Diego Medrano FernándezEl clítoris de Camille. A vegades dono les gràcies a la meva cigala. Ella que mai no protesta per res. Ella que està d'acord amb tot. Ella que viu adossada a mi com una estàtua, com un pinzell a la recerca del color, i no fa tanta gimnàstica, ni molt menys, com voldria o estaria realment disposada a fer

Autor: Diego Medrano Fernández (Oviedo; 1978), novel·lista, poeta i asssagista.

Font: El clítoris de Camille. Barcrelona: Seix Barral, 2006. ISBN: 978-84-322-1208-6. Vist a Jot Down.

Original: A veces le doy las gracias a mi polla. […] Ella que nunca protesta por nada. Ella que está de acuerdo con todo. Ella que vive adosada a mí como una estatua, como un pincel en busca del color, y no hace tanta gimnasia, ni mucho menos, como quisiera o estaría realmente dispuesta a hacer. [ES]

Imatge: Shunga.

"Dietari (Perfeccionistes)".Hi ha una manca de naturalitat que lliga Goethe amb el nazisme. Ho veus quan agafa aquest to repel·lent d’home-estàtua que parla de la Veritat com si fes una roda de premsa. Quan el perfeccionisme mata la vida, els homes es tornen monstres ridículs

Nota: Avui fa 264 anys que va néixer Goethe.

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.


Context: Llegeixo Converses amb Goethe, d’Eckermann. No dubto que Goethe devia ser tan lúcid com diu la llegenda. Eckermann escriu molt bé i li recull sentències boníssimes. M’ha sorprès la manca de sentit de l’humor de tots dos, però; l’admiració incondicional d’Eckermann i la facilitat amb què Goethe perd el sentit del ridícul, quan es posa transcendental. En determinats passatges, el sento parlar amb aquesta veu de flauta que tenen els esperits capats. Hi ha una manca de naturalitat que lliga Goethe amb el nazisme. Ho veus quan agafa aquest to repel·lent d’home-estàtua que parla de la Veritat com si donés una roda de premsa. Quan el perfeccionisme mata la vida, els homes es tornen monstres ridículs. 



Font: "Dietari (Perfeccionistes)". Article del 4 de juliol del 2009 al seu bloc.