I és que les emocions empàtiques, la nostra capacitat de compartir i ser solidaris, són el pitjor enemic que té el consum. Per ser més ètics caldria anar cap a un sistema que no incentivés el contrari del que predica

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA.

Article complet: 
Quan sentim que la corrupció ens assetja, els mitjans acudim a aquesta catedràtica de filosofia moral perquè ens expliqui per què no som ètics i què hem de fer per ser-ho. I el primer que ella ens diu, citant Spinoza, és que la racionalitat pura mai ens fa millors.

¿Saben els milionaris que posant els diners en paradisos fiscals creen inferns socials? ¿Sabia algú com Aristòtil que era aberrant posseir persones? Per què poden i podien dormir tranquils?

En el fons de les nostres neurones hi ha les emocions que saben que no està bé, però quan el consens social aprova el que condemnen parlen tan baixet que no les sentim.

Vivim dins de climes morals que debiliten part del nostre potencial de mala consciència. Només la virtut excepcional en pot fer abstracció. I és per això que tot intent de ser més persones ens obliga a plantejar-nos quines emocions estimula i inhibeix la nostra societat.

Quan ens ho mirem així, veiem la corrupció com l'inevitable corol·lari d'un sistema econòmic que es gasta molts milions en publicitat per aïllar les nostres emocions de l'empatia: "Preocupa't només del teu benestar i limita't a gaudir al màxim".

I és que les emocions empàtiques, la nostra capacitat de compartir i ser solidaris, són el pitjor enemic que té el consum. Per ser més ètics caldria anar cap a un sistema que no incentivés el contrari del que predica.

Potser ja no ens servirà per anar al Cel, però encara surt a compte per raons tan egoistes, i poderoses, com ara salvar el planeta o ser una miqueta més feliços.

Font: "No hi ha ètica sense emocions". Article publicat al diari ARA (07/02/2013).