divendres, 15 de febrer de 2013

M'hauria agradat treballar, però hi havia en mi un fons enorme de mandra. M'agrada més viure i respirar de treballar. No considero que el treball que he realitzat pugui tenir en el futur cap importància des del punt de vista social. Així doncs, si vostè vol, el meu art consistiria en viure; cada segon, cada respiració és una obra que no està escrita enlloc, que no és ni visual ni cerebral, i no obstant això, existeix. És una espècie de constant eufòriaEl meu art consistiria a viure; cada segon, cada respiració és una obra que no està escrita enlloc, que no és ni visual ni cerebral, i no obstant això, existeix. És una mena d'eufòria constant


Autor: Marcel Duchamp (Blainville-sur-Crevon, 28 de juliol de 1887 - Neuilly-sur-Seine, 2 d'octubre de 1968), artista i jugador d'escacs francès.


Context i equivalent [ES]:


P. C.– Cuando era joven, ¿no experimentó el deseo de tener una cultura artística?

M. D.– Tal vez, pero era un deseo muy mediocre. Me hubiera gustado trabajar, pero había en mí un fondo enorme de pereza. Me gusta más vivir y respirar que trabajar. No considero que el trabajo que he realizado pueda tener en el futuro ninguna importancia desde el punto de vista social. Así pues, si usted quiere, mi arte consistiría en vivir; cada segundo, cada respiración es una obra que no está escrita en ninguna parte, que no es ni visual ni cerebral, y sin embargo, existe. Es una especie de constante euforia.”


Font: Conversaciones con Marcel Duchamp, de Pierre Cabanne (Anagrama, 1984). Vist a Lamentable.org.