biografia i recull d'articles del periodista català, a cura de Valentí Soler. Barcelona: Edicions 62, 1992. Vist a Radiacions.


La pena de mort potser és un bon exemple… per al mort. Si pogués ressuscitar li serviria d’experiència. Als vius no els serveix de res, perquè tots pensen: “No va per tu.”


Nota: Avui fa 152 anys que va néixer Rusiñol. 


Autor: Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez, Espanya, 13 de juny de 1931), autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista català.


Font: Màximes i mals pensaments (L'Avenç, 2006). Vista al bloc El café de Ocata.

Una olor és la màquina del temps més barata i efectiva


Autora: Miss Efervescente, piuladora.

Original: Un olor es la más barata y efectiva máquina del tiempo. [ES]

Font: Del seu Twitter.

Jo et besaria el ventre com una immensa galta/ i tu em demanaries que te'l besés per dins


Autor: Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'abril de 1917 - Barcelona, 23 de febrer de 2008 ), escriptor català.


Poema complet:

À celle qui se fait appeler "Tabou"

Amb els teus ulls oberts ompliries l'estança
on el teu cos madur fóra el meu instrument,
i el teu ventre, que té la forma impertinent,
daria el ritme atroç del repòs de la dansa.

Obririen l'espai espais d'esgarrifança,
i entorn del blanc silenci, una música ardent,
fingiria en en el sostre un ample firmament
on àngels taciturns farien contradansa.

I hauríem, de la nit, els infants més rebels:
monstres que pariries en la buidor dels cels
i anirien a raure a l'òrbita malalta

on circumden a lloure els coixos i els cretins...
Jo et besaria el ventre com una immensa galta
i tu em demanaries que te'l besés per dins. 


Font: "Paradís atroç". Citació vista al Twitter de la Maria Nunes i poema complet, a Lletra.






divendres, 22 de febrer del 2013

L'alba és el preu que paga el bohemi per viure al sistema solar


Autor: Millôr Fernandes (Rio de Janeiro, 16 d'agost de 1923 - 28 de març del 2012), dibuixant, humorista i dramaturg brasiler. 



Font: La Biblia del caos (El Malpensante, 2005.) Del bloc De otros mundos.








[Epitafi] intentes recordar un vers de salvador espriu que et faça una distreta companyia però t’és més difícil que canviar de postura


Autor:  Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià. 

Font: Epitafis, I (1962). Vist al bloc Obstinacions. 

Nota: Aquest 2013 també és l'Any Estellés, amb motiu del vintè aniversari de la seva mort.

A les persones no ens agrada que als del voltant les coses els surtin bé. Els micos humans som així. Si a sobre són del mateix sexe, que encara els vagi pitjor. Si són de la mateixa professió, encara pitjor. I si són a la mateixa ciutat, que es morin demà. És la manera de traduir socialment la competitivitat entre individus de qualsevol espècie. Bo evolutivament, però una putada


Autor: Pedro Carlos Cavadas Rodríguez, Pedro Cavadas (València, 1965), cirurgià plàstic.


Font: D'una entrevista amb Carlos Manuel Sánchez a XL Semanal. (16/08/2009). Citació vista a Et vaig veure en un somriure.


Foto: XL Semanal.




El que és terrible de la mentida no és que sigui una falsedat. És que és la veritat del mentider


Autor: José Camón Aznar (Saragossa, 5 d'octubre de 1898 - Madrid, 14 de maig de 1979), catedràtic, historiador, literat i pensador espanyol del segle XX.

Original: Lo terrible de la mentira no es que sea una falsedad. Es que es la verdad del mentiroso. [ES]

Font: Aforismos del solitario. Madrid: Espasa-Calpe, 1982. Vist a Documenta minima.

Imatge: Retrat del pintor Guayasamín.


Informar-se abans d'opinar és de covards


Autor: Valero Sanmartí, blocaire i piulador. "No em molesteu: estic escrivint el Mein Kampf català. Omnipresent."




Font: Del seu Twitter.