Els nostres periodistes volen fer de polítics, però per alguna estranya raó sembla que segueixen preferint buscar l’aplaudiment de l’espectador i no pas la responsabilitat del governant

Autor: Ferran Caballero (Barcelona, 1985), llicenciat en filosofia i màster en Pensament Contemporani.

Context: Això afecta profundament la tasca del periodisme i fa que molts dels nostres opinadors dediquin molt més temps a intentar dirigir l'acció política que a intentar entendre la realitat política. Ahir mateix, per twitter!, Jaume Barberà, presentador del programa Singulars, pretenia convèncer la diputada Martínez Sempere de les bondats de la independència i de l’error en el que es troba situat tot el Partit Socialista. L’exemple d’un periodista de la televisió pública alliçonant per twitter una diputada del Parlament és només la més ridícula mostra del que passa habitualment. Els nostres periodistes volen fer de polítics, però per alguna estranya raó sembla que segueixen preferint buscar l’aplaudiment de l’espectador i no pas la responsabilitat del governant. No cal dir que aquestes són dues tasques molt diferents però igualment importants i que per això necessitem gent dedicada, realment dedicada, a intentar entendre què passa i no tanta dedicada a dir-nos què els sembla que hauria de passar. La necessitem amb certa urgència, encara que només sigui perquè bona part dels errors polítics deriven d’una mala comprensió de la realitat.

Font: De l'article "Odissees nacionals", publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (17-01-2013).