dijous, 7 de febrer de 2013

Quan una persona té molt clar que aquest petó pot ser l’últim petó, que aquesta abraçada pot ser la darrera, que aquesta carícia pot ser l’última, besa com mai, abraça com si volgués fondre’s amb l’altre, acaricia com si la pell de l’altre fos el tresor més preuat


Autor: Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 15 de maig de 1967), filòsof i teòleg.  

Citació més llarga: Només qui assumeix intensament thànatos s’adona del valor que té eros. Només qui sap que després del dia ve la nit, treballa el dia fins al darrer raig de sol. Quan una persona té molt clar que aquest petó pot ser l’últim petó, que aquesta abraçada pot ser la darrera, que aquesta carícia pot ser l’última, besa com mai, abraça com si volgués fondre’s amb l’altre, acaricia com si la pell de l’altre fos el tresor més preuat. Com escriu Horaci: «Viu feliç i amo d’ell mateix aquell que al terme de cada dia pugui dir: “he viscut”».

Font: Planta cara a la mort. Badalona: Ara Llibres, 2009. p. 22. Vist a Un que passava.