Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris porta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris porta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de maig del 2013

El meu pare em va comprar a la ciutat per 365 francs suïssos. Són molts diners per una criatura que no veu un bou a tres passes. Jo vaig procurar amagar-ho als pares tant de temps com vaig poder. Si et vols convertir en filla, no és recomanable destruir totes les esperances quan encara ets al llindar de la porta



Autora: Monica Cantieni (Thalwil, 9 de març de 1965), escriptora suïssa. Segons l'editorial Edicions de 1984: "treballa per a la SRF, la radiotelevisió suïssa. Ha publicat diversos relats en revistes i antologies. Cap verd, la seva primera novel·la, va ser finalista del Premi del Llibre Suís de l’any 2011. Actualment viu entre Wettingen i Viena."
suïssa.


Font: Cap verd. Mirmanda, 109. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, 224 pàgines. Traducció: Marta Pera Cucurell. ISBN: 978-84-15835-05-9. 18 euros. Vist al bloc de la Marta Pera.



Nota: Segons l'editorial Edicions de 1984: "Li diuen «cap verd» i no veu un bou a tres passes. L’atzar de l’adopció l’ha fet anar a parar a una família extravagant d’immigrants. Som a la Suïssa dels anys setanta, i ella ens ho explica, lacònica i imaginativa, fent servir paraules que classifica en capses de mistos. Ens diu com s’aclimata a la seva nova vida i, sense ser-ne del tot conscient, ens fa partícips d’un gran secret: amb una innocència descarada i un llenguatge poètic que impressiona a la vegada que commou, descabdella una història antiga que va marcar a foc la generació d’en Jon, el seu avi adoptiu."


Foto: Vista aquí.









dilluns, 29 d’abril del 2013

dilluns, 4 de març del 2013

Darrere aquesta porta visc,/ però no sé/ si en puc dir vida


Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. 


Poema complet: 

Darrera aquesta porta visc,
però no sé
si en puc dir vida.

Quan al capvespre torno
del meu diari odi contra el pa
(no saps que tinc la immensa
sort de vendre’m
a trossos per una pulcra moneda
que arriba ja a valer
molt menys que res?),
deixo fora un vell abric, l’esperança,
i m’endinso pel camí dels ulls,
pel buit esglai on sento,
enllà, el meu Déu,
sempre enllà, més enllà de falsos
profetes i de rares culpes
i del vell neci emmalaltit per versos
disciplinats, com aquests d’ara, amb pintes
de fosques marques que l’alè dels crítics
un dia aclarirà per a la meva vergonya.

Sí, em pots trobar, si goses,
darrera el glacial no-res d’aquesta
porta, aquí, on visc i sento
l’enyor i el crit de Déu i sóc,
amb els ocells nocturns de la meva solitud,
un home sense somnis en la meva solitud.


Font: "Una closa felicitat és ben bé del meu món". A: El caminant i el mur (1954).Vist a Sinera.org.


Imatge: Dibuix de l’artista cubà Jorge Rodríguez-Gerada fet sobre 1.800 llibres (vist a Illa de llibres). Foto: Europapress.





dimarts, 19 de juny del 2012

Llanceu els prejudicis per la porta i entraran per la finestra

Autor: Frederic II de Prússia, dit el Gran (Berlín, 24 de gener de 1712 - Potsdam, 17 d'agost de 1786), rei a Prússia (1740-1773) i de Prússia (1773-1786).  

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Claret, 1997. 

Foto: © Fototeca.cat.