Diccitionari: soledat

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris soledat. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 d’octubre del 2013

Tu també vas venir en un temps de fred i soledat: l’amor va ser un oratge damunt del gebre gris

Nota: Xavier Ribalta canta Joan Margarit. Podeu escoltar el poema aquí.

Imatge: Del web de Xavier Ribalta.

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.

Foto de l'autor: Josep Losada.

Font: "Flors blanques en la boira". A:
Poesia amorosa completa 1980-2000. Editorial Proa. Barcelona 2001, p. 182. Vist a Música de poetes (Lletra).

Poema complet:

Llençols grisos de gebre
cobrien els bancals dels ametllers,
però les pluges van venir com màscares
i l’herba va esborrar els miralls del fred.
L’aire càlid als ulls de l’hivern
començava a mentir a les ales grises
d’ocells erràtics dins els arbres nus.
En una sola nit de tebiesa
amb la fosca d’imatges al mirall
es van obrir les flors dels ametllers.
Tu també vas venir en un temps de fred
i soledat: l’amor va ser un oratge
damunt del gebre gris. Flors oblidades
escampaven perfum de primavera
en els àmbits glaçats, càlida neu
d’efímeres flors blanques. Amb tristesa
les recordo a l’hivern
que en una sola nit les va glaçar.

dijous, 10 d’octubre del 2013

Lentament, Ada Liz comptava els diners que li quedaven. Pocs. Massa pocs per al seu desig insatisfet de soledats i silencis

Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autora.

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Font: "Ada Liz". A: Semblava de seda i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 55. També es pot llegir a Tots els contes. Barcelona: Edicions 62, 2008.

dijous, 6 de juny del 2013

Pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada, i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari, que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho, sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància

Autor: Salvador Iborra i Mallol (València, 9 de juliol de 1978 - Barcelona, 29 de setembre del 2011), poeta, periodista i docent valencià.

Font: "Comiat". Poema final d'Els cossos oblidats. València, Onada Edicions, 2009. Premi Jaume Bru i Vidal de poesia. ISBN: 978-84-96623-49-1. Vist a El violonista celest.

Poema complet:

Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,
quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,
quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,
quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,
quantes batalles per afrontar-les amb una mà en l’esquena,
amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,
ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,
ara que dubtes consirosa encara de la meua força,
amb la llum apagada mentre camine sense somriure,
pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta
soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,
i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament
del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari,
que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,
sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.

dijous, 10 de gener del 2013

Sembla que el preu de ser lliure, intel·ligent i boja és la soledat

Autora: Marcela Noriega (Guayaquil, 1978), periodista i poeta. Ella diu que és una "pensadora independent i ciutadana lliure de la república de les lletres. Autora de la novel·la Pedro Máximo y el círculo de tiza.

Font: Vist al seu Twitter.