Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mà. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 d’octubre del 2013

Una mà al cor/ i una altra al sexe/ així ens vam jurar lleialtat mútua




Autora: Isabel Carlota Roby, escriptora veneçolana.



Font: "Duele verle perdiendo".



Poema complet:

Una mano en el corazón
y otra en el sexo
así nos juramos lealtad mutua
nunca supimos si fuimos enemigos
o los más fieles amigos
nunca decidimos si matarnos
o levantar la copa y celebrar
el hacernos pedazos
 las mentes
y los huesos.
Sé que escupimos muchas veces
la pena
vomitando el odio que teníamos
compartiendo el polvo y los finales
como drogas,
amarrados a la cama de madrugada
sin poder levantarnos y
tampoco dormir,
nos juramos el limbo
y lo alcanzamos
les rezamos a tu ego y al mío
y nos cansamos
como solíamos hacerlo con todo.
Hay un idioma de mensajes no enviados

pero las balas perdidas
siempre consiguen un cuerpo,
la memoria es tóxica
y el mundo está lleno
de agigantados.

Sé también que lo perdimos todo
y que si pudiéramos recuperarlo hoy
diríamos que si
aun con el riesgo
de perderlo una vez más
hay algo en el dolor
a lo que no podemos renunciar.

Tiempo habrá para pisar los cristales
y sangrar.
Tiempo habrá para cortar entrañas
y arrancarse las uñas con los dientes
Tiempo habrá para volver a mecerle las cunas
a los huérfanos.

Duele verle,
como la agonía de cien moribundos
como las manos frías, muertas:
como las revoluciones.

Duele verle
perdiendo
sin mí.




dijous, 26 de setembre del 2013

[Epitafi] molt estimada i fràgil criatura/ que celaves tantíssim el teu dolcíssim trau/ ara et faltarien mans per a tapar-te tant de forat



Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


 



Font: "Epitafis, IV". A: Les pedres de l'àmfora (1974). Vist a Poetria. Barcelona: Edicins de La Magrana, 1990, p. 170.




divendres, 30 d’agost del 2013

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara...



Nota: Avui fa 103 anys que va néixer Màrius Torres.




Meritxell Gené - Presència (Màrius Torres) from primavera on Vimeo.




Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Presència", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.


Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Presència", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres.


Foto: Del seu web.


Poema complet:

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.





dimecres, 15 de maig del 2013

He dormit pel carrer, he recollit burilles/ ni que fossin or. He sentit l’odi/ com un clau penetrant en la meva carn/ mans enfonsades en les butxaques o en els diaris/ mirades innocents i ullades plenes de temor.



Autor: Andrea Cati (Cisternino, 1984). Segons la revista sèrieAlfa: "Viu i treballa a Bolonya, on va llicenciar-se en filosofia i va col·laborar amb el Centre de Poesia Contemporània. Poemes seus i ressenyes han aparegut en alguns diaris nacionals i revistes especialitzades, entre les quals “Poesia”. Ha obtingut reconeixements en diversos premis literaris, entre els quals el Laudomia Bonanni, Premio Penne i Mario Luzi. En el 2009 va publicar el seu primer poemari, Eppure io mi innamoro (Akkuaria), amb pròleg de Davide Rondoni, i el 2011 va publicar el seu segon llibre, Quattro movimenti (Tracce), amb pròleg d’Alessandro Moscè."


Font:
Poema vist a El cau de Calpurni. Publicat al número 58 de la revista sèrieAlfa, on es pot llegir en altres llengües. Traducció: Lucia Pietrelli.

 

Poema complet:

He dormit pel carrer, he recollit burilles
ni que fossin or. He sentit l’odi
com un clau penetrant en la meva carn
mans enfonsades en les butxaques o en els diaris
mirades innocents i ullades plenes de temor.
El vent mesclava l’olor de cervesa
amb els perfums i els fums de les avingudes.
Hi havia bregues i drogats de nit
que no em deixaven dormir
albiraments de perifèria
i pregàries fins a l’albada a l’hivern
per tornar de nou a aixecar-se.


Original: 

Ho dormito per strada, raccolto mozziconi
neanche fosse oro. Ho sentito l’odio
come un chiodo penetrare nella mia carne
mani sprofondate nelle tasche o nei giornali
sguardi innocenti e occhiate piene di timore.
Il vento mischiava l’odore di birra
con i profumi e i fumi dei viali.
C’erano calci e tossici di notte
che non mi facevano dormire
avvistamenti di periferia
e preghiere fino all’alba in inverno
per potersi di nuovo rialzare.





dimarts, 23 d’abril del 2013

La Rata Que hi grata, Hi esputa La Puta Dient-te Dolenta Que “ho sento, Jo em rento Les mans.”


Autor: Albert Roig (Tortosa, 28 de desembre de 1959), poeta i assagista.


Foto: Institució de les Lletres Catalanes / Carles Roche.


Font: “Figa cóquera”. A: Córrer la taronja (1979-2001). Barcelona: Edicions 62, 2002. Vist al bloc del Josep Bargalló.








Poema complet:



Fil,
           daures
   D'ajaures
   De fulles,
   I l'ull, es
   Queix d'Astres.



   Les clastres
   I els glabres
   Nins
              i Arbres
   Del blanc
   Salanc

   Que hi rimen
   De l'himen,
   De blanc,
   La sang
   I els ulls
   I els fulls
   De viure

   Tan lliures―
   De ser
   Quan ve
   L'Estiu
   I riu
   Quin cos
   Repòs
   Del Cor,
   Tresor
   Badat
   Que al prat
   Del cos
   Meu
             flors
   Encara
   S'amara.

   La Rata
   Que hi grata,
   Hi esputa
   La Puta
   Dient-te
   Dolenta
   Que “ho sento,
   Jo em rento
   Les mans.”

   Brillant
   Pols d’àn
   Gel, tants
   De judas.
   Les mudes
   Dels cels,
   Caus, vels
   De foc
   I joc,
   De fil
   Gentil
   D’olor.
 
   Gentil.
   Fredor.



dimecres, 17 d’abril del 2013

He rescatat la meua adolescència amb brusca mà mentre mirava el cos, esvelt i nu, dempeus damunt la sorra, compacte i bru, d'adelerada gràcia.



Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de
1993), poeta i periodista valencià.


Font: "M'he masturbat avui mirant el cos...", de "Les acaballes de Catul". A: Obra completa 3. Manual de conformitats. València: Editorial L'Estel, 1974. Vist a Ca l'Assur.


Foto: De Todo colección.


Poema complet:



M'he masturbat avui mirant el cos
des del meu llit d'una jove a la platja:
he retornat a la meua infantesa
d'albercoquers i de dacasars furtius.
He estat feliç, immensament feliç.
He rescatat la meua adolescència
amb brusca mà mentre mirava el cos,
esvelt i nu, dempeus damunt la sorra,
compacte i bru, d'adelerada gràcia.
Molt l'he estimat, molt més l'he desitjat.
En arribar aquell delit suprem,
el goig darrer, he sentit caure espès,
en gotes grans i calentes l'esperma.
No he lamentat el que he fet: contemplava,
amable, el cos, dura imatge invencible,
i he retornat, amb l'altra mà, al meu acte.




      

dijous, 21 de març del 2013

Els meus pits són dos ocells engabiats/ quan els teus dits els cerquen/ per entre les fulles i les flors del vestit.// Però quan fulles i flors cauen a terra/ —que el desig porta dalla!—/ són dos peixos que et fugen de les mans/ en les crestes nevades de la mar.



Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Font: Poema III de "Foguera Joana". A: Bruixa de dol (1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979. Barcelona: Edicions 62, 1998. Vist a Bruixa de dol.


Poema com déu mana:

Els meus pits són dos ocells engabiats
quan els teus dits els cerquen
per entre les fulles i les flors del vestit.

Però quan fulles i flors cauen a terra
—que el desig porta dalla!—
són dos peixos que et fugen de les mans
en les crestes nevades de la mar.

divendres, 25 de gener del 2013

Sempre he volgut donar la mà a una lectora de novel·les eròtiques. I olorar-la


Autor: Eusebio Ruvalcaba (Guadalajara, Mèxic,  1951), escriptor mexicà. "Poeta dionisiaco que se entretiene escribiendo novelas". 

Original: Siempre he querido darle la mano a una lectora de novelas eróticas. Y olerla. [ES] 

Font: Aforisme publicat al número 13 de la revista RevueltaS para espíritus revoltosos, any 2000. Vista a Hedonica.com.






dimecres, 21 de novembre del 2012

La bellesa no és una necessitat, sinó un èxtasi. No és una boca assedegada, ni una buida mà estesa. Sinó, més aviat, un cor ardent i una ànima encantada


Autor: Khalil Gibran (Líban, 6 de gener de 1883 - Nova York, 10 d'abril de 1931), nom amb què és conegut a Occident el poeta, filòsof i artista libanès Ǧubrān Khalīl.

Equivalent: La belleza no es una necesidad, sino un éxtasis. No es una sedienta boca, ni una vacía mano extendida. Sino, más bien, un corazón ardiente y un alma encantada:. [ES]

Font: El profeta (1923). Vista a Escribir y viajar.



dimecres, 17 d’octubre del 2012

Una dona nua i en la foscor/ és una vocació per a les mans/ per als llavis és gairebé un destí/ i per al cor un malbaratament/ una dona nua és un enigma/ i sempre és una festa desxifrar-lo


Autor: Mario Benedetti (Paso de los Toros, Uruguai, 1920 - Montevideo, Uruguai, 2009), escriptor uruguaià.

Poema complet:
Una mujer desnuda y en lo oscuro
tiene una claridad que nos alumbra
de modo que si ocurre un desconsuelo
un apagón o una noche sin luna
es conveniente y hasta imprescindible
tener a mano una mujer desnuda.

Una mujer desnuda y en lo oscuro
genera un resplandor que da confianza
entonces dominguea el almanaque
vibran en su rincón las telarañas
y los ojos felices y felinos
miran y de mirar nunca se cansan.

Una mujer desnuda y en lo oscuro
es una vocación para las manos
para los labios es casi un destino
y para el corazón un despilfarro
una mujer desnuda es un enigma
y siempre es una fiesta descifrarlo.

Una mujer desnuda y en lo oscuro
genera una luz propia y nos enciende
el cielo raso se convierte en cielo
y es una gloria no ser inocente
una mujer querida o vislumbrada
desbarata por una vez la muerte.

Font: Poema "Una mujer desnuda y en lo oscuro". Vist a Poemas del alma.

divendres, 27 d’abril del 2012

dijous, 22 de març del 2012

Si crides tres vegades el nom de la teva mare davant el mirall del lavabo, apareix una mà per la porta aguantant un rotllo de paper higiènic

Autor: JorgeT, piulador.

Original: Si gritas tres veces el nombre de tu madre frente al espejo de baño, aparece una mano por la puerta sosteniendo un rollo de papel higiénico. [ES]


Font: Vista al seu Twitter.