L’única família que teniu ara es diu Catalunya, i té quatre-cents mil fills que són els vostres germans, els vostres fills, pares i mares, avis, oncles i cosins. Ells ara necessiten que gent com vós els protegeixi de les males ànimes que vénen de totes bandes contra la nostra llibertat

Autors: Jaume Clotet i Planas (Barcelona, 1974), llicenciat en Periodisme i en Història, i David de Montserrat i Nonó (Girona, 1972), periodista. 

Font: Lliures o morts. Barcelona: Columna Edicions, 2012. Vist a l'exemplar del llibre que m'acabo de comprar, de la tercera edició. 

Nota (de la contraportada): Ermengol Amill (1665-1732) abandona el seu Pallars natal i es converteix involuntàriament en fuseller de muntanya durant la guerra de Successió. Europa és un gran tauler d’un immens joc d’interessos per definir el futur del Vell Continent i Catalunya n’esdevé la peça clau. Aquest heroi oblidat lluitarà contra els borbònics fins a les darreres conseqüències. La tria entre la llibertat i la mort protagonitza una de les aventures més formidables i desconegudes de la història de la nostra nació.

Les dones volem algú que ens faci riure i que ens protegeixi. No ho sé, una mena de pallasso ninja

Autora: Anna, piuladora egarenca de 25 anys. "Independentista i culer. Programadora informàtica i una mica friki."




Font: Del seu Twitter.

Vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 30 d'abril de 1947), escriptor català.

Citació més llarga: Assegurar la pervivència de la llengua per a mi ja és una raó de pes per a treballar per la independència política del país. Que tampoc no en garantirà la pervivència, però que hi ajudarà. Sé que no estic sol, en aquest anhel: a més de les raons de dignitat política, social i històrica, vull una llengua que no hagi d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure; vull que visqui en pau en igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i prestigia. Vull una llengua que no hagi de demanar ni perdó ni permís pel sol fet d’existir; no vull que li discuteixin les poques i tímides lleis que la protegeixen; vull que els seus parlants visquin sense els complexos que els porten a l’autoodi i la renúncia lingüística perquè no es molesti el veí o, encara pitjor, per una pretesa i malentesa bona educació. Vull que la meva llengua sobrevisqui amb salut en aquest món de la globalització uniformadora i no vull haver d’estar parlant constantment d’aquest tema.

Font: Discurs amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el dia 16 de juny del 2010. Vist al web del president Pujol.